¿Una amenaça seriosa i urgent per a la supervivència de la legislatura o un mer joc de paraules en el debat parlamentari?
En altes instàncies del Govern espanyol prefereixen pensar que es tracta de la segona opció. Però assumeixen que Junts
–amb set diputats al Congrés que són imprescindibles per mantenir l’ Executiu a la superfície– està instal·lat en una posició de màxima pressió i exigència. I no cedeix, per començar, en el rebuig d’aprovar un sostre de despesa que encarrili uns nous pressupostos generals de l’ Estat que garanteixin l’estabilitat política i econòmica del mandat de Pedro Sánchez.
“Caldria parlar menys de canvis d’horari i començar a parlar de l’hora del canvi”, va advertir ahir Miriam Nogueras al president, en la sessió de control al Govern. La portaveu de Junts no només va rebutjar així l’eliminació dels canvis horaris estacionals que proposa Sánchez a la UE, sinó que va augurar un pròxim final de cicle polític a Espanya. Està en mans de Carles Puigdemont.
A JxCat tenen la sensació de ser al final del camí, si bé insisteixen a descartar, almenys ara per ara, la moció de censura per fer caure Sánchez amb què Alberto Núñez Feijóo els tempta sense èxit des de fa mesos. Però la formació de Puigdemont eleva cada dia més el to davant el catàleg d’incompliments que retreu al president.
El to i el vot: després de l’avís de Nogueras, el ple del Congrés va aprovar una moció impulsada pel PP, però que va obtenir el suport de Junts –i l’abstenció del PNB–, que insta el Govern a abaixar els impostos a famílies i autònoms. “El xiclet s’ha estirat fins al final”, va insistir després Nogueras a Telecinco. “Fa falta un canvi”, va demanar.
I tanta al·lusió al “canvi” va posar en alerta l’ Executiu, malgrat que no veu en risc, almenys ara per ara, el curs del mandat. El mateix Puigdemont ja va augurar que a la tardor passarien coses. I ja ha arribat la tardor.
Nogueras va arrencar suau. “Com veu la situació política?”, va preguntar a Sánchez. I el president va defensar la seva gestió en el creixement econòmic, la creació d’ocupació i la reducció de desigualtats, davant l’“ Espanya absolutament irreal” que, a parer seu, dibuixa el PP.
“La gent n’està fins al capdamunt: després diran que ve la dreta i que és culpa nostra”, adverteix Nogueras
“Si mirem objectivament com estan anant Catalunya i Espanya aquests anys, en comparació amb altres estats membres de la UE, podem estar orgullosos del que aquí s’aprova, també gràcies al suport del seu grup parlamentari”, va complimentar Sánchez a Junts al Congrés.
Però Nogueras va trepitjar l’accelerador i va encadenar una cascada de retrets a Sánchez que va culminar amb l’advertència de “l’hora del canvi”. “Ja no li serveix embolicar-se amb la bandera palestina,
ara ho fa amb la del canvi horari i així no es parla del que
realment fa perdre la son a moltíssimes persones”, va avisar.
I va anar elevant el to: va acusar Pedro Sánchez de “perseguir i ofegar” els autònoms, no construir habitatge públic a Catalunya i “bloquejar” les lleis proposades per JxCat contra les ocupacions de pisos i els delinqüents multireincidents.
“Molta gent està fins al capdamunt de no arribar a final de mes, mentre veuen com els seus impostos no posaran fi a la tortura diària de Renfe, no ajudaran la gent a aixecar els seus negocis, a generar ocupació digna, a finançar com caldria l’educació i la sanitat, o a facilitar l’accés a l’habitatge”, va denunciar Nogueras. I va entrar a matar: aquests impostos, va denunciar, “es destinaran a rescats de les estrelletes de la Flotilla, a finançament il·legal de partits, a prostitució, a festes o a favors de mitjans de comunicació”.
“Han aconseguit que la gent estigui fins al capdamunt de tot, i després diran que ve la dreta i que és culpa nostra”, va recriminar Nogueras a Sánchez.
El president va provar de defensar-se: “Aquest és el Govern que ha fet més pels treballadors autònoms de tota la història de la democràcia”, va al·legar. Però no va convèncer Junts.
“No és un lapsus, sinó incultura”, replica Sánchez sobre els errors de Feijóo, que l’acusa de corrupció
Prèviament, Sánchez i
Feijóo es van embrancar en una disputa sobre els seus lapsus verbals. El líder del PP va destacar que va ser un “lapsus de sinceritat” que Yolanda Díaz assenyalés el dia abans que “queda Govern de corrupció per a una bona estona”.
I Sánchez el va acusar de
ser “campió en lapsus”, per haver situat Huelva a la Mediterrània o creure que George Orwell va escriure la seva famosa novel·la el 1984. “No és un lapsus, sinó incultura”, va concloure el president.
