De Kíiv a Washington i de Brussel·les a Londres amb força escales intermèdies, el president ucraïnès Volodímir Zelenski ha acumulat tantes milles des de la invasió russa, cercant aliats, armes i diners per intentar impedir el desballestament del seu país, que podria viatjar de franc, amb diverses aerolínies per molts anys. Però aconseguir que les bones paraules es facin realitat requereix per la seva part una paciència i perseverança infinites.
Si dijous a la capital belga no havia aconseguit un acord per proporcionar a Ucraïna míssils Tomahawk de llarga distància amb què poder atacar objectius a les profunditats de Rússia, i tampoc un préstec a compte dels 140.000 milions d’euros congelats a Moscou pels països de la UE, era molt improbable que obtingués l’anhelat botí divendres a Londres en una trobada amb la “coalició de voluntaris” liderada pel primer ministre britànic Keir Starmer i el president francès Macron. I així va ser. Zelenski se’n va anar amb una renovació del compromís per a la defensa del seu país una vegada hi hagi un alto el foc, abraçades, moltes bones paraules, però no els míssils que necessita per fer mal de debò a Moscou.
Starmer estableix l’objectiu de retirar el petroli i el gas russos del mercat global per ofegar Moscou
Trump ha dit que de moment ni parlar-ne perquè no vol una escalada, que és el que passaria si Kíiv assoleix objectius en un radi d’acció de fins a dos mil cinc-cents quilòmetres, el dels míssils Tomahawk. A part dels Estats Units també en té el Regne Unit, però és gairebé impensable que Starmer desafiï el titular de la Casa Blanca i els proporcioni a Zelenski. “En aquest terreny queden coses per fer”, va admetre el primer ministre laborista després de l’entrevista que van tenir a Downing Street.
Després de la trobada bilateral, tots dos es van traslladar al Foreign Office per a una nova reunió de la “coalició de voluntaris” compromesos amb la defensa de les fronteres d’ Ucraïna que surtin d’un eventual acord, amb presència física dels primers ministres d’Holanda i Dinamarca ( Dick Schoof i Mette Frederiksen) i del secretari general de l’OTAN ( Mark Rutte), i virtual de Macron i la resta de líders. Zelenski va dir que Rússia està provocant un gravíssim desastre humanitari al seu país; Starmer va acusar Putin de “fer demandes absurdes que no van enlloc de territoris que no ha aconseguit conquerir per la força”; i Macron va parlar de la “necessitat d’intensificar els esforços per dotar Ucraïna de míssils de llarg abast, sistemes de defensa antiaèria i drons”.
A la conferència de premsa que va tancar la jornada, Starmer va dir que “el futur d’Europa depèn del que passi a Ucraïna”, i que la coalició (seguint el ritme que marca Trump) actuarà perquè el petroli i el gas russos es quedin fora del mercat, de manera que Moscou no pugui finançar la guerra. I va prometre més míssils a Zelenski, però dels que ja té i no dels de llarg abast.
