L’economia de Rússia té una malaltia crònica: depèn massa del petroli i del gas. Però ho sap i aquest és el primer pas, tot i que amb això no n’hi ha prou per resoldre-ho. Al juliol el president rus, Vladímir Putin, va advertir que basar-ho tot en els beneficis de l’exportació d’hidrocarburs i descuidar la indústria pot portar fins i tot a perdre la sobirania. Fa dècades que a Moscou s’adverteix que cal diversificar, però només els últims anys s’ha aconseguit avançar, en part per força a causa de la pandèmia i les sancions occidentals.
El petroli i el gas eren el que tradicionalment pesava més en les exportacions russes. Només es va aconseguir frenar la tendència el 2020, quan, en el context del coronavirus i uns preus baixos del cru, la participació dels hidrocarburs va caure per primera vegada per sota del 50%. La reducció es va mantenir i el 2023 es va situar en el 23%, la dada estadística més baixa des de la dècada del 1990.
D’això avui Rússia en treu pit. El ministre de Finances, Anton Siluanov, va afirmar a l’abril que Rússia també ha aconseguit reduir la dependència del petroli i el gas natural pel que fa al pressupost nacional. Els ingressos que es van rebre dels impostos sobre aquestes dues mercaderies van ser només d’una quarta part el primer trimestre de l’any, un 9,8% menys que el mateix període del 2024.
Rússia és un dels països amb més reserves de petroli del món (el vuitè, segons dades de l’OPEP de l’any passat) i el primer en
reserves de gas (el 36,7% del total, segons dades d’aquest any).
Però això no és la panacea, segons Putin. Als anys noranta, quan
era primer ministre, li van oferir comprar automòbils a l’estran-
ger i desmantellar la indústria automotriu russa, que estava molt endarrerida. No ho va fer, i no ho faria ara, va explicar. “Si ho comprem tot amb [els ingressos] del petroli i el gas, especialment ara, quan proven de tallar-nos el petroli i el gas, aleshores Rússia simplement perdrà capacitat competitiva i, per tant, la sobirania”, va
assegurar.
Des que Putin va ficar l’exèrcit rus a Ucraïna i va començar la guerra actual, els països occidentals han imposat sancions al sector energètic rus. Al penúltim paquet de sancions, el número 18, la Unió Europea va reduir el sostre de preus del petroli rus de 60 dòlars a 47,6 per barril, una mesura que també va adoptar el Regne Unit. A l’últim paquet de sancions, adoptat ahir, els Vint-i-set van prohibir la importació de gas natural liquat rus a partir del 2027.
Però l’últim gran cop als hidrocarburs russos l’ha protagonitzat el president dels Estats Units, Donald Trump, que dimecres va imposar sancions “tremendes”, segons ell mateix les va qualificar, a les dues principals petrolieres de Rússia, l’estatal Rosneft i la privada Lukoil. Aquests primers càstigs que imposa Trump a Rússia des que va tornar al gener a la Casa Blanca congelen els actius de les dues empreses als EUA i prohibeixen les empreses i els individus nord-americans fer-hi negocis, amb l’esperança d’obligar Moscou a negociar el final a la guerra.
Segons Putin, si Rússia ho comprés tot amb els ingressos del petroli i el gas, “perdria la sobirania”
“El nostre país ha desenvolupat una sòlida immunitat contra les restriccions occidentals i continuarà desenvolupant el sector energètic”, va replicar ahir la portaveu del Ministeri d’Exteriors rus, Maria Zakhàrova.
“Si l’actual Administració dels Estats Units comença a seguir l’exemple dels predecessors, el resultat també serà desastrós des del punt de vista de la política interior [nord-americana] i negatiu per a l’estabilitat de l’economia mundial”, va afegir.
Més dur va ser Vladímir Putin, que va qualificar les sancions d’acte “no amistós” i va afegir que arriben en un mal moment per a les relacions entre Rússia i els Estats Units, que s’estaven restablint. “Ens volen pressionar” i no “deixarem que ho aconsegueixin”.
Les sancions a les dues petrolieres també pretenen clavar un poc a les exportacions de cru rus (gairebé la meitat corresponen a Rosneft i Lukoil, segons Bloomberg).
Des del començament del conflicte, Rússia ha hagut d’anar abandonant el lucratiu mercat europeu per buscar compradors nous a Àsia. La mesura inclou sancions secundàries a institucions financeres que facin negocis amb les dues petrolieres. Això implica els bancs que faciliten les vendes del petroli rus a la Xina, l’ Índia i Turquia, els principals importadors de cru rus, amb el 38%, el 31% i el 7-9%, respectivament, al maig.
És una mesura que s’afegeix a pressions anteriors, com les que Washington ha exercit sobre l’ Índia. Les importacions de cru rus d’aquest país abans de la guerra eren testimonials. Ara, encara que les refineries d’aquests països vulguin continuar important petroli de Rússia, els bancs, que han d’avançar els diners o han de fer d’ intermediaris, els podrien dir que no.
Rússia ha trobat a Àsia nous clients per al cru: la Xina, l’Índiai Turquia són els que en compren més
La pregunta per al futur és si Trump aconseguirà amb la nova estratègia de força obligar Rússia a asseure’s a negociar la pau amb Ucraïna. L’experiència dels més de tres anys i mig passats diu
que el Kremlin ha aconseguit
eludir amb èxit aquesta mena de sancions.