Fa un temps que el sector adverteix que la compravenda d’habitatge s’alenteix. Es continuen venent pisos, però es triga una mica més a tancar les operacions. Una tendència que va confirmar ahir l’ INE amb les dades de transmissions de drets de la propietat de l’agost. Aquell mes, la compravenda d’habitatge va caure un 3,4% interanual, el primer descens des de començament d’any, i va comptabilitzar 47.697 operacions, la xifra més baixa que s’ha registrat en un agost des de fa cinc anys. El Col·legi de Registradors, de les dades del qual es nodreix l’ INE, ja va avançar fa unes setmanes aquest canvi.
Si es compara amb el mes anterior, la caiguda de les operacions va ser més pronunciada, del 26,3%, en un context marcat per la falta d’oferta i l’encariment de preus. Fonts del sector consideren que encara és aviat per saber si estem davant un canvi de cicle immobiliari a causa de la forta pujada del cost dels pisos o si l’any continuarà amb una alça de les operacions.
Les ciutats balears encapçalen la llista dels municipis amb l’habitatge més car d’Espanya
De fet, el 2025 va començar amb increments de l’11% de les transaccions i cada mes, a excepció de l’abril, s’han registrat augments de compra de doble dígit. L’agost, que sol ser un mes fluix per a l’activitat immobiliària, trenca amb aquestes pujades constants, si bé en el conjunt de l’any les compravendes han crescut un 16,1%. Per María Matos, directora d’ Estudis de Fotocasa, el mercat continua mostrant “un nivell d’activitat excepcional” malgrat la baixada d’agost. “Els compradors estan sabent capitalitzar aquest escenari de finançament més accessible i de renovada confiança per materialitzar les seves decisions de compra”, afirma.
Ara bé, la desacceleració d’agost no és homogènia, ni per tipus de producte, ni per territoris. L’habitatge utilitzat és el que descendeix, amb una baixada de les transaccions del 4,9%. En canvi, l’adquisició d’habitatge nou sí que va avançar, amb un 2,9% més d’operacions.
Pel que fa a les comunitats autònomes, les transaccions van disminuir en nou i van pujar en les vuit restants. Els descensos es van registrar a Astúries (-23,2%), Canàries (-15,2%), Múrcia (-8,2%), Extremadura (-8%),
Andalusia (-6,8 ), Comunitat
Valenciana (-6,7%), Comunitat de Madrid (-6,4 ), País Basc (-5,3 %) i Catalunya (-0,6%). Aquestes tres últimes, juntament amb les Canàries, pateixen una forta
tensió al mercat immobiliari,
amb preus molt superiors a la mitjana i falta d’oferta.
La caiguda mitjana de les operacions contrasta amb l’augment de la concessió d’hipoteques, que continua creixent. El nombre de préstecs constituïts sobre habitatges va pujar un 7,5% a l’agost respecte al mateix mes del 2024, fins a sumar 33.371 contractes, la xifra més alta en aquest mes des de l’exercici 2022.
En l’àmbit dels preus l’ INE també constata la tensió del mercat, amb preus per sobre dels 6.000 euros el metre quadrat en els casos més extrems. L’estadística Indicadors Urbans apunta que Sant Josep de sa Talaia (Eivissa) és la localitat amb almenys 20.000 habitants més cara per comprar habitatge, amb una mitjana de 6.807 euros/ m², partint de dades del 2024. La basca Zarautz la segueix amb un cost mitjà de 6.511 euros/ m². En la part alta de l’anàlisi de 429 municipis es repeteixen els balears, com Santa Eulària des Riu (Eivissa, 5.890 euros/ m²), Calvià (Mallorca, 5.865) i Eivissa (5.479). Sitges és el més car de Catalunya i en les grans capitals Madrid és desena, amb 4.184 euros, i Barcelona onzena, amb 4.076 euros.
