Salvador Illa, president de la Generalitat, va presentar el maig passat el Pla de Barris i Viles 2025-2029, acompanyat per mig centenar d’alcaldes catalans. El pla, al qual la Generalitat aportarà mil milions d’euros, a raó de 200 milions anuals, i que espera disposar també de 600 milions més procedents dels ajuntaments, té per objecte millorar la cohesió social i fomentar la regeneració urbana i ambiental als barris degradats i de més vulnerabilitat.
Està previst dur-lo a terme mitjançant actuacions en municipis de diversa escala, destinades a atenuar dèficits en àmbits diversos i ja apuntats, que van des de l’espai públic i determinats equipaments fins a la transició ecològica, sempre per tal de reduir desigualtats. El president Illa està convençut que aquest tipus d’actuacions són bàsiques per dignificar la qualitat de vida als barris, enfortir la societat i barrar el pas a les propostes excloents que llança la ultradreta.
Aquest pla entronca amb el llançat al seu dia pel Govern tripartit que va encapçalar Pasqual Maragall, i continuat després per l’executiu de José Montilla, fins que la crisi va propiciar moltes retallades i la desatenció progressiva, sent la del 2010 l’última edició fins ara. Aleshores, es van invertir al voltant de 1.900 milions en 140 municipis gràcies a l’esmentat pla insígnia de les polítiques maragallianes. Illa, que va anunciar la intenció d’engegar un pla semblant pocs dies després de prendre possessió, l’agost de l’any passat, marca, doncs, distàncies en aquest terreny respecte a les administracions d’encuny independentista que el van precedir, i que no van prioritzar mesures d’aquest estil durant l’etapa del procés.
El president recupera el programa d’ajuts a barriades degradades que va engegar Maragall
Ahir, transcorregut el mes habilitat per presentar sol·licituds, es va conèixer el nombre de ciutats i projectes que s’han interessat pels recursos del Pla de Barris i Viles de la presidència d’ Illa. En total, han estat 83 els ajuntaments que les han presentat per al primer dels cinc exercicis, que suposen una xifra important, il·lustrativa de les moltes mancances que els regidors adverteixen als territoris administrats per ells. Correspon ara a la Generalitat, concretament al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, decidir abans que acabi l’any en curs quins seran els vint projectes prioritaris i establir un calendari d’execució. En tot cas, i en vista de la dimensió del paquet de demandes, atès que en realitat la demanda d’ajuda quadruplica l’oferta disponible, ja es pot afirmar que la proposta de la Generalitat ha estat benvinguda, com a ocasió adequada per fer les millores més urgents. De fet, són molts els consistoris, incloent-hi en la llista el de Barcelona, que recentment han anat presentant les seves iniciatives per beneficiar-se dels recursos del pla, fins a arribar als esmentats 83.
Lluitar contra la desigualtat i a favor de la cohesió de la nostra col·lectivitat és una decisió carregada de futur. Les desigualtats socials i territorials són, malauradament, un fet a Catalunya. I és obvi que les societats sotmeses a intensos desequilibris interns aconsegueixen difícilment progressar de manera harmoniosa.
Potser seria ingenu pensar que es poden complir ràpidament uns objectius satisfactoris. Però és obligat treballar perquè el conjunt de la societat s’hi vagi acostant. I el Pla de Barris i Viles per als propers cinc anys sembla una eina més que apropiada. Molt probablement, com hem apuntat més amunt, no serà suficient. Però sens dubte reuneix les condicions necessàries per donar fruits apreciables.
Les demandes formulades per 83 municipis quadrupliquen l’oferta disponible
Hi afegirem que el seu èxit depèn, a més, d’una dotació econòmica vinculada a l’aprovació dels comptes de la Generalitat i d’un seguiment que permeti controlar en temps i forma els efectes que té. Algunes obres públiques que
poden beneficiar-se directament dels recursos del pla seran, un cop estiguin acabades, perfectament tangibles i acabaran evidenciant la pertinència de la despesa que s’hi hagi fet.
En canvi, altres obres, per exemple les relatives directament a la cohesió social, poden ser de desenvolupament en el temps més llarg i, per tant, de visualització més difícil. I, no obstant això, s’han de controlar també amb atenció i, si fos menester, corregir-ne el rumb, sempre amb l’objectiu d’aconseguir que la important inversió que se’ls dedica assoleixi la màxima productivitat col·lectiva possible. No debades, aquest és l’objectiu central de l’esforç inversor que sosté el Pla de Barris i Viles.