La guerra a Ucraïna ha fet un nou gir. El Departament del Tresor dels Estats Units va imposar dimecres una sèrie de sancions “substancials” contra les dues companyies petrolieres russes més grans, Rosneft i Lukoil, “com a resultat de la falta de compromís seriós de Rússia amb un procés de pau per posar fi a la guerra a Ucraïna”. És el primer càstig d’aquest tipus des que Donald Trump va tornar al poder i suposa una continuació dels que va aplicar l’ administració de Joe Biden els últims tres anys.
El nou paquet de sancions, avançades pel secretari del Tresor, Scott Bessent, pretén incrementar la pressió sobre el Kremlin tallant-li els ingressos procedents de les vendes de petroli, que financen la maquinària bèl·lica russa. En un document compartit per Trump a les xarxes socials, Washington demana a Rússia que “accepti immediatament un alto el foc” i considera que les sancions són una mesura efectiva per forçar el Kremlin
a negociar. A més, el Tresor adverteix que “està preparat per adoptar més mesures si és necessari, a fi de donar suport a l’esforç del president per posar fi a una altra guerra”.
Els Estats Units diuen que “una pau permanent depèn de la disposició de Rússia a negociar de bona fe”
Les sancions contra el motor econòmic de Rússia van dirigides a “augmentar la pressió sobre el sector energètic rus i degradar la capacitat del Kremlin per obtenir ingressos per a la seva maquinària bèl·lica i sostenir la seva economia debilitada”, explica el document. “Els EUA continuaran advocant per una resolució pacífica del conflicte, i una pau permanent depèn únicament de la disposició de Rússia a negociar de bona fe. El Tresor continuarà utilitzant les seves facultats per donar suport a un procés de pau”.
El nou canvi en la geopolítica de Washington va arribar l’endemà que Moscou rebutgés la possibilitat d’un alto el foc immediat i de la suspensió per part de la
Casa Blanca de la reunió que tenien prevista Trump i el líder rus,
Vladímir Putin, a Budapest ( Hongria). “No em feia bona espina. No sentia que arribaríem al punt on hem d’arribar, de manera que la vaig cancel·lar. Però la farem en el futur”, va argumentar Trump.
Es tracta de l’últim vaivé de la seva Administració després d’una setmana de girs importants de guió. Trump va parlar
fa vuit dies durant dues hores i mitja amb Putin, que aparentment el va convèncer perquè no lliurés a Ucraïna míssils Tomahawk, de llarg abast. Però les accions de Rússia al camp de batalla, amb l’increment de bombardejos contra infraestructures ucraïneses, així com la negativa al diàleg, han portat Washington a canviar de plans i incrementar la pressió al Kremlin.
Tot i això, les sancions podrien tenir poc pes, perquè els EUA amb prou feines compren recursos energètics de Rússia. Trump ha amenaçat nombroses vegades ocasions d’aplicar mesures punitives contra el Kremlin si no cessava els bombardejos, però no havia arribat a complir-ho mai. Tan sols va arribar a imposar un aranzel indirecte a Rússia, del 25% a l’ Índia, per la compra de petroli rus.
Paral·lelament, el diari The Wall Street Journal va avançar dimecres, citant fonts oficials de manera anònima, una altra mesura que sí que pot suposar un cop de timó important a la guerra: els EUA aixecaran les restriccions sobre l’ús que Ucraïna
pot fer dels míssils occidentals de llarg abast. El president Trump, però, ho va negar a través de
la seva plataforma, Truth
Social: “Notícia falsa! Els EUA
no tenen res a veure amb aquests míssils, vinguin d’on vinguin,
o amb el que en faci Ucraïna!”,
va publicar.
Concretament, l’exclusiva del diari nord-americà parla dels míssils britànics Storm Shadow, que ara es podrien fer servir per atacar l’interior de Rússia. L’autoritat per aprovar aquest tipus d’atacs l’ha tinguda fins ara el cap del Pentàgon, Pete Hegseth, però el poder de decisió es descentralitzarà i tornarà al Comandament Europeu dels EUA, segons The Wall Street Journal.
Després d’aquest primer paquet de sancions de l’ Administració Trump, podrien arribar càstigs més gran si Rússia no s’obre a negociar, segons ha amenaçat el Tresor. Això podria incloure més restriccions al comerç, la congelació d’actius als bancs i més aranzels a països que continuïn comprant petroli rus.