En l’imaginari d’obres eternes avui dia estarien pràcticament en boca de qualsevol que visqués a Catalunya les del nou Camp Nou i les de l’estació d’alta velocitat de la Sagrera. Amb permís de la Sagrada Família, són peccata minuta al costat de les de la superbiblioteca estatal a Barcelona: el 1996 se’n va aprovar la construcció. Gairebé trenta anys després han començat les obres, i per oficialitzar la materialització del projecte van inaugurar els treballs, als terrenys al costat de l’estació de França, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, el president de la Generalitat, Salvador Illa, l’alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret. Seran 82 milions d’euros d’inversió.
El començament dels treballs va anar de bracet amb un anunci: l’adquisició de l’ arxiu de Juan Marsé, escriptor barceloní i premi Cervantes el 2008, que passarà a formar part del fons de la biblioteca una vegada estigui en funcionament.
El Ministeri de Cultura assegura que aquest fons de l’autor d’ Últimas tardes con Teresa està format per originals de l’escriptor, tant manuscrits com mecanografiats, quaderns de treball, correspondència amb escriptors i editors, retalls de premsa, fotografies i altres documents de gran valor literari. La classificació i estudi de tot aquest material ha anat a càrrec de la Biblioteca Nacional d’ Espanya.
Per Urtasun i Collboni, aquesta nova Biblioteca Pública de l’ Estat –dissenyada per l’estudi Nitidus Arquitectes– omple un buit. Tots dos van considerar una anomalia que, sent Barcelona la segona província espanyola amb més població, no disposés d’una biblioteca estatal. Girona, Lleida i Tarragona ja tenen una Biblioteca Pública de l’ Estat.
“És un dia molt especial, perquè complim amb un deute amb Barcelona”, va destacar el ministre, alhora que afirmava que “serà un gran palau del poble”.
Urtasun i Illa agraeixen que el 2019 l’aleshores ministre Iceta tragués el projecte “del calaix”
Un “palau”, entre altres coses, perquè seran 16.000 metres quadrats de superfície útil distribuïts en vuit plantes, amb capacitat en principi perquè contingui uns 600.000 volums. Només la Biblioteca Nacional a Madrid la superarà en espai.
L’inici de les obres s’ha eternitzat. Ara per ara l’espai està delimitat amb tanques. No hi ha maquinària ni atrafegament, però està previst que els treballs durin, com va indicar el president, “com a màxim uns seixanta mesos”, això és, cinc anys.
Suposarà, doncs, una càrrega de treball ingent per culminar un projecte que té un llarguíssim recorregut. El 1996 es va decidir que es construís la biblioteca a l’espai que ocupava l’antic mercat del Born. El descobriment el 2001 de restes arqueològiques de l’època romana fins al segle XVIII va provocar la cancel·lació de les obres. No va ser fins al 2010 que es va aprovar un nou projecte, aquesta vegada al costat de l’estació de França. I, una altra vegada, silenci. Fins al 2019, quan el llavors ministre de Cultura, Miquel Iceta, va treure el projecte “del calaix”, van remarcar Urtasun i Illa. El 2023 van començar els treballs per enderrocar l’anomenada “ala de correus” de l’estació de tren.
Durant la inauguració, Collboni va recordar Lluís Permanyer, periodista de La Vanguardia i gran cronista sobre la ciutat de Barcelona mort dijous. “Deia que una de les característiques de Barcelona és que es reinventa constantment”, va assenyalar mentre posava com a exemples d’aquestes transformacions les exposicions universals del 1888 i el 1929, a més de l’impuls urbanístic que van suposar els Jocs Olímpics del 1992.
Barcelona ja disposa de 41 biblioteques públiques, va recordar l’alcalde. Per la seva part, Illa va remarcar que el 96% de la població catalana ja disposa d’accés pròxim a alguna de les 449 biblioteques que hi ha a Catalunya. “Aquesta biblioteca és la cirereta del conjunt d’equipaments culturals de Barcelona”, va concloure.
Amb 16.000 m2 de superfície útil, només la Biblioteca Nacional de Madrid la superarà en extensió
La biblioteca forma part d’un pla més ampli: el parc de la Ciutadella del Coneixement, amb què es posen al dia edificis patrimonials del parc ( Museu Martorell, Hivernacle, Umbracle, castell dels Tres Dragons), a més del mercat del Peix, i activar l’activitat científica al zoo.
