Davant d’un quiosc de premsa a la plaça Lavalle de Buenos Aires, una espontània tertúlia de carrer abordava el tema del moment a mesura que van acostant-se les eleccions legislatives. “A Milei ja li van donar porta!”, va resumir el jove quiosquer, donant per fet que la derrota rotunda que el polèmic president llibertari autoritari va patir a les eleccions a la província de Buenos Aires a començaments de setembre es repetirà a les legislatives de demà. “L’únic que el salvarà són més diners dels Estats Units, de BlackRock o de l’FMI”, va afegir en Gerardo, de 58 anys, d’origen paraguaià.
Milei sempre va semblar que era un polític com cap altre. En la seva històrica victòria a les presidencials del desembre del 2023, un còctel de populisme llibertari i conservadorisme autoritari van lliurar un resultat inèdit a l’iconoclasta anarcocapitalista. Va guanyar fins i tot en barris pobres, feus populars del peronisme.
Gairebé dos anys després, la revolució ha perdut l’ímpetu i l’histriònic outsider de cuir negre, cabellera rockera i motoserra comença a semblar un polític qualsevol de la dreta argentina. És estimat pels més rics i rebutjat pels pobres i gran part de la classe mitjana baixa.
Als comicis de Buenos Aires va perdre centenars de milers de vots a la perifèria llunyana, grans barriades arrasades per les polítiques d’austeritat i les retallades de pensions, subsidis a discapacitats i destrucció d’ ocupació.
En canvi, va augmentar el seu suport als districtes rics, on les elits abans escèptiques ja saben que és un fiable aliat la càrrega del qual contra la “casta” no els inclou. En l’opulent Tres de Febrer, el vot de Milei es va triplicar malgrat la victòria general del peronisme per més de 14 punts. “ Milei ha perdut la seva condició original de policlassista”, va resumir el diari La Nación .
El mateix pot passar a les eleccions legislatives a la resta del país, que molts qualifiquen com un plebiscit sobre Milei. S’elegeixen 127 representants de la Cambra i 24 senadors. Fins i tot Córdoba, històricament recelosa davant el clientelar peronisme de Buenos Aires, dona senyals de rebutjar Milei després d’una campanya ben dissenyada de la carismàtica Natalia de la Sota. “La situació de Milei és més fràgil ara en diversos plans”, va dir l’analista polític de la Universitat de Buenos Aires Nicolás Tereschuk, esmentant l’austeritat, la destrucció de llocs de treball, el tancament de petites i mitjanes empreses i l’endeutament crònic de milions d’argentins.
Als comicis de Buenos Aires, Milei va perdre centenars de milers de vots a la perifèria llunyana
“Les retallades a les obres publiques passaran factura a les províncies”, va dir un locutor de la ràdio local. La crisi social, sumada a casos de corrupció que involucren la germana i guru del president, així com el candidat de La Llibertat Avança a Buenos Aires ha punxat la bombolla de Milei. Ja es veurà si es desinfla del tot demà.
La defensa governamental és que la reducció de la inflació ha frenat el col·lapse del poder adquisitiu provocat pel govern peronista anterior. “El pitjor ja ha passat”. Però els economistes consultats ja preveuen recessió, encara més destrucció d’ocupació i més inflació durant el període postelectoral. “La gent no veu els fruits del seu sacrifici”, va dir Tereschuk.
Malgrat que aconsegueix mitigar la derrota, el projecte radical del partit de Milei ja sembla que és a la via morta. Incapaç d’aconseguir aliances al Congrés, necessita ampliar la seva presència al Congrés per a la pròxima fase de reformes.
Davant del quiosc de diaris, l’icònic teatre Colón –símbol vuitcentista de l’efímera grandesa argentina que Milei prometia recuperar– presentava l’obra I Puritani, de Vincenzo Bellini, un favorit de l’operista president. Allà es va celebrar el desembre del 2023 el banquet presidencial només dos dies després del seu discurs inaugural: “No hi ha plata !”.
Gairebé dos anys després, de sobte, hi ha molta plata a Buenos Aires. Però tota ve de Washington. Un extraordinari rescat coordinat per l’estret aliat de Milei, Donald Trump, ja ascendeix a més de 60.000 milions de dòlars, amb aportacions de les institucions de Washington i almenys 20.000 milions directes del Tresor dels Estats Units.
El mileisme explica que el rescat i la derrota a Buenos Aires mobilitzi el vot antiperonista. Malgrat el “cicle de desencant” que castiga Milei, el record de la inflació del 500% anual el 2022 –avui ronda el 30%– pot impulsar el vot de La Llibertad Avança. “Si Milei té els dies comptats, tornen els lladres”, va dir un conductor d’Uber.
Un extraordinari rescat coordinat per Trump ascendeix a més de 60.000 milions de dòlars
En un districte gris, limítrof al barri futboler de la Boca, la batalla pel futur de l’hospital pediàtric Garrahan resumeix la conjuntura preelectoral. “El Garrahan no es veta!”, deien els cartells del sindicat mentre els indigents es refugiaven del fred a l’entrada de l’hospital. Es referia al veto presidencial a un augment del pressupost de l’hospital que ha hagut de reduir el nombre de dies de cirurgia a la meitat per falta d’anestèsia i altres materials.
Declarar una guerra contra un hospital infantil amb nens greument malalts de tot el país ha passat factura en l’opinió publica. Però no tothom ho veu així: “Et puc dir que el problema aquí no és de Milei; ve de fa 50 anys enrere”, va dir el germà d’un treballador del Garrahan. “Els gremis en aquest hospital són tots peronistes. No hi va haver mai control de la despesa, perquè sense plata no es pot fer política”.