La negociació pel finançament és a la seva fase crucial. La voluntat de María Jesús Montero és accelerar el calendari i presentar les bases del nou model en un Consell de Política Fiscal i Financera que tindrà lloc al novembre. Malgrat això, el detall i concreció de la proposta de sistema dependrà de l’estat de les converses amb ERC,
a les files dels quals no es respira optimisme.
El president dels republicans, Oriol Junqueras, va verbalitzar ahir aquesta distància amb el Govern espanyol en una conversa al Col·legi d’Economistes amb el seu degà, Carlos Puig de Travy. En la xifra de recursos addicionals que aportarà l’ Estat a les comunitats – import que previsiblement oscil·larà els 20.000 milions d’euros i del qual la Generalitat podria rebre més del 20%–, les posicions s’han acostat. Ara bé, a la formació tenen por que el ministeri posi el focus en la quantia i, per això, Junqueras va voler emfatitzar ahir que el model pactat entre el PSC i ERC “ha d’anar més enllà d’una xifra”.
Les presses d’ Hisenda contrasten amb les dels republicans. L’escenari que es pugui presentar un model sense el seu concurs, el veuen inacceptable i el màxim mandatari d’Esquerra va voler llançar una advertència: “Si ens volen imposar un model sense complir amb el que es van comprometre a complir, han de saber que ens trobaran en el tràmit parlamentari. No els servirà de res ignorar els seus compromisos perquè els nostres vots seran imprescindibles”. En altres paraules, llavors deixarien la reforma al tinter.
Encara que la reforma pugui ser satisfactòria, només serà suficient –a ulls d’Esquerra– si està “blindada”. I això discorre per tres vectors, que són els elements en què la discussió està enquistada.
L’Estat estudia aportar uns 20.000 milions extres al nou model, però ERC vol anar més enllà de la xifra
Segons va exposar ahir el dirigent republicà, hi ha diferències tècniques amb la proposta actual d’ Hisenda en la població ajustada, l’ordinalitat i la recaptació fiscal. La població ajustada sempre ha estat un dels cavalls de batalla entre l’ Estat i les comunitats autònomes. Es determina sota factors com ara la dispersió poblacional o l’envelliment, entre d’altres.
La proposta actual, segons Junqueras, “rebaixa” la població ajustada –amb un barem que des de l’últim model és de 7,7 milions, malgrat que la població real
ha crescut i supera els 8 milions–. El republicà ho veu inassumible perquè “ningú no pot acceptar que, si la societat catalana no
para de créixer, la població ajustada amb què es fa el càlcul sigui inferior a l’actual; implicaria menys recursos”.
Això impacta en l’ordinalitat, perquè la població ajustada és clau per a la distribució dels recursos. El president d’Esquerra va criticar que Montero es negui “explícitament” a incloure-hi el principi, però va esquivar exigir-ne el compliment literal.
En aquesta línia, el polític republicà va assenyalar que l’objectiu és que hi hagi “menys diferència entre la posició en què aportem i en què quedem quan rebem”. Actualment, Catalunya és la tercera a aportar, però la desena a rebre recursos. Esquerra vol que s’escali en aquesta última classificació, però assumeix que serà complex arribar a la tercera plaça. Al
ministeri avancen que hi haurà
un mecanisme que redueixi les
diferències.
Els republicans denuncien que el ministeri planteja una xifra “inferior” de població ajustada
Aquesta variació sobre l’ordinalitat –ara es busca una millora– és en la majoria “àmplia, plural i diversa” del Congrés, necessària perquè el model prosperi. Oriol Junqueras va voler subratllar que el seu partit “no està en condicions d’aconseguir-ho tot”, ja que hi ha formacions del bloc de la investidura –i les comunitats del PP– que “no estan d’acord” amb la proposta republicana. I això implica cedir.
A les filigranes, s’hi afegeix la proposició de llei que ERC va registrar al setembre per efectuar els canvis legislatius a fi que Catalunya pugui recaptar l’IRPF, però Hisenda s’oposa a la proposta. Els republicans proposen de modificar tres lleis –la Lofca, la llei de regulació del sistema de finançament de les comunitats del règim comú i la del cessió de tributs de l’ Estat a la Generalitat–, però la idea d’ Hisenda és canviar les dues primeres. Els republicans, a més, volen modificacions més profundes a la Lofca.
Altres aspectes que són al damunt de la taula negociadora
són el finançament de les competències no homogènies –les
pròpies de la comunitat autònoma– o l’IVA de les pimes, en
què el Govern estatal està a priori d’acord, com a mecanismes d’anivellament.
Més enllà dels elements que continuen en lliça, el calendari serà llarg. La tramitació d’una reforma d’aquesta magnitud pot durar mig any només al Congrés. Esquerra eludeix fixar-se terminis perquè prioritzen un “bon acord a un acord”. I això repercuteix en els pressupostos del 2026, carpeta en què Junqueras va insistir ahir que no abordaran sense finançament: “Volem que les institucions tinguin pressupostos, però només seran bons si tenen els recursos d’un bon model”.
La negociació per l’ordinalitat se centra a reduir la diferència entre el que Catalunya aporta i el que rep
Amb la xifra, doncs, no n’hi haurà prou. En aquest context Oriol Junqueras va recordar l’últim model de finançament: “La xifra pactada va ser de 3.800 milions d’euros i es va fondre en pocs mesos perquè el sistema no estava ben fet”. A més, la crisi econòmica hi va incidir notòriament. ERC busca garanties d’un model blindat davant qualsevol conjuntura.