N’hi ha de pràcticament tot el territori (32 comarques) i de municipis de totes les mides. Des de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat fins a Sabadell, Terrassa, Cornellà, Tarragona, Girona, Lleida... i fins a municipis de menys de menys de 1.000 habitants com Sant Quirze Safaja. Tots, 83 en total, han presentat un projecte per regenerar un barri, un nucli antic o un nucli de població sencer. Després de quinze anys de l’última convocatòria del pla que va impulsar Pasqual Maragall, que va prolongar el govern de José Montilla i que després va quedar interromput, la llei de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029 ha generat gran interès. Les peticions pràcticament multipliquen per quatre els 200 milions d’euros pressupostats.
El termini per presentar els projectes va expirar el 15 d’octubre i el Departament de Territori iniciarà ara el procés de valoració de cada una de les propostes per fer pública una primera llista provisional abans de final d’any. Els projectes tindran un import màxim de 15 milions d’euros i la llei estableix una inversió mínima i màxima en funció de la mida del municipi. Després d’una primera revisió dels expedients, el
comissionat del Pla de Barris i Viles, Carles Martí, calcula que els seleccionats seran al voltant d’una vintena.
Una comissió de 25 persones avaluarà les peticions i la llista provisional es publicarà a final d’any
“Estem molt satisfets de la resposta que hem tingut, ha estat un èxit perquè hem rebut peticions de tota mena i de tot arreu; l’última convocatòria va ser el 2010 i n’hi havia ganes, els municipis ho estaven esperant”, va reconèixer qui va ser primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona
durant el mandat de Jordi Hereu. La regió de Barcelona és, amb 31 projectes, la que concentra la majoria de peticions. La segueix la del Penedès,
amb onze; la Catalunya Central i Girona han presentat nou
projectes cadascuna; Lleida i Tarragona, set; les Terres de l’Ebre, sis, i Pirineu Aran, 3.
La convocatòria està dissenyada per finançar el 100% dels projectes, que han de ser motor de canvi en zones d’alta vulnerabilitat i preveure tres tipus d’actuacions: urbanística, ambiental i socioeconòmica. La Generalitat finançarà la major part de l’import dels projectes seleccionats, però en una proporció que variarà en funció de la mida del municipi. En tot cas, els ajuntaments han de justificar com finançaran la resta de l’actuació, ja sigui amb fons propis o d’una altra administració (un Consell Comarcal, la Diputació o fons europeus). Així, els projectes dels municipis de més de 50.000 habitants (se n’han presentat 16) podran optar a un finançament del 50% per part del Govern. Els plantejats per municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants (n’hi ha 24) podran optar al 60% del finançament. Els d’entre 5.000 i 20.000 habitants fins al 70%. I els de menys de 5.000 habitants (se n’han presentat 19) entre el 75% i el 95%.
La comissió estarà formada per 25 persones: 13 tècnics de la Generalitat (la majoria de Territori però també d’altres departaments), 10 dels municipis (5 de la Federació de Municipis de Catalunya i 5 més de l’Associació Catalana de Municipis), un membre de la Confederació de Associacions Veïnals de Catalunya i un altre de la Taula del Tercer Sector.
Els expedients s’avaluaran en dues fases. En la primera es mesurarà les condicions objectives del territori i el seu nivell de vulnerabilitat amb 26 indicadors, cosa que donarà una primera ponderació. “Els que no assoleixin 50 punts ja quedaran descartats”, va explicar Martí. En una segona fase, es valorarà l’impacte del projecte i en una escala de 100 haurà d’obtenir un mínim de 35 punts. El resultat final s’ordenarà per nota i s’aniran adjudicant els projectes per ordre fins a esgotar els 200 milions d’euros.
“La idea és fer cinc convocatòries i els qui no entrin en aquesta primera poden tornar a presentar-s’hi. L’objectiu és que el Pla de Barris i Viles acabi sent una política estructural, que es convoqui cada any, hi hagi qui hi hagi al Govern”, va afegir Carles Martí.
