Nobel a la innovació disruptiva
El premi Nobel d’Economia d’enguany ha estat per a l’historiador econòmic Joel Mokyr “per haver identificat els requisits previs per a un creixement sostingut a través del progrés tecnològic”, amb la meitat del premi, i per als economistes Philippe Aghion i Peter Howitt “per la teoria del creixement sostingut a través de la destrucció creativa”, l’altra meitat.
La gran pregunta que els premiats volen contestar és per què hi ha hagut creixement econòmic sostingut els darrers 200 anys i no abans. Per què no va passar a la Xina, Grècia o Roma, malgrat les seves innovacions i obres d’enginyeria? Per què va arrencar el procés de “destrucció creativa” amb la revolució industrial a l’Anglaterra de finals del XVIII i principis del XIX?
Segons Mokyr, és la confluència de tres elements:
1) Una evolució conjunta de la ciència i la tecnologia (saber per què les tècniques funcionen o el que Mokyr en diu coneixement “proposicional”, diferent del coneixement “prescriptiu”, que dicta com funcionen les coses a la pràctica).
2) La competència mecànica (a Anglaterra hi havia molts artesans i enginyers qualificats que eren capaços de dur a terme les instruccions derivades del coneixement prescriptiu).
3) Una acceptació àmplia de les forces de la destrucció creativa (amb la Il·lustració, la societat es va obrir al canvi i els interessos creats no van oferir prou resistència, malgrat moviments com el luddita). Si els dos coneixements no es donen a la vegada, no hi ha innovació. Això explica, per exemple, per què els projectes d’enginyeria de Leonardo Da Vinci no es van portar a la pràctica.
El canvi tecnològic genera guanyadors (els que innoven) i perdedors (els que es veuen superats per la innovació i perden la seva posició de monopoli). Schumpeter, economista austríac i professor a Harvard, entenia la dinàmica del capitalisme com un procés de destrucció creativa on l’empresari amb una idea nova desplaçava les empreses establertes i aconseguia una posició de monopoli, que era la recompensa de la seva innovació. Una vegada instal·lat, l’empresari intenta no ser desplaçat i ofereix resistència a la innovació. Schumpeter era pessimista i pensava que les barreres de les empreses establertes posarien fi al dinamisme capitalista. Els premis Nobel d’enguany es basen en Schumpeter, però són més optimistes. També ho són en el sentit que les conseqüències per al medi ambient es poden controlar amb la tecnologia.
Les accions dels empresaris i innovadors són crucials per al creixement econòmic
L’evidència empírica mostra que el dinamisme d’entrada i sortida d’empreses en el mercat està positivament relacionat amb la productivitat. Aghion i Howitt construeixen un model de creixement econòmic amb innovació. L’incentiu a innovar per aconseguir una patent és obtenir un monopoli temporal a costa dels beneficis de les empreses desplaçades. Aquest incentiu privat pot ser superior al social. D’altra banda, l’innovador té en compte que la seva innovació s’acumula a l’estoc d’innovacions només mentre es manté en el negoci, però socialment caldria tenir en compte tot l’efecte acumulat, i per tant hi pot haver poc incentiu a innovar. Aquest efecte tendeix a predominar i per això se subsidia la innovació. Els seus resultats confirmen els estudis previs d’economia industrial on la major intensitat d’innovació es dona en estructures de mercat amb una pressió competitiva intermèdia, entre el monopoli i la competència perfecta.
Se’n poden derivar implicacions de política industrial. Les accions dels empresaris i innovadors són crucials per al creixement econòmic. La innovació necessita un nivell de competència suficient en el mercat i no s’han de posar obstacles al procés de destrucció creativa. A la vegada cal ajudar els treballadors a fer la transició a les noves activitats. Els lobbies establerts posaran obstacles a aquest procés per defensar les seves rendes intentant influir en la regulació. Els països on imperin aquests interessos establerts quedaran enrere en la innovació.
Un exemple concret es dona en el taxi i els VTC si es bloquegen les noves tecnologies (plataformes, vehicle autònom) i els nous entrants en el sector. Una qüestió oberta és si la IA ajudarà el bucle de retroalimentació positiu entre el coneixement proposicional i el prescriptiu, i augmentarà la productivitat.