Amb l’oposició del Likud, el partit del primer ministre Benjamin Netanyahu, el Parlament israelià ha aprovat de manera preliminar el projecte de llei per a l’annexió de la Cisjordània ocupada. La iniciativa legislativa encara té un llarg camí per ser aprovada definitivament per la Knesset, però és evident que va contra el pla de 20 punts segellat per Netanyahu i el president Donald Trump per posar fi a la guerra a Gaza.
El premier israelià s’ha afanyat a manifestar que l’aprovació del projecte en primera lectura va ser una “provocació deliberada” de l’oposició al Parlament per danyar les seves relacions amb Washington. L’oposició del Likud és més estratègica que programàtica, per evitar que sigui la ultradreta qui marqui els temps. Però això no li ha evitat que el president Trump li hagi deixat clar, de manera taxativa i expeditiva, que els EUA retiraran el seu suport a Israel si s’annexiona Cisjordània, i fins i tot ha amenaçat Netanyahu de posar punt final a la seva aliança històrica.
El vicepresident J.D. Vance, que aquesta setmana ha visitat Jerusalem, es va expressar en termes similars, qualificant fins i tot d’“estúpida” la primera aprovació del projecte de llei en la cambra legislativa, un argument que ahir va ratificar el secretari d’Estat, Marco Rubio, el quart polític d’alt nivell enviat per Trump a Israel en quatre dies, cosa que prova el seu desig de monitorar de prop el compliment del pla de pau.
Trump ha deixat clar el perquè de la seva posició: “No passarà perquè els he donat la meva paraula als països àrabs”, va dir sobre l’annexió de Cisjordània. “Israel perdria tot el suport dels EUA si això passés”, va afegir. Les votacions en la Knesset han generat malestar a la Casa Blanca, que s’ha esforçat per mantenir a bord als seus socis àrabs en l’acord de Gaza.
Els EUA adverteixen que retiraran el seu suport a Israel si s’annexiona el territori palestí
Les mocions parlamentàries eren, en gran manera, simbòliques i necessitaran diverses votacions més i molta feina de comissió per convertir-se en llei. Però les converses sobre l’annexió han adquirit més urgència a Israel en les últimes setmanes des que alguns països, inclosos alguns dels seus aliats tradicionalment més propers, van fer el pas de reconèixer formalment la condició d’ Estat de Palestina.
Recordem que el pla per posar fi a la guerra a Gaza inclou com a objectiu una via eventual i creïble cap a l’autodeterminació i el reconeixement d’un Estat palestí. Netanyahu és contrari a la creació de tal Estat, però es va oposar tàcticament a les votacions parlamentàries que han provocat la pressió i les advertències per part de la Casa Blanca. El premier ha recordat que, sense el Likud, “és improbable que aquests projectes de llei arribin enlloc”. Els membres dels partits de línia dura que van presentar els projectes de llei tenen les seves pròpies picabaralles amb Netanyahu, i altres membres centristes
de l’oposició van aprofitar les votacions per avergonyir el premier i evidenciar les divisions de la seva coalició de govern.
Cal tenir present que Cisjordània ha d’exercir un paper molt important en qualsevol resolució futura del conflicte entre israelians i palestins. A la idea de la seva possible annexió per Israel s’hi oposen no només els mateixos palestins sinó també els països àrabs i la comunitat internacional, liderada en aquest cas pels EUA. Trump sap que necessitarà el suport dels països àrabs no només per poder arribar a implementar el seu pla de pau, sinó per continuar fent negocis amb ells. No pot acceptar que Cisjordània sigui annexionada per Israel perquè això seria interpretat pel món àrab i musulmà com ultrapassar una línia vermella, destruiria tota possibilitat d’una solució de dos estats i posaria en risc els avanços aconseguits sota els acords d’ Abraham, als que el president Trump vol incorporar l’ Aràbia Saudita.
Al juliol, la Knesset ja va aprovar una moció no vinculant perquè els assentaments jueus a Cisjordània es converteixin en territori israelià. Ara es planteja com a projecte de llei. Uns 500.000 colons israelians viuen a Cisjordània, governada teòricament per l’ Autoritat Palestina que lidera Mahmud Abbas. El Tribunal de la Haia ha exigit al Govern israelià que elimini les pràctiques de “discriminació” del poble palestí a Cisjordània i ha declarat il·legals els assentaments jueus, una ocupació que es remunta a la guerra dels Sis Dies del 1967.
L’annexió impediria la solució dels dos estats i frenaria els acords d’Abraham
Mentrestant, l’acord de pau per a Gaza no acaba d’avançar, amb una primera fase d’alto el foc que penja d’un fil –Israel l’ha violat més de 80 vegades– i amb la incertesa com a protagonista, ja que encara no s’ha fet cap pas per avançar en la que ha de ser la segona fase de l’acord.