Comptar calories, registrar passes o mesurar cada entrenament pot semblar una manera eficaç de cuidar-se. I compartir aquesta informació amb altres o fixar-se reptes, una bona manera de motivar-se. Però no sempre ho és. Un estudi liderat per la University College de Londres revela que moltes persones senten frustració, culpa o desànim per les aplicacions de fitness i de control alimentari, de manera que unes eines que fan servir per millorar l’estat físic i el benestar els acaben perjudicant la salut emocional.
L’estudi, publicat a la British Journal of Health Psychology , va analitzar 58.881 publicacions a Twitter (abans de ser X) relacionades amb cinc populars apps per posar-se en forma –com Strava i MyFitnessPal–, i va detectar 13.799 missatges amb sentiments negatius: usuaris que es mostraven avergonyits quan havien de registrar aliments poc saludables, irritats per les notificacions que rebien per registrar totes les calories que consumien o per mantenir baix el consum de sucre o decebuts pel seu lent progrés cap als objectius marcats pels algoritmes.
“Les persones senten que no ho estan fent tan bé com ho haurien de fer”, explica l’autora de l’informe
Aquelles experiències en molts casos acabaven desmotivant-los, i renunciaven als objectius, quan la finalitat de l’app se suposa que és justament la contrària: motivar l’usuari a cuidar-se. “ Vam trobar molta culpa i vergonya, i que les persones senten que no ho estan fent tan bé com ho haurien de fer, i aquests efectes emocionals poden acabar afectant la motivació de les persones i la seva salut”, va dir l’autora principal, Paulina Bondaronek.
A més a més, els investigadors alerten que les propostes que feien les apps analitzades no es basaven en les recomanacions de salut pública, sinó que tenien a veure amb els objectius de pes fixats per l’usuari, de manera que es podien rebre recomanacions poc realistes o insegures. “L’autocontrol i la planificació d’accions són tècniques poderoses de canvi de comportament, però les utilitzem en excés; necessitem aprendre a ser més amables amb nosaltres mateixos”.
Sara Bujalance, psicòloga i directora de la Fundació Imatge i Autoestima, explica que aquest tipus d’apps són una calculadora de calories, macronutrients i exercici sovint vinculada a una comunitat en què una persona va registrant els seus hàbits i hi ha una espècie d’avaluació pública, amb tot el component emocional i la pressió que comporta. I alerta que aquest càlcul de calories acostuma a disparar pensaments obsessius del tipus “Avui he menjat massa i ho he de compensar”, “Avui no he fet prou esport i no puc menjar ics”... I aquestes actituds rígides, a més de provocar malestar, poden ser el detonant per desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària.
Per això, desaconsella l’ús d’aquestes apps entre els menors de 30 anys. “Ens preocupa perquè són vulnerables, perquè
per a una noia de 15 anys és fàcil descarregar l’aplicació i pensar que registrant-hi la seva dieta
està controlant l’alimentació i aconseguirà la imatge corporal que anhela, però després altres usuaris d’aquella comunitat li faran un comentari negatiu o no aconseguirà uns resultats tan bons o ràpids com altres i això li afectarà l’autoestima i desencadenarà altres problemes”, indica Bujalance.
