Si jo fos feminista i de Bilbao –havent nascut home i a Barcelona és complicat–, miraria de saber si Isabel Preysler és un exemple per a totes nosaltres o una pedra a la sabata.
En el seu imprescindible llibre Mi verdadera historia, Isabel Preysler revela que totes les seves parelles, tret d’una, van ser geloses, defecte inherent al masclisme. Allò que antigament es coneixia com a “moros” (no s’ha de confondre amb els mahometans).
A falta d’una lectura reposada, un tastet ens destapa que personalitats dispars com Julio Iglesias, Miguel Boyer o Vargas Llosa van tenir atacs aguts de gelosia i s’infereix que veien moros a la costa allà on només hi havia sociabilitat, cortesia i correspondència no postal amb els senyors que, comprensiblement, s’acostaven a l’autora, fins i tot sense finalitats ulteriors.
Val a dir que la gelosia és una malaltia carpetovetònica, anacrònica i matalassera, encara que no la desterrem de cap manera i menys ara, quan tot mòbil i correu electrònic és una bomba de rellotgeria. Dit això, no li sembla estrany a l’autora que gairebé totes les seves parelles tinguessin atacs de gelosia i no de gota?
El marit moro és un benefactor del divorci i un plom que no entén la idea del “ho agafes o ho deixes”, perquè hi ha dones que agraden i dones que no agraden i, en general, les primeres donen més sobresalts (i alegries).
L’home gelós és un plom que no entén la idea del “ho agafes o ho deixes”
L’home possessiu és insegur, la dona possessiva també, d’aquí el mèrit de les parelles que no mirarien el mòbil del contrincant ni per mal de morir, bé per confiança, potser per desinterès.
En la intimitat, l’home moro és molt fet a la seva, perquè tant s’emmurria per una nimietat, com li demana a la parella que li expliqui amb detalls com feia l’amor amb el seu cap en aquell despatx de la torre Agbar, coses de la naturalesa humana.
Lee tambiénBoletaires contra pixapins
Estem, doncs, davant una autobiografia ideal per discutir en parella, llegir al llit i comentar en sopars de matrimonis, sobretot si són liberals i practiquen el futbol total. Si sé d’un parisenc a qui un altre cavaller li va agrair com de bé li havia ensenyat a la seva parella certa pràctica oral!
Contra la gelosia, fair play.
