Dos grans personatges del seu temps, de signe barceloní i catalanista, però amb obertura universal. Sospito que ser d’una quinta bastant pròxima (Millet només era quatre anys més gran que Cabot) també va contribuir a facilitar la relació.
Joaquim Cabot va anar a trobar Lluís Millet, atesa la sociabilitat dispersa que el caracteritzava, sobretot en un terreny que l’atreia, la cultura en el sentit més ampli. Per si no fos prou, era creatiu, ric i generós.
Mestre i joier van sumar el millor dels seus talents per construir el Palau de l’Orfeó Català
L’Orfeó Català, fundat per Millet i Vives, ja havia arrelat en sectors populars i artístics, i estava abocat a emprendre una transformació vertiginosa: canvi de seu i construcció d’un auditori per marcar distàncies amb les corals de Clavé.
Era evident que el nou lloc no havia d’estar allunyat dels barris que havien bressolat els seus orfeonistes, però la dimensió econòmica superava les possibilitats de l’entitat. I llavors la presència de Cabot va ser carismàtica i decisiva. El seu entusiasme, talent i clarividència li van permetre acceptar una finca ben situada i contractar el gran Domènech i Montaner, a més de facilitar l’operació econòmica avalant l’adquisició del terreny o la compra de l’ orgue. Les dificultats financeres que sorgien les resolia amb eficàcia i rapidesa.
Sempre junts, Lluís Millet iJoaquim Cabotvan formar un equip triomfador
El tan prestigiat orfebre va ser capaç de convertir aquella espectacular seu no només en el Palau de la Música Catalana, sinó també en una exquisida, enlluernadora i moderníssima joia.
Casas el va retratar com el senyor de Barcelona, però
el ninotaire Junceda el va interpretar amb encert indubtable dibuixant-lo com el forçut de circ ple de medalles que enarbora amb facilitat i sense suar ni una gota el gran Palau de la Música.
La clau artística l’aportava el mestre Millet, etapa transcendent sota el signe d’un desenvolupament imparable. La qualitat indiscutible i seductora del seu Orfeó va convertir des del primer moment aquella seu en molt més que un simple Palau, i aviat va passar a tenir admiradors més enllà de les nostres fronteres.
Per fer-se una idea justa d’aquell empresari que va liderar institucions de primera línia, considerat poeta, polític, viatger o tertulià, és imprescindible llegir el llibre que li va dedicar Jordi Cabré: La Barcelona universal de Joaquim Cabot (Planeta).