La cancel·lació de la trobada entre Donald Trump i Vladímir Putin a Hongria és la prova definitiva de la impossibilitat d’assolir un mínim acord d’alto el foc en la guerra d’Ucraïna. Trump no pot tornar a fer el ridícul de repetir una segona cimera com la d’Alaska sense arribar a cap mena d’armistici o acord de pau. Ucraïna no és Gaza, bàsicament perquè Putin no és Benjamin Netanyahu, i els somnis trumpistes d’arribar a una entesa en aquest conflicte semblant a la subscrita a Egipte s’han esfumat completament.
No hi ha ningú que vulgui més la pau que Volodímir Zelenski, que afronta el quart hivern seguit de guerra, però que no pot acceptar el gastat i repetit lema de “pau per territoris”, atès que seria com legitimar la invasió russa. El líder ucraïnès veu inacceptable desfer-se d’una regió que ha estat envaïda per la força, en contra del dret internacional. Ho explica molt bé el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, quan diu que “no es pot recompensar l’agressor”.
A l’altra banda, el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va comunicar al secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio,
que Rússia no té cap interès a firmar una treva perquè “un alto el foc immediat significaria abandonar les causes profundes del conflicte”. Després de la conversa, es va avortar la cimera de Budapest.
Embrancats els dos exèrcits en tres grans fronts de combat
on amb prou feines hi ha avanços i retrocessos, l’opinió generalitzada és que la guerra s’eternitzarà. Després de la reunió d’Alaska, la trobada de divendres passat a la Casa Blanca entre Trump i Zelenski i la conversa telefònica entre Rubio i Lavrov, les esperances de pau es difuminen i el president dels Estats Units ja ha conclòs que per aquesta via no obtindrà el Nobel de la Pau. Trump sembla cansar-se de la guerra europea i el seu interès està ara més centrat en Colòmbia o Veneçuela. I, mentrestant, Rússia continua buscant-li les pessigolles a Europa en la seva guerra híbrida. El conflicte no només s’allarga, sinó que va pel camí d’empitjorar.
