Elionor de Borbó, que el 31 d’octubre farà 20 anys, viu avui el dia gran com a protagonista dels premis Princesa d’ Astúries. Acompanyada dels Reis i de la infanta Sofia, l’hereva presideix la cerimònia que té lloc a l’emblemàtic teatre Campoamor. En l’acte de lliurament, Elionor serà l’encarregada de lloar els mèrits dels premiats, entre els quals hi ha l’escriptor català Eduardo Mendoza, l’economista i polític italià Mario Draghi, la tennista nord-americana Serena Williams i la fotògrafa mexicana Graciela Iturbide, entre altres personalitats i entitats de les ciències socials i l’humanisme.
Aquest any, per primera vegada, i potser com a assaig general per exercir d’amfitriona en solitari dels premis, la princesa Elionor serà l’única que prendrà la paraula en l’acte de lliurament del premi Poble Exemplar, que aquest any és per a la localitat asturiana de Valdesoto. Tot i això, a la cerimònia del Campoamor, el seu discurs, de més transcendència any rere any, no serà l’únic, ja que, com és habitual, el Rei també farà ús de la paraula. Seguint l’evolució de les últimes cerimònies, des que el 2019 la princesa va parlar per primera vegada, els discursos de pare i filla són vasos comunicants i contenen missatges complementaris, fins que, en pròximes convocatòries, només la Princesa d’ Astúries faci ús de la paraula.
A diferència del seu pare, Felip de Borbó, que des de la majoria d’edat, el 1986, va presidir la cerimònia tot sol (tot i que sempre amb la reina Sofia asseguda, com ara en una llotja), la princesa Elionor continua compartint l’escenari amb els Reis i la Infanta. La raó: el vincle de Felip VI amb els premis i amb la fundació. Al llarg de tres dècades va anar a la cerimònia com a Príncep d’ Astúries i els seus discursos al lliurament de premis van anar marcant el seu creixement com a hereu de la Corona.
A partir del 2014, els premis van passar a dir-se Princesa d’ Astúries i, seguint l’exemple patern, també, a través de les seves paraules a Oviedo, com passa amb les que pronuncia com a Princesa de Girona, se segueix l’evolució personal i institucional d’ Elionor de Borbó.