El Govern central va donar ahir un nou impuls a l’aplicació de la llei de Memòria Democràtica amb un doble anunci que reforça la seva política de reparació i reconeixement. D’una banda, el president, Pedro Sánchez, va avançar al Congrés que abans que acabi el novembre es publicarà el catàleg estatal de símbols franquistes, encara presents a Espanya, per procedir a la
seva retirada definitiva. De l’altra, l’ Executiu espanyol
va declarar la Real Casa de Correos, seu de la Comunitat de Madrid, lloc de memòria, una decisió que el Govern d’Isabel Díaz Ayuso ha decidit recórrer davant l’ Audiència Nacional.
El cap de l’ Executiu va fer l’anunci durant la sessió de control al Govern al ple del Congrés, en resposta a una pregunta de la portaveu parlamentària d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua, que volia saber quines mesures adoptarà el Govern central “per posar fi a l’exaltació del franquisme”. Sánchez va subratllar que el catàleg es publicarà “abans que acabi el novembre” i que el seu objectiu és “retirar una vegada per sempre” tots els símbols i vestigis que exalten la dictadura.
La Comunitat de Madrid interposarà un recurs judicial davant l’Audiència Nacional
L’ arrencada d’aquesta iniciativa coincidirà, per tant, amb el 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, el 20 de novembre del 1975. I inclourà les edificacions, construccions, escuts, insígnies, plaques i qualsevol altre objecte adossat a edificis públics o situats a la via pública que continguin mencions en exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, la dictadura, els seus dirigents, participants en el sistema repressiu o les organitzacions que la van sustentar.
Malgrat que el Govern espanyol també pretén eliminar les referències en topònims, llistes de carrers i denominacions de centres públics que remetin a la dictadura o als que
hi van col·laborar, incloent-
hi les unitats civils o militars vinculades a les potències de l’ Eix durant la Segona Guerra Mundial.
L’anunci de Sánchez ve precedit per la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat de la declaració de la Real Casa
de Correos, seu de la Presidència de la Comunitat de Madrid, com a lloc de memòria democràtica.
La mesura reconeix la càrrega simbòlica d’un edifici que durant dècades va acollir la Direcció General de Seguretat i que es va convertir en un espai emblemàtic de la repressió franquista. De fet, diverses associacions de víctimes de la dictadura van celebrar la decisió, que qualifiquen d’“acte de justícia històrica”.
La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, no va trigar a reaccionar a l’anunci. Aquesta vegada en forma de recurs contenciós administratiu davant l’ Audiència Nacional.
Segons va comunicar el portaveu de l’ Executiu autonòmic, Miguel Ángel García Martín, la resolució publicada al Butlletí Oficial de l’Estat
és “contrària a la història i
a la veritat”, a més de “caduca”, perquè, com argumenta l’equip de govern d’ Ayuso, l’expedient que ha donat origen a la declaració del Govern central estaria fora de termini perquè fa més d’un any que està obert.
A parer de la Comunitat de Madrid, “es tracta d’una nova cortina de fum per no parlar de la corrupció d’ Estat que l’autòcrata Sánchez ha portat a Espanya des que és president”. I per això García Martín no va dubtar a acusar el president del Govern espanyol de treure el “francomodí” amb referència al dictador Francisco Franco per tapar “els excessos del seu entorn”.
