Més de la meitat dels directors de centres educatius públics de Barcelona es van reunir ahir per compartir el cansament per la manera com s’atén la diversitat a l’aula. Critiquen retard
en la valoració de les dificul-tats dels nens, descoordinació amb els equips de psicope-
dagogs, escassetat de suports a l’aula i falta de fluïdesa amb l’Administració.
La trobada va acabar amb un comunicat en què, malgrat el diagnòstic, allarguen la mà a l’Administració: “Hem de remar junts en la mateixa direcció o correm el risc d’enfonsar la nau”.
En l’escrit exigeixen que se’ls escolti més perquè volen ser “part de la solució” i no simples gestors d’un “sistema que sovint ens desborda”. Així, malgrat la complexitat creixent dels centres i les responsabilitats que assumeixen, “les nostres necessitats i propostes no són escoltades”.
És la primera vegada que es fa una reunió de directors sense la presència del Consorci d’Educació. El propòsit era compartir les preocupacions i escriure un comunicat conjunt per portar-lo, la setmana que ve, al Consorci d’Educació i al Departament de Educació. A la reunió volien afegir-s’hi directors de fora de Barcelona.
Prèviament, havien contestat a una enquesta (uns 140 centres de la ciutat, gairebé la meitat) en què es constatava de manera majoritària que els recursos destinats als alumnes amb necessitats especials eren insuficients i tampoc no resultava satisfactòria la dedicació dels equips de psicopedagogs ( EAP).
Al comunicat exigeixen una dotació més elevada d’edu-
cadors i vetlladors dins de
l’aula ordinària, especial-
ment en centres d’alta complexitat. Pel que fa als equips
de psicopedagogs ( EAP) de-manen de revisar el model
de funcionament, que no vagin de visita al centre, sinó que
la seva presència sigui estable
i es coordinin amb els tutors i docents. També volen una comunicació més fluida amb els serveis de l’Administració.
S’ofereixen com a “part de la solució”, es neguen a ser només gestors del sistema i volen més reconeixement
Pel que fa a l’atenció als alumnes nouvinguts d’altres països, consideren important augmentar les aules d’acollida (la meitat de les escoles no tenen) i recursos per a l’aprenentatge de la llengua i suport emocional.
Les direccions apunten que la demora a l’hora de valorar els nens amb dificultats afecta directament la seva atenció. I el retard és alt. Constaten que hi ha entre 6 i 10 alumnes per centre pendents de passar una valoració, i que en algunes escoles s’eleva a 20 alumnes.
Continua l’excessiva concentració d’alumnes amb necessitats especials en determinats centres, malgrat el pacte contra la segregació, cosa que dificulta l’aprenentatge.
A més de recursos i aules d’acollida, volen temps per formar-se i per coordinar-se. Més hores per al coordinador de benestar emocional i per al de digital.
També protesten per la retallada al decret de plantilles i l’eliminació de perfils singulars en els docents, cosa que dificulta la continuïtat dels projectes educatius (no poden, per exemple, seleccionar professorat que domini l’anglès, malgrat que el projecte educatiu se centra en aquesta llengua).
Finalment, reclamen poder exercir el lideratge pedagògic i millorar les seves condicions laborals que compensin la
tasca que fan, incloent-hi les càrregues administratives i
burocràtiques.
La meitat dels centres no tenen aules d’acollida i hi ha entre 6 i 10 nens pendents de valoració
En concret, estimen neces-
sari revisar les condicions laborals, augmentar les hores de
coordinació, la incorporació d’un gestor econòmic, la simplificació de la burocratització
i el reconeixement social i
institucional del paper de les direccions.
