Els anuncis diplomàtics de Donald Trump solen anar acompanyats d’una barreja d’optimisme, hipèrboles i amenaces. Malgrat que el president afirma que el seu estil negociador ha portat la pau a vuit conflictes al món, els esdeveniments de l’última setmana a Gaza i Ucraïna han posat a prova la seva capacitat de posar fi als dos que va prometre que resoldria en un dia. Nou mesos després de la seva arribada al poder, l’inestable alto el foc a l’ Orient Mitjà i la negativa del Kremlin a negociar una treva suposen un nou cop de realitat per a l’erràtica diplomàcia del republicà.
En una setmana, Trump ha passat de celebrar una “pau forta, duradora i eterna” entre Israel i Hamàs a veure com Tel-Aviv incomplia el pactat llançant una nova onada de letals bombardejos sobre Gaza, després d’acusar l’organització islamista d’haver matat dos soldats israelians. A Ucraïna, ha passat de dir que el president rus, Vladímir Putin, i l’ucraïnès, Volodímir Zelenski, estaven “a punt per a la pau” gràcies a la seva mediació a veure com s’ enfonsava tota possibilitat d’acord.
La vigília de la visita de Zelenski a la Casa Blanca, dijous passat, Trump va parlar durant dues hores i mitja amb Putin per telèfon i tots dos van acordar de reunir-se a Budapest ( Hongria) per provar de segellar la pau. Després d’aquella trucada, el líder dels Estats Units va refredar la possibilitat de vendre míssils Tomahawk de llarg abast a Ucraïna, al·legant que suposaria una “escalada” just quan el Kremlin semblava disposat a
dialogar. Després va cridar les dues parts a “aturar-se en la línia del front: anar-se’n a casa, deixar de lluitar, deixar de matar gent”, comprant la visió de Moscou que tan sols hi haurà negociació si Ucraïna accepta cedir el territori envaït.
La resposta de Putin va ser la recrudescència dels seus atacs contra les plantes elèctriques d’ Ucraïna, en la tornada a la brutal estratègia de fer servir l’hivern com a arma contra els civils. El ministre d’Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, es va encarregar dimarts de confirmar que la treva continua llunyana: “Un alto el foc immediat significaria abandonar les causes profundes del conflicte”, va assegurar, afegint que “és exactament el contrari” del que van acordar Trump i Putin en la seva reunió a Anchorage (Alaska) aquest estiu. Poc després, la Casa Blanca va informar que anul·lava la trobada prevista entre els dos líders a Budapest i Trump ho va confirmar: “No vull tenir una reunió malgastada. No vull perdre el temps”.
Els Estats Units anuncien que imposaran sancions “substancials” contra Rússia
Ahir els EUA van girar una altra vegada el timó i van tornar a l’estratègia de pressió al Kremlin. Segons va avançar en exclusiva The Wall Street Journal , va aixecar les restriccions sobre l’ús que Ucraïna pot fer dels míssils occidentals de llarg abast, tot i que el mateix Trump ho va desmentir després a través del seu compte de Truth Social. L’autoritat per aprovar aquesta mena d’atacs la tenia abans el cap del Pentàgon, Pete Hegseth, però ara el poder de decisió es descentralitza i torna al Comandament Europeu dels Estats Units. Per la seva banda, el secretari del Tresor, Scott Bessent, va anunciar des de la Casa Blanca que el seu país imposarà una altra tanda de sancions “substancials” contra Rússia, que es faran públiques en les pròximes hores.
Ahir Trump es va reunir al despatx oval amb el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, que es va omplir dels seus habituals afalacs al president i va dir que té “plena confiança” en Trump, que “és l’únic que pot aconseguir” la pau a Europa.
Durant la reunió amb
Zelenski a la sala de Gabinet, Trump i el líder ucraïnès van coincidir que la firma de la primera fase del pla de pau de 20 punts per a Gaza havia generat “un impuls molt fort per la pau al món” que s’havia d’aprofitar per forçar Rússia a la pau.
Però, després dels atacs israelians del cap de setmana passat, tampoc la pau a Gaza no està assegurada. Trump va fer la setmana passada un tomb triomfal a Egipte per firmar, juntament amb altres líders internacionals, l’acord per a la primera fase del seu pla de pau. De les seves optimistes paraules es desprenia que el conflicte “mil·lenari” havia arribat a la seva fi. Però la pausa en les hostilitats i l’intercanvi d’ostatges i presoners és només la primera fase, i potser la més senzilla, dels 20 punts. En el pla, s’inclou la rendició total de Hamàs i el seu lliurament d’armament, la retirada de tropes israelianes (que han retrocedit un 53%), la formació d’un govern de transició supervisat per una “Junta de Pau” internacional, la reconstrucció de la franja i la devolució del poder a l’ Autoritat Palestina.
El gendre de Trump, Jared Kushner, esbossa a Israelel pla d’una Gaza dividida en dos
Contradient un punt del pla, ahir el Parlament d’Israel va aprovar el projecte de llei per a l’annexió de la Cisjordània ocupada, amb el vot contrari del partit del primer ministre Benjamin Netanyahu. Va ser una nova demostració que qualsevol intent de pau ha de tenir en compte la negativa del govern israelià a la possibilitat d’un Estat palestí.
Mentrestant, alts càrrecs dels EUA han visitat aquesta setmana Israel, en un nou intent per consolidar l’alto el foc a Gaza. El vicepresident J.D. Vance es va reunir ahir amb Netanyahu i va expressar optimisme sobre la possibilitat d’una pau duradora, tot i que va reconèixer que “no serà fàcil”. A la Casa Blanca hi ha el temor que el Govern israelià decideixi abandonar l’acord amb Hamàs, al·legant que l’ha incomplert, i reprengui la seva ofensiva total contra Gaza. Per provar d’evitar-ho, el gendre de Trump, Jared Kushner, va suggerir des d’Israel un nou pla per a Gaza: dividir-la en dos, que una part sigui controlada per Hamàs, i l’altra, per Tel-Aviv.