Els ajuntaments són la primera porta on els ciutadans truquen quan tenen un problema. Amb independència de si aquella qüestió és d’àmbit municipal o no, l’administració local és el primer contacte, el refugi i la trinxera dels ciutadans. És per això que els ajuntaments necessitem tenir totes les eines al nostre abast per poder fer-hi front. I quan parlem d’eines no volem dir estrictament les competències, sinó els recursos econòmics pertinents per fer-hi front. L’infrafinançament local dels ajuntaments és un mal endèmic, però amb la situació actual d’augment abrupte de la població aquest fet va pel camí de conduir els ajuntaments a una situació de col·lapse.
Per aquest motiu, els ajuntaments necessitem un doble suport institucional de les administracions superiors: que se’ns doti de les eines necessàries i, al mateix temps, que aquestes administracions superiors, Generalitat i Govern d’Espanya, assumeixin les seves responsabilitats. Actualment, la
inacció de tots dos governs, català i espanyol, està generant una saturació social que no només no resol els problemes actuals, sinó que en genera de nous i de futurs.
L’infrafinançament, amb l’augment de població, porta els ajuntaments al col·lapse
En molts municipis, els ajuntaments han hagut d’assumir competències que no els corresponen per garantir serveis essencials. En sanitat, s’han retirat metges dels ambulatoris i s’ha deixat desatesa l’atenció primària. En educació, s’acumulen retards en la construcció i manteniment de centres, i les famílies viuen amb incertesa la manca de planificació. En urbanisme, programes com el Puosc avancen a un ritme desesperant, amb convocatòries mal gestionades i falta de recursos. A tot això s’hi afegeix la manca d’inversions en infraestructures, la lentitud en l’execució d’obres i la poca sensibilitat envers les necessitats concretes de cada territori. Un govern que no escolta els municipis és un govern que no governa.
I a Madrid, el bloqueig del PSOE en qüestions que afecten el dia a dia dels municipis catalans també és evident: iniciatives legislatives essencials, com les lleis contra la multireincidència i contra les ocupacions delinqüencials, que continuen sense aprovar-se mentre augmenten els problemes d’inseguretat.
Atenció en un ambulatori de Reus
Davant d’aquesta situació, cal reprendre la iniciativa i que la inacció es torni acció, i els problemes, solucions. Junts és la formació que governa més ajuntaments a Catalunya, és l’única oposició constructiva al Parlament i és una formació decisiva al Congrés, on els seus diputats resulten essencials per condicionar la governabilitat d’Espanya. Prova d’això és que, sense anar més lluny, aquesta legislatura Sant Cugat del Vallès ha aconseguit una fita que feia trenta anys que es resistia: un partit judicial propi que facilitarà la vida als santcugatencs i reduirà el col·lapse que pateix el de Rubí. Qüestions tan evidents com aquesta es resolen quan hi ha interès, compromís, però sobretot una voluntat que passin les coses.
Aquesta setmana, l’Espai Municipalista de Junts hem estat a Waterloo amb el president Carles Puigdemont i amb el secretari general Jordi Turull. Hem parlat d’habitatge, de seguretat, d’educació, de sanitat, de llengua, d’infraestructures… i de com, en tots aquests àmbits, el Govern d’Illa no dona resposta. El Govern del PSC viu instal·lat en l’anunci permanent, en la foto i el titular, però sense resultats reals. Nosaltres, des del territori, en patim les conseqüències. Nosaltres, els alcaldes i alcaldesses de Junts, no només denunciem: proposem. Per exemple, hem impulsat la proposta perquè per accedir a un pis de protecció oficial calgui un mínim de deu anys d’empadronament –en lloc dels tres actuals– per afavorir l’arrelament.
A Waterloo vam parlar de tot això, i també del fet que la reunió hauria pogut fer-se perfectament a Barcelona si el president Puigdemont pogués tornar amb normalitat al país. Però no pot. I que això encara sigui així diu molt del bloqueig polític que patim com a nació. Des del món local continuarem treballant, com sempre, amb esperit de servei i de país. Perquè mentre alguns es dediquen a anunciar, nosaltres fem que les coses passin. Els ajuntaments no som el problema, som part de la solució que el Govern d’Illa no vol o no sap donar.