El Senat va donar suport ahir al primer tràmit per portar el Govern central davant el Tribunal Constitucional per la falta de pressupostos. En concret, la iniciativa del PP, que té majoria absoluta a la Cambra Alta, va comptar també amb l’abstenció de Vox, Esquerra i Bildu.
La iniciativa es va debatre en un ple d’alt voltatge i ja és el novè conflicte d’atribucions que planteja el Senat, que fins ara s’havia dirigit contra el Congrés o contra el Congrés i el Govern, però mai únicament contra aquest últim òrgan en solitari, com ara.
La iniciativa del PP contra l’absència de pressupostos compta amb l’abstenció de Vox, Esquerra i Bildu
Amb el conflicte d’atribucions, el Senat pot acudir davant el Constitucional perquè considera que el Govern central està incomplint una obligació. En aquest cas i per tercera vegada consecutiva, seria l’article 134.3 de la Constitució, que estableix: “El Govern tindrà l’obligació de presentar davant el Congrés dels Diputats els pressupostos g enerals (de l’ Estat), tres mesos abans, com a mínim, que expirin els de l’any anterior”. Fins ara, l’ Executiu no els presenta des del 2022, ja que el 2023, el 2024 i el 2025 no ha presentat pressupostos.
El debat al Senat va ser aspre perquè el president Pedro Rollán va haver de cridar a l’ordre dues vegades la senadora del PSOE María Martín, que evitava parlar dels pressupostos de l’ Estat per referir-se als comptes de Castella i Lleó.
Rollán va reclamar a tota hora que la senadora socialista se cenyís al tema que es debatia. A Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco va aconseguir aprovar ahir el sostre de despesa, però les Corts han tombat el seu projecte després d’un informe dels lletrats en contra per haver incomplert els terminis.
Amb aquest conflicte d’atribucions, ja són nou que ha presentat el Senat i tots han estat admesos per l’ òrgan de garanties, però
estan pendents de resolució. El primer de tots va ser contra
l’amnistia, però va quedar en
suspens perquè, finalment, el PP
i les autonomies populars van presentar un recurs davant el Constitucional.
També s’han presentat conflictes contra el Congrés i el Govern central per haver corregit una llei a través del BOE sense votar-la a l’hemicicle o per aixecar esmenes (una de les quals per valor de 1.200 milions d’euros per a les aerolínies) que s’havien aprovat al Senat sense passar pel filtre dels diputats.
En aquesta qüestió sobre els pressupostos, el partit d’Alberto Núñez Feijóo comptava amb un informe jurídic favorable a acudir al Constitucional des de fa mesos, però ha optat per presentar ara la iniciativa, just quan l’Executiu espanyol ha passat la data límit de l’1 d’octubre sense haver presentat els comptes.
Els populars també tenen
previst impulsar una reforma legislativa per obligar a la convocatòria d’eleccions si tenen lloc
dues pròrrogues pressupostà-
ries. Ara mateix, el Govern n’encadena dues i, si no aconsegueix aprovar els comptes per al 2026,
es veuria abocat a sol·licitar-ne una tercera.