Alan Pace ( Provo, EUA, 1968) no promet, però il·lusiona. Empresari nord-americà amb llarga trajectòria en el sector financer, va desembarcar fa unes setmanes a l’Espanyol amb una barreja d’ambició i pragmatisme. Per mitjà del seu hòlding ALK Capital, ja sap què és gestionar un club històric i tornar-lo a l’elit, una cosa que ha aconseguit amb el Burnley anglès, del qual és propietari. Ara ambiciona fer aquest salt qualitatiu a Barcelona, ciutat on ja va viure el 1992 i on ha estat rebut amb aplaudiments sense haver pres, si més no, una decisió. Ell vol ser el líder d’un Espanyol molt més ambiciós, que creixi en l’esportiu i l’econòmic de manera exponencial. Somia el nord-americà amb un club que s’instal·li al top 6 de la Lliga amb un model de gestió que, per damunt de tot, se sostingui en el temps.
Realista
M’agradaria poder jugar a Europa l’any que ve, però és un somni, i no pas una meta”
D’on ve el seu vincle amb Barcelona?
Sento que quan vaig arribar fa 30 anys a estudiar vaig ser acceptat com a part d’una família. I els meus amics aquí són com família, som com germans. A Barcelona la gent és molt amable i amb un cor grandíssim.
Com l’ha rebut la ciutat 30 anys després?
Molt bé. El sol és el mateix; el menjar, una mica millor [riu]. És una ciutat on sempre estic encantat de tornar.
D’on neix la seva afició al futbol?
Ve d’aquí, de Barcelona. Jo no havia estat aficionat al futbol abans d’haver viscut aquí, el 1992. Abans només seguia esports americans. De fet, aquí vaig jugar en un equip de futbol americà. Però la meva passió pel futbol ve dels meus amics, que em van ensenyar el futbol “de veritat”, com ells diuen. A Anglaterra també vaig anar a molts partits. Després, quan vaig anar als Estats Units, vaig tenir l’oportunitat de treballar al Real Salt Lake. I des d’allà es va convertir en una passió. Em vaig dir: ‘algun dia m’agradaria a tenir l’oportunitat de ser en aquest món’.
En la seva presentació va dir que intentaria barrejar-se amb els aficionats sense cap mena d’escorta. Ho manté?
M’agradaria ser molt a prop de la gent per parlar-hi i també per escoltar. El que passa és que cal fer-ho tranquil·lament per les dues bandes. Jo espero poder ser entre la gent i també que no m’envaeixin gaire. Però m’agradaria molt acostar-me a la gent.
Aquestes setmanes ja ha polsat l’afició. Què li diuen pel carrer?
La majoria són molt bona gent. “Gràcies”, “benvingut”, “ benvingut” [riu]. És un plaer coneixe’ls i parlar-hi. La pega és que són moltíssims i tenir temps per parlar és difícil el dia de partit.
L’aficionat perico ve d’una època difícil en l’àmbit esportiu i en l’àmbit institucional. Què li ofereix vostè?
Cal treballar per deixar enrere els mals moments, poder mirar el futur i aprofitar l’oportunitat que tenim tots junts. Crec que puc traduir els somnis en una cosa real i no haver de viure sempre mals moments. Hem d’enfocar-nos en les nostres metes i crec que podem ajudar a pensar de manera diferent dels últims anys.
Quin potencial va veure en l’Espanyol que el va fer decidir-se a comprar-lo?
Hi ha massa potencial. Només hi ha dos clubs a Barcelona i aquesta és una ciutat perfecta. És gran i té molt de poder al món del futbol. A més, el potencial no existeix només per la situació actual, sinó pel futur i per la història del club. No podem oblidar-ho. No hi ha gaires llocs com Barcelona. Si mires a Madrid, hi ha quants equips? Vuit o més. És molt diferent d’aquí. A més, Barcelona té molts turistes, que són una gran oportunitat per donar-nos a conèixer.
És possible que l’Espanyol sigui una marca global?
Jo crec que sí. L’únic que ho impedeix som nosaltres mateixos. Si pensem no només que som intel·ligents, sinó que a més ho mereixem, si pensem així ja canviem les nostres accions. Si som una família podem menjar a la mateixa taula de tots els grans clubs, però això ha de començar per nosaltres mateixos.
Però com es competeix pel turista amb la presència del Barça a la ciutat?
Seria molt fàcil de dir ‘aquest és el pla’. No ho sé, la veritat. Hem de provar coses, canviar-ne d’altres, escoltar i aprendre d’altres persones. Però jo crec que podem. I això és el més important. Si la gent no pensa en res més i diu: ‘És possible’. Hem de començar amb un ‘és possible’. Tot comença aquí. No sé com exactament, però jo sé que podem, però podem si ho fem junts.
Crearà algun departament expressament per a això?
No, això ha de ser un canvi de mentalitat de tots. Jo seré el primer que digui: ‘canviem des d’ara aquesta mentalitat’, i ha de ser compartit per tots.
I aquest creixement és possible sense un gran èxit esportiu?
No pot ser l’un sense l’altre. Hem de tenir un gran equip i jugar molt bé. I també hem de tenir l’habilitat d’invertir i també l’habilitat de créixer. Però tot això ve juntament amb els resultats. No podem aconseguir aquests somnis sense resultats.
M’està parlant d’invertir en el primer equip?
Amb el futbol base podem créixer i tenir una visió de futur. I també podem invertir en l’equip on calgui per aprofitar les oportunitats que se’ns presentin. Si serà fàcil o difícil? Si fos fàcil algú ho hauria fet abans que jo.
Amb el femení té la mateixa ambició?
Amb el femení m’agradaria ser a la Champions League aviat. Hem de començar a mirar què podem fer. No pot ser que elles no tinguin la mateixa visió o els mateixos somnis que els nois.
Fran Garagarza i Manolo González continuaran al capdavant de l’àrea esportiva?
Ells han construït el que tenim avui. Per això crec que tenen molt més a aportar. Hem de donar-los suport. Són bones persones i han demostrat que són capaces de fer qualsevol cosa que calgui per guanyar i per créixer. Estem molt agraïts per tot el que han fet i per tot el que podem fer junts encara.
L’Espanyol tindrà múscul econòmic per fitxar al mercat d’hivern?
Hem d’estudiar les regles de LaLiga per veure com podem fer-ho, perquè no és tan fàcil. Les regles són complicades i, encara que volguéssim, no seria tan fàcil com gastar els diners que vulguem. L’important és assegurar-nos que és possible invertir i que podrem invertir sempre, no només durant una temporada. L’objectiu és fer més i créixer i créixer i créixer.
S’ha plantejat fer una ampliació de capital per complir les normes de LaLiga?
Hi ha moltes maneres diferents de complir. Aquesta en pot ser una. I estem mirant per veure si és la millor. Però també si fem créixer els nostres patrocinadors pot ajudar moltíssim l’economia del club. El 100% dels ingressos dels espònsors van directament al compte del límit salarial. Si gastem nosaltres no és així.
Pensa en un patrocinador per als naming rights de l’estadi?
Sí, estem mirant moltes maneres i sí, aquesta és una de les opcions que tenim.
A l’afició li ha estranyat que Mao Ye continuï com a conseller delegat de l’entitat. La seva presència forma part dels acords amb Rastar?
No, no hi ha res de Rastar. És una decisió meva. Miri, he vist un home que és molt honrat, molt just i que sempre ha complert amb tot el que li hem demanat. Per la seva experiència sobre el club i la seva dedicació, he cregut que seria la millor opció de totes. Amb el que jo pugui ajudar i amb l’experiència que ell té podem fer coses molt bones per al club. No hi ha cap acord amb Rastar, no hi ha res d’això. Només que he vist que el necessitem aquí i que ell pot ajudar-nos moltíssim, com altres en el club també, però ell és una bona persona.
Com va ser de dur negociar amb Chen Yansheng la compra del club?
No, dur no. Però sí llarg. Vaig haver de mostrar-li que havia estat sincer des d’un primer moment. Jo sé que hi va haver més grups interessats a comprar el club, però vaig entendre que el que havia de mostrar a aquest senyor eren les meves intencions.
Creu que per això l’hi va vendre a vostè amb una oferta inferior que en altres casos?
Ell volia el millor per al club. No va provar mai de fer una cosa dolenta i les seves intencions sempre van ser honorables. Sé que ell no volia vendre’l a qualsevol. Volia vendre’l a algú que ell pensés que el faria millor o que l’ajudaria. Això és el que jo crec.
Per això continuen sent socis? ( Rastar conserva un 16% de Velocity Sport Partners, empresa propietària de l’Espanyol.)
No tindrà poder de decisió, però és amb nosaltres. No sé si la seva intenció era sortir completament del club. Aquesta és una manera en què ell pot continuar amb nosaltres si vol, però si no vol, també podem dir que no.
En la seva presentació va confessar que pateix ansietat, És por de l’exposició pública?
És molt difícil d’explicar. Pateixo ansietat. Llavors, no puc explicar quan ve o d’on ve, però ve. I per això puc dir que hi ha algunes coses que em fan estressar més que d’altres.
Dirigir equips de futbol no és un esport de risc per a vostè?
La meva família m’ha dit que no creu que sigui una bona idea tenir un altre club. La meva filla va dir: ‘ Mira, si els clubs són com fills per a tu, potser amb dos n’hi ha prou per a aquesta família’ [entre rialles]. És difícil, perquè jo vull sempre el millor per a tothom. I és l’únic que em fa tenir una mica de por, que hi ha molta gent per qui em sento responsable del seu benestar. I això és difícil.
Li agrada assumir totes aquestes responsabilitats?
Sempre em sento responsable per les meves accions, però també per les d’altres persones al meu costat. Això és una gran pressió. Aquí hi ha un club amb 125 anys d’història i, si prenc una mala decisió, sé que la gent em cridarà o el que sigui, això en el millor dels casos [riu]. És una responsabilitat que no pots prendre a la lleugera.
Què ha après de la seva etapa al Burnley que no vol repetir aquí.
Que quan la gent estigui enfadada és millor que no hi sigui [riu].
L’Espanyol tindrà una nova ciutat esportiva?
Sí, m’agradaria. Però necessitem ajuda de les autoritats per als permisos i crec que no és tan fàcil. Si veus el que tenim al Burnley veuràs que podem créixer i millorar la ciutat esportiva. Això no vol dir que tancarem la que tenim, però podem fer més. L’administració no vol donar molts permisos per construir, però si volem fer-ho els necessitarem. L’ajuda no ha de venir en forma de diners, només en el permís per construir. Crec que cal una mica de temps i quan vegin quina mena de persona soc i quines intencions tinc, crec que actuaran.
L’Espanyol disposa d’una xarxa d’acadèmies pel món, el projecte continuarà?
És important continuar així. Hi ha moltes parts del món que avui dia no coneixen l’Espanyol. Hem de crear un sistema de creixement de talent, o un tipus d’ensenyament del model Espanyol, i portar-lo a diferents parts del món.
Quin és el seu desig per a aquesta temporada?
M’agradaria poder jugar a Europa, però és un somni, no
una meta. Jugar a Europa l’any que ve seria boníssim, un gran somni.
