Ha arribat un punt, davant posicions tan aparentment irreconciliables, en què sembla que només queda exercir el dret a rebequeria. Però no només per defensar una parcel·la pròpia, sinó per com afecta el gruix de la societat el fet de no reformar la reserva del 30% d’habitatge protegit en les noves construccions i grans rehabilitacions, una mesura impulsada el 2018 amb la idea de guanyar 330 pisos públics a l’any i que en sis exercicis amb prou feines n’ha esgarrapat un centenar quan haurien de ser prop de 2.000. Foment del Treball i l’ Associació de Promotors de Catalunya ( APCE) van censurar ahir conjuntament el “bloqueig polític” que no permet abordar aquesta qüestió, en un clar missatge adreçat al govern de Jaume Collboni i a Junts, els grups municipals destinats a donar carril a la modificació de la normativa.
A través d’un comunicat conjunt, el president de l’ APCE, Xavier Vilajoana, reclama als partits mantenir la porta oberta “per continuar parlant i trobar solucions eficients”. “Els instem a consensuar polítiques d’habitatge que siguin realment efectives –sosté–, i per això creiem que la modificació de la norma del 30% és imprescindible perquè es
pugui construir un parc d’habitatges suficient, que s’adapti a les necessitats de tots els barcelonins”. Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, va una mica més enllà i censura que l’alcalde Collboni sigui “ostatge del colauisme i del tripartit del decreixement”. Retreu també que els partits no hagin estat capaços de teixir un acord en un moment en què ja “s’està expulsant la ciutadania de Barcelona”, amb menció especial per als joves que busquen oportunitats a la perifèria.
Els presidents de l’APCE i de la patronal demanen “diàleg” per evitar l’“expulsió de ciutadans”
Convençuts que el problema de l’habitatge a Barcelona és la “falta d’oferta”, tant Vilajoana com Sánchez Llibre imploren la tornada al camí del “diàleg i el consens”. En conversa amb aquest diari, el president de l’ APCE lamenta “la visió de partit i electoralista” dels diferents actors i recorda que aquest és un problema “de la gent, no del sector, que és molt resilient i es pot adaptar a les circumstàncies”.
La reforma del 30% d’habitatge protegit és un símptoma de moltes de les coses que condicionen el mandat del PSC. Els socialistes, amb tan sols 10 regidors d’un total de 41, continuen necessitant el virtual tripartit
–amb ERC i BComú– per tirar endavant moltes de les seves iniciatives. El pressupost i les ordenances fiscals del 2026 són l’últim exemple, però aquesta setmana també van votar plegats acabar la connexió del tramvia, que té pendent el tram entre Verdaguer i la plaça de Francesc Macià. Quan tot semblava indicar que la qüestió de confiança era inevitable per salvar els números, els comuns es van estovar amb dues condicions: deixar en pau els veïns de Vallcarca amenaçats de desnonament i posar fi al lloguer de temporada a Barcelona. Cap de les dues demandes no es complirà en els termes que reclama el grup que lidera
Janet Sanz, però pot sorgir un acord que satisfaci les dues parts, amb solució d’habitatge per als afectats de la part alta de Gràcia i límits als pisos que es lloguen per mesos. Amb tot,
si el PSC reobrís el meló del
30% (modificació que genera granissada a les files dels comuns), podria posar en perill els pressupostos.
La negociació semblava encarada al març. El grup liderat per Jordi Martí va posar sobre la taula sis clàusules, entre les quals destaca la rebaixa d’un 4% de l’IBI, que Barcelona gestioni els pisos buits de la Sareb o evitar més “compres mediàtiques” com ara la de la Casa Orsola. El govern va acceptar rebaixar l’IBI un 2%, però no n’hi va haver prou. Al juny es va trencar el diàleg, i poc després, Collboni va dir que la qüestió es guardava “en un calaix” fins al pròxim mandat. Passat l’estiu, amb mediació dels sectors interessats, semblava que la cosa tornava a agafar cos. Però res: nova ruptura.
El futur immediat de Junts és un altre dels condicionants, ja que el partit elegirà abans del
gener el candidat per a les eleccions del 2027. Amb un líder ja ferm, i amb els pressupostos de l’any que ve aprovats (o no), potser és el moment.