Els adolescents espanyols ja no es limiten a acompanyar els pares mentre afegeixen productes al carretó d’anar a comprar. Un 30% dels enquestats, entre els 14 i els 17 anys, afirmen que han fet alguna compra sense supervisió adulta. Amb la finalitat d’esbrinar què compren, quant gasten, amb quina freqüència, qui ho supervisa i quins riscos hi detecten, la investigadora Beatriz Feijoo ha liderat un
estudi –finançat amb la Beca Leonardo de la Fundació BBVA– sobre els hàbits de consum juvenil a Espanya, centrat en sectors com la moda, la tecnologia, el lleure i la cura del cos, més enllà de l’àmbit alimentari tradicional.
La investigació, que disposa d’una mostra de 2.176 casos entre els adolescents i els respectius pares, revela com els menors guanyen autonomia i amplien la influència en les decisions de compra familiars. De fet, en productes personals, com ara tecnologia, moda o articles de lleure, un de cada tres assegura que decideix per si mateix o que té més pes que
els pares, unes dades que reemplacen el model tradicional en què les decisions les prenien exclusivament els pares cap a
un altre de basat en la codecisió familiar.
En aspectes d’àmbit familiar, com ara vacances o equipament tecnològic de la llar, les percepcions es matisen: el 50% dels menors i el 59% dels pares coincideixen que hi predominen les decisions conjuntes. En canvi, quan les compres es refereixen a productes d’ús personal del menor –com ara tecnologia, roba o articles de lleure–, els adolescents hi tenen un paper molt més actiu. La moda és el sector a què destinen més sovint els diners els adolescents: un 20% afirmen que compren roba, vambes o complements unes quantes vegades al mes. En lleure, un 20,3% declaren que sovint compren videojocs, llibres o subscripcions de streaming. Pel que fa a la tecnologia, la meitat dels adolescents asseguren que compren pel seu compte auriculars, mòbils o videoconsoles unes quantes vegades a l’any. En aquests tres sectors, la percepció dels pares coincideix amb la dels fills.
Gairebé un 40% dels menors gasten en gimnàs, maquillatge o suplements unes quantes vegades al mes
Malgrat que dos de cada deu adults reconeixen que decideixen les compres en consens amb els fills, “la xifra creix des de la mirada juvenil: un 20% diuen que participen en decisions de cura personal dels pares i un de cada deu assegura que hi té més pes que ells”, explica la investigadora Beatriz Feijoo, que destaca que els menors també ja inspiren les rutines i l’estil de vida dels adults.
Tot i això, les diferències més notables entre generacions es concentren en l’àmbit de la cura del cos. Gairebé un 40% dels menors reconeixen que inverteixen en perruqueria, manicura, gimnàs, maquillatge o suplements unes quantes vegades al mes. Els pares, però, visualitzen un panorama divers. Malgrat que un 41% són conscients que el fill compra aquesta mena de productes, només el 16% creuen que paguen quotes de
gimnàs, i amb prou feines un 4% sospiten que comprin
suplements nutricionals o valorin tractaments estètics. “Part del consum lligat a la imatge i al rendiment físic és fora del radar familiar, de manera que es
converteix en el gran punt cec entre generacions”, destaca
Feijoo.
Amb el temps, el menor ha deixat de ser un simple espectador del consum domèstic per convertir-se en un negociador actiu, capaç de detectar tendències, comparar preus i assessorar els pares. La investigadora Beatriz Feijoo anomena aquest nou perfil chief youth officer (director de joventut) de la llar, una mena de mediador entre generacions. Quant i d’on provenen els diners que controla l’adolescent? En la majoria de les famílies, els diners formen part del dia a dia dels menors. Un 58% n’obtenen mitjançant una paga o familiars directes, i un 60% disposen d’entre 11 i 60 euros al mes, i poc més d’un 5% superen els 100. “La majoria en rep com a paga setmanal, i els destina tant a estalviar com a petits capricis”, assegura Feijoo. A més a més, gairebé la meitat dels adolescents disposen d’un compte d’estalvis, que no poden fer servir, i un 18% gestionen un compte de manera lliure. Paral·lelament, un 33% dels menors disposen de targeta bancària, un 24,8% dels quals la poden fer servir per comprar el que vulguin.
Un estudi revela quin paper assumeixen pares i fills en cada sector de consum i on els seus relats coincideixen o no
En aquesta línia, l’educació financera continua sent una assignatura pendent, ja que un aclaparador 85% no ha rebut formació per gestionar els diners, malgrat que la majoria ho considera “vital”, segons aquest estudi. “Els joves aprenen a gastar, però no necessàriament a entendre el valor dels diners”.
