Alemanya obre la porta a permetre l’oficialitat del català a la UE
L’escenari polític
Berlín accepta dialogar amb Espanya en una insòlita declaració conjunta
Pedro Sánchez i el primer ministre alemany Friedrich Merz en l’última reunió del Consell Europeu
El Ministeri d’Afers Exteriors de José Manuel Albares va sorprendre ahir amb un gir al camí cap a l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec poc abans que Junts faci dilluns una reunió decisiva sobre el futur de la seva relació amb el PSOE. Espanya i Alemanya han acordat d’“obrir un diàleg” amb l’objectiu de trobar una resposta a la sol·licitud espanyola que les seves llengües oficials diferents de l’espanyol siguin reconegudes com a oficials a la UE, “de manera que sigui acceptable per a tots els Estats membres”, van dir en una insòlita declaració conjunta. No és gens habitual que dos països facin comunicats d’aquest tipus.
La redacció del text, publicat en castellà, alemany i anglès, no suposa un aval immediat de Berlín a l’oficialitat, però sí un pas considerable que agradarà a Waterloo. Assegura que “la incorporació de les esmentades llengües constitueix una part essencial de la identitat nacional plurilingüe d’ Espanya”, i per això han decidit “conjuntament iniciar converses bilaterals a partir de les quals Espanya presentarà un text per a debat i decisió dels 27 Estats membres en una futura reunió del Consell d’ Afers Generals”, indiquen. El diàleg començarà “com més aviat millor” entre els dos ministeris d’Afers Exteriors.
La declaració es va publicar l’endemà de la cimera de líders al Consell Europeu, en què el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va poder parlar directament amb el canceller alemany, Friedrich Merz, tal com demostren les fotografies de la trobada. És molt probable que es decidís en una de les reunions al marge. El pas no haurà agradat gens al líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, que també va veure Merz dijous a Brussel·les. Tots dos van participar en la tradicional reunió de líders del Partit Popular Europeu (PPE) que se sol celebrar abans de les cimeres europees.
El compromís arriba en moments d’extrema tensió entre Junts i el PSOE. Pot alleujar el profund malestar de la formació independentista, que té previst celebrar aquest dilluns una trobada interna al màxim nivell per debatre sobre el deteriorament de les relacions. Una de les possibilitats és convocar una consulta a la militància per decidir sobre la ruptura.
El possible detonant és una conversa entre Sánchez i Merz al marge de la cimera europea de dijous
“El que està en mans del Govern espanyol ho estem complint”, va assegurar Sánchez a la roda de premsa després del Consell Europeu. “El que és en mans d’altres, estem treballant perquè es compleixi”, va indicar, amb referència a l’oficialitat del català a les institucions europees, sense revelar el contingut d’aquest anunci. Segons Albares, es tracta d’un “pas importantíssim” per
al reconeixement de les tres llengües a la UE. “Intensificarem encara més el diàleg amb Alemanya per aconseguir la unanimitat al Consell amb rapidesa”, va prometre.
Són diversos els Estats membres que s’oposen a l’oficialitat de les tres llengües espanyoles, al·legant dubtes respecte als costos
de la iniciativa o les garanties jurídiques dels tractats. Molts d’aquests estats, governats per mandataris conservadors, com Itàlia, Suècia, Àustria, Polònia, Finlàndia, Croàcia o la República Txeca. Tot i això, Alemanya era el principal escull, i l’objectiu en què s’ha centrat la diplomàcia espanyola els últims mesos.
A les reunions del Consell d’ Afers Generals a Brussel·les, on s’ha de dirimir la qüestió, el representant alemany d’ Estat per a Europa, Gunther Krichbaum, fins ara ha estat contundent criticant la iniciativa, permetent que altres ministres, començant per l’italià, escudessin el seu rebuig rere el mur alemany. L’última vegada que Espanya ho va intentar va ser al juliol, coincidint amb l’ inici de la presidència danesa de la UE. Llavors, com havia passat a finals de maig, no es va arribar a votar davant la falta d’unanimitat.
A la cita del juliol, segons va poder saber aquest diari, hi va haver fins i tot moments de certa tensió entre el secretari d’Estat de la UE, Fernando Sampedro, i el representant alemany. Merz també va ser bastant sorprenent en la seva reunió amb Sánchez al setembre a la Moncloa, en què va al·ludir a la intel·ligència artificial per resoldre el tema a mitjà termini. “Entenc bé l’interès del Govern espanyol i del seu president respecte als desafiaments lingüístics. Però sobre com es pot resoldre... ho haurem de veure”, va aclarir.
La diplomàcia espanyola s’ha centrat en Alemanya perquè és el principal opositora la qüestió
Aquesta mateixa setmana s’ha fet una reunió del Consell d’ Afers Generals de la UE a Luxemburg, però aquesta vegada el Govern espanyol no va portar el punt a debat perquè va considerar que encara no hi havia el consens necessari. La pròxima ocasió en què podria intentar-ho és el 17 de novembre.