“La convivència no és fàcil. Hem de cuidar i defensar els valors que, com a ciutadans, ens defineixen. Confiar-hi és confiar en la llibertat davant la por”. La princesa Elionor, d’acord amb les paraules del seu pare, el Rei, va fer ahir, a través de l’exemple de les personalitats, de creditora dels premis Princesa d’ Astúries, una crida a continuar en la defensa “de la justícia davant l’arbitrarietat, de la democràcia davant la intolerància; de l’ Estat social de dret davant l’abús de poder; dels drets humans davant la indiferència...”
La cerimònia del lliurament dels premis al Teatro Campoamor d’Oviedo no admet gaires variacions, pràcticament és igual des de fa més de quaranta anys, amb l’únic canvi significatiu de l’any en què Felip de Borbó va passar de príncep a Rei. Elionor és, des del 2014, la princesa d’ Astúries, i des del seu primer discurs el 2019, amb gairebé 14 anys, fins al que va pronunciar ahir, el seu missatge ha anat guanyant en contingut i profunditat.
Ahir, per primera vegada, el discurs de la Princesa va durar més que el del Rei. Més encara, el pare va deixar clar, en les seves paraules, qui era la protagonista. El Rei va reiterar el seu compromís amb els objectius, valors i el futur dels premis i de la Fundació Princesa d’ Astúries, mentre va avançar que, lògicament, li correspon anar cedint aquest espai a l’hereva de la Corona, destacant de la seva filla “que ha anat assumint un paper més actiu en la vida pública, oferint a cada pas noves proves de maduresa i sensibilitat”.
“La tecnologia sense control polític és monstruosa i esclavitza les persones”
En les seves paraules, el Rei també va reconèixer que vivim en un món que es debat entre dos extrems “igualment inquietants: l’individualisme radical i una pulsió globalitzadora que tot ho homogeneïtza”. Per destacar de tots els premiats el seu exemple de “llum al camí que cada un hem de recórrer”.
Elionor es va declarar membre de la generació zeta i “filla d’una ics i un boomer ”, però va avisar els seus coetanis digitals de l’ús d’una carta, “una tramesa postal de viva veu”, per referir-se a cada premiat. A Mario Draghi ( Cooperació Internacional) li va recordar que, com a president del Banc Central Europeu, va dir: “Farem tot el que calgui i, creguin-me, serà suficient”. Una frase que, segons Elionor, no només va calmar els mercats; a més, “encloïa un missatge més profund: la defensa dels valors europeus, de la solidaritat entre països i de la idea que junts som més forts”.
De Serena Williams ( Esports), a la seva carta, Elionor va subratllar: “Ens has demostrat que la grandesa no és a guanyar sempre, sinó en la capacitat d’aixecar-se, aprendre i continuar endavant”. I una mostra de complicitat: “És bonic el que dius de la teva germana ‘sense la Venus, no hi hauria la Serena’” que la princesa Elionor va aprofitar per dir, mirant a la infanta Sofia: “Les germanes còmplices són les nostres grans companyes de viatge”.
Ser un proveïdor de felicitat és el millor elogi i m’agradaria que fos cert”
La següent carta anava dirigida a la professora Mary Claire King ( Investigació Científica i Tècnica) que, a causa d’una sobtada indisposició, no va poder recollir el seu premi. D’ella, Elionor va dir que “el seu compromís social ha anat més enllà, contribuint amb els seus coneixements de genètica”. Gràcies a les investigacions de King, molts fills de desapareguts en la dictadura argentina van poder reunir-se amb els seus avis.
Al Museu Nacional d’ Antropologia de Mèxic ( Cooperació Internacional), Elionor va dirigir la seva carta en què destacava que projecta amb vigor “la força d’un poble que es mira a si mateix amb orgull i mostra al món la seva generositat per compartir la vostra gran història en un exercici de concòrdia”. També Mèxic va ser present en el missatge missiva que Elionor va dirigir a la fotògrafa Graciela Iturbide ( Arts), de qui va destacar que és “una fotògrafa sense pressa, amb vocació d’escriptora, estudiosa del cinema i gran lectora”.
Al professor Douglas Massey (Ciències Socials), la Princesa li va lloar els seus estudis sobre moviments migratoris humans. “El seu treball –va dir– ens permet comprendre el gran desafiament que tenen avui molts governs amb la immigració”.
“Per la Guerra Civil van arribar a Mèxic intel·lectuals espanyols que ens van enriquir”
Al professor Byung-Chul Han ( Comunicació i Humanitats), li va preguntar a la seva carta: “Com recuperarem, sobretot els joves, la transcendència perquè la vida no sigui, com vostè diu, la mera satisfacció de necessitats i l’exhibició narcisista?”. Per acabar reflexionant: “Busquem la resposta en el seu pensament”.
Eduardo Mendoza, que amb el seu discurs va fer somriure la família reial i la resta d’assistents a la cerimònia, es va emportar de la princesa Elionor una carta parlada en què li agraïa haver despertat la seva curiositat per paraules com “fámula, badulaque, enteco, masovero o chafarrión”. Afirmant igualment que amb les seves obres, Mendoza ha desmuntat debats, com aquest tan present, sobre la literatura popular i la culta.
Per acabar el seu discurs, encara sent conscient que de vegades les paraules pronunciades en un faristol poden resultar buides, Elionor va reconèixer que el món és complex, però no s’ha d’oblidar l’essencial: “El respecte als altres; a l’educació, a no oblidar els vulnerables, els joves que busquen una feina o una llar digna, els avis que no volen estar sols, els nens en risc de pobresa. En definitiva, va dir, no oblidar tractar bé el proïsme, sortir de la trinxera i espolsar-nos la por”.