Van sonar palmes, guitarres i el seu característic ventilador. El ritme vibrant i festiu de la rumba es va apropiar del vídeo de presentació del Grand Départ de Barcelona ahir a París. I molta rumba tindrà el Tour del 2026 des de l’inici fins al final. De Catalunya a París passant dues vegades per l’ Alpe d’Huez, l’antepenúltim i el penúltim dia. Un jutge mític i immisericordiós. Del mar i del modernisme al port de muntanya dels famosos 21 revolts. Serà un recorregut espectacular amb un final de festa descomunal, a l’altura de l’ arrencada divertida i alegre que tindrà lloc a la capital catalana. I qui sap si serà també la porta d’entrada de Tadej Pogacar a l’ Olimp dels pentacampions del mallot groc.
L’espectacular auditori del Palais des Congrès estava a vessar per l’expectació. El vent tardoral de París que va rebre l’expedició catalana no tindrà res a veure amb el sol i la calor que tindran els ciclistes el 4 de juliol a Barcelona per a la contrarellotge per equips inicial. Del front marítim del Fòrum a la muntanya màgica de Montjuïc amb dos quilòmetres de pujada on ja es veuran els favorits lluir-se, com l’endemà, amb sortida des de Tarragona, en les tres pujades al Castell (9% de mitjana) i nova arribada a l’anella olímpica.
“Deixarem empremta en la història: aquesta sortida es recordarà molts anys”, promet l’alcalde Collboni
“Després de molts anys de buscar-la i esperar-la, ja que molts aficionats ens la demanaven, la sortida del Tour és la culminació d’una bonica història d’amor entre Barcelona i el Tour. Serà una celebració ciutadana i volem que tots els barcelonins visquin la festa als carrers i les places”, es va congratular l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
“Estem preparats i volem organitzar el Grand Départ més important de la història. El Tour és un esdeveniment perfecte per a Catalunya, no només per la força que té com a prova esportiva, sinó perquè té un retorn econòmic, social i de respecte mediambiental”, va proclamar el conseller d’Esports, Berni Álvarez, en la seva intervenció en París.
“El Tour és un esdeveniment perfecte per a Catalunya”, diu el conseller d’Esports, Berni Álvarez
Per això, es compta també amb una “arquitectònica” presentació dels equips per al 2 de juliol en què els ciclistes recorreran el tram entre el recinte de l’Hospital de Sant Pau i la Sagrada Família. “No hi ha repte que Barcelona no pugui emprendre. Estem acostumats a fer les coses diferents i deixar empremta en la història. Aquesta sortida es recordarà molts anys”, va vaticinar Collboni.
Unes jornades de ciclisme per la ciutat que haurien meravellat el cronista Lluís Permanyer, que ens va deixar ahir. D’aquelles primeres dues etapes ja se’n sabien gairebé tots els detalls. “Tindrem molta emoció. El recorregut s’ha fet amb gràcia per buscar un punt de duresa. Cap dels que som aquí ara no pensem en un altre que no sigui Pogacar per al segon dia”, es va arrencar a pronosticar el regidor David Escudé.
La penúltima etapa espanta amb la Croix de Fer, el Telégraphe, el Galibier i el Col de Sarenne
Ahir es va descobrir al públic que el tercer dia, el dilluns 6, el pilot partirà de Granollers per pujar la collada de Toses i arribar a l’estació de Les Angles, a la Catalunya Nord (5 km al 5%). Una tercera jornada consecutiva d’alta exigència per als candidats més una altra de mitjana muntanya anant cap a Foix.
Els ciclistes tindran una treva a Pau, ja fora de Catalunya, i a la sisena etapa tornaran a tenir rampes al Pirineu amb l’ Aspin i el Tourmalet, abans de dirigir-se al Massís Central ( Le Lioran, el 14 de juliol) i als Vosges (final a Le Markstein).
La muntanya arribarà el tercer dia, amb sortida de Granollers, la collada de Toses i meta a l’estació de Les Angles
L’última setmana es destapa amb 26 quilòmetres de contrarellotge individual, que prepararà la traca final amb simbòlic retorn a Orcières-Merlette, 55 anys després del gran atac d’ Ocaña a Merckx al Tour del 1971. “Pedalava com un posseït, no podré oblidar-ho mai”, va explicar
Joep Zoetemelk, que era el líder aquell dia. Però l’objectiu d’ Ocaña no era ell, buscava una presa gran, el seu Moby Dick particular, com si l’escalador fos el capità Ahab. A la meta, va treure més de 8 minuts al campió belga. Llàstima de la terrible caiguda, tres dies després vestit de groc, al Col de Menté.
Serà el pròleg de la doble jornada a l’ Alpe d’Huez, que després de tres anys d’absència tindrà doble protagonisme. El divendres 24 es farà l’ascens més clàssic a la muntanya, on van guanyar Sastre (2008), Mayo (2003) i Etxabe (1987). Podrà imitar-los Juan Ayuso, ara al Lidl? Dissabte, just abans de París, arribarà el plat fort just amb Croix de Fer, Telégraphe, Galibier, Col de Sarenne i un final curt però intens a l’ Alpe d’Huez. Ni Pogacar ni Vingegaard, que només l’han pujat el 2022, han guanyat mai a l’icònic final. Tindran dues opcions per ballar rumba al Tour de Barcelona. “Vive le Tour et vive Barcelone”, va tancar l’alcalde Collboni.
