A Monterrey , a dues hores per carretera de la frontera texana, ningú no se sorprèn gaire de llegir el títol del nou llibre de Jesús Esquivel : Los cárteles gringos ( Grijalbo , 2025). “Si vas molt a Texas, veus que el món del narco ho filtra tot, (...) ha de ser gent en l’òrbita del poder”, diu el novel·lista Hugo Valdés, que travessa la frontera sovint. “ Esclar ! Els narcos són allà i són aquí”, coincideix un sacerdot catòlic quan veu la portada del llibre que acaba de posar-se a la venda.
Però, a l’altre costat del mur militaritzat, parlar de narcos gringos agrupats en càrtels made in USA és un tema tabú. Les autoritats nord-americanes “parlen d’una comunió de criminals mexicans i nord-americans, però sense fer fora de cap els nord-americans. No volen admetre que són càrtels”, diu Esquivel, corresponsal de la revista mexicana Proceso a Washington, en una entrevista telefònica.
Per a Trump és crucial transmetre el missatge que els narcotraficants són mexicans, veneçolans, colombians i que els distribuïdors de drogues als EUA treballen per a càrtels com el de Sinaloa o Nueva Generación Jalisco. Quan Esquivel va demanar informació sobre els càrtels dels Estats Units, l’agència antinarcòtica, la DEA, li va respondre: “No sabem de què parla”.
Esquivel ja va delatar el biaix antimexicà de la guerra contra la droga al seu llibre anterior, Narcos gringos . Però després de l’explosió del negoci del fentanil, amb un saldo de desenes de milers de morts per sobredosi, va descobrir que els traficants dels Estats Units ja no treballaven per als grans càrtels mexicans, sinó que s’havien independitzat. “No vaig ser jo qui va arribar a la conclusió”, explica. “Vaig entrevistar diversos funcionaris de la DEA. Pel grau de la violència que es registrava, van arribar a la conclusió que els narcos gringos –colles i clubs de motociclistes com els Hells Angels– s’havien metamorfosat en càrtels responsables de la logística i de rentar els diners”.
Fins i tot es va crear a mitjans d’aquesta dècada un departament de la DEA sota el nom Iniciativa de Càrtels Domèstics. Però va ser desmantellat per l’administració Biden poc després de posar-se en marxa. “Políticament no els convenia. És més fàcil culpar els mexicans que reconèixer que ells tenen aquest problema”.
L’estereotip del narco exclusivament hispà no es veu sustentat per les últimes batudes policials
El punt d’inflexió va passar fa uns 15 anys, quan les autoritats dels EUA finalment van anar a totes contra grans empreses farmacèutiques com Purdue Pharma i Hikma Pharmaceuticals, fabricants dels potents opioides que, receptats com a analgèsics, havien provocat una epidèmia d’addicció i sobredosi. “El fentanil és barat, és fàcil de produir-se, és molt rendible i és extremament letal”, diu. Les fonts d’ Esquivel calculen que unes 600 persones moren al dia com a conseqüència de sobredosi de fentanil als EUA.
Per combatre el problema, les autoritats van destruir centenars de laboratoris i el Congrés va aprovar una llei molt restrictiva respecte a la compra d’analgèsics. Aquesta prohibició, “com era d’esperar-se, la van aprofitar els narcos mexicans”, diu Esquivel. Per atendre la demanda, en estats mexicans com Sinaloa, “van crear els laboratoris clandestins on van fabricar el fentanil amb els precursors químics procedents de la Xina”.
Tot seguit, “els narcos aquí, als Estats Units, es van ficar més de ple en el negoci. Van començar a comprar al millor postor, a través de mitjancers. Es van convertir en empreses criminals amb franquícies, cada franquícia en un estat diferent. Ara són els que s’encarreguen de distribuir la droga, vendre-la, posar-li preu, cobrar i rentar els diners”, diu. “És el capitalisme americà pur ja en el narcotràfic”.
Hi ha baralles entre les diferents franquícies narco als EUA, però no al nivell de Mèxic o Colòmbia. “Si hi hagués violència d’aquest mateix nivell als EUA, serien eliminats en un no res”, diu Esquivel.
Alguns càrtels ianquis compleixen amb l’estereotip de Donald Trump: colles d’orígens llatinoamericans, com el salvadorenc càrtel Calle 18 a Califòrnia, o d’afroamericans, com els Gangsters Disciples de Chicago. Però els clubs de motociclistes, com els Àngels de l’Infern, constitueixen un càrtel que “gestiona la logística i el blanqueig dels ingressos”, assenyala Esquivel .
Fa 15 anys les autoritats dels EUA van anar a totes contra grans empreses farmacèutiques
Això no deixa de ser una paradoxa. Perquè els Hells Angels pertanyen a la mitologia de l’home blanc, amant de la llibertat de la carretera, que reivindica el trumpisme. L’exlíder dels Àngels, Chuck Zito, fa ostentació de ser un amic de tota la vida del president, les campanyes del qual solen incloure bandes de Hells Angels sobre Harley-Davidson que subjecten pancartes: “Motards per Trump”.
L’estereotip del narco exclusivament hispà tampoc no es veu sustentat per les últimes batudes policials. El mes passat, el Departament de Justícia va anunciar la detenció de “membres d’alt rang del càrtel de Sinaloa acusats de suport material a una organització terrorista estrangera i narcoterrorisme”. Els seus noms: Earl Frank, Michael Pennell, Chantell Reynolds, Jeffrey Millie, Derek Tur nage , David Allen Day, Duane Kimmings , Charlie Evans , Shannon Gutton, Kimberly Hostings i Andrew Bodock . “No són precisament onze culichis (oriünds de Culiacán , a Sinaloa ), oi?”, ironitza Esquivel .