No se’n sap el nom (és conegut com a “soldat F”) ni la cara (va comparèixer darrere d’una cortina al Tribunal Penal de Belfast), ni el lloc de naixement, ni l’edat (encara que deu estar entre els setanta i vuitanta anys, perquè els fets pels quals estava acusat van passar el 1972, fa més de mig segle). El que sí que se sap és que pertanyia al Primer Regiment de Paracaigudistes destacat en aquella època a Irlanda del Nord, que havia estat processat per dos càrrecs d’assassinat i tres més d’intent d’assassinat, i que un jutge l’ha declarat innocent.
En realitat, més “no culpable” que innocent, perquè a la sentència pronunciada ahir critica el seu comportament aquell nefast 30 de gener del 1972 que la comunitat catòlica es va manifestar al barri de Bogside, de Derry, en contra dels poders que permetien ficar a la presó a qui fos sense necessitat de judici ni de proves en contra, només partint de sospites de filiació o suport a l’IRA. El que va començar com una protesta pacífica es va convertir en més que violenta quan l’exèrcit primer va fer servir canons d’aigua i bales de goma, i pocs minuts després de plom, que van acabar amb la mort de tretze persones i en van ferir quinze més (algunes a terra, o d’esquena, o ensenyant mocadors blancs).
El cas ha portat cua a la política i als tribunals durant dècades fins que la Fiscalia, després d’examinar els casos de divuit sospitosos de disparar injustificadament el diumenge sagnant , va decidir processar-ne tan sols un, el “soldat F”.
No ha decidit un jurat (a l’Ulster hauria estat gairebé impossible trobar-ne un de neutral atesa la rancúnia entre protestants i catòlics), de manera que la decisió ha correspost a un sol jutge. La seva explicació és que 53 anys és massa temps perquè els testimonis puguin ser prou fiables per a una sentència de culpabilitat i una condemna de presó.
Les cent persones que van assistir a un judici que ha durat cinc setmanes (la majoria familiars de les víctimes) van escoltar en silenci la sentència, que no els va sorprendre. Un cas semblant fa uns dos anys contra dos soldats més per la mort de civils a mans de militars a Belfast s’havia desestimat per qüestions de procediment. L’ Estat defensa els seus amb afany, i el primer ministre britànic Keir Starmer es va mostrar alleujat. No va ser el cas de la ministra principal de l’Ulster, Michelle O’Neill, que va expressar frustració i va aplaudir la dignitat dels qui feia mig segle que esperaven justícia.
