Un geni que no es deixa governar

Ser el número 10, més enllà de portar el dorsal, significa marcar la diferència. En un equip de futbol, aquest “10” és el més talentós, el més ofensiu i el que, com Lamine Yamal, lidera un grup que el busca i li dona suport. Aquest rol el converteix en la millor arma del FC Barcelona per afrontar el clàssic del Bernabéu d’aquest diumenge i també en el principal focus d’atenció: tothom analitza els seus gestos i actes.

Sobre la gespa, la millor versió de Lamine posa en un compromís el rival amb una presència que intimida, que destil·la explosivitat i desequilibri per la banda dreta. Als grans escenaris com el Bernabéu, Lamine s’anima. Sense anar més lluny, la temporada passada el jove extrem culer va ser letal en el ple de victòries contra el Madrid: va marcar tres gols i en va donar dos més en els quatre clàssics oficials. Tot i això, aquesta temporada Lamine Yamal ha estat víctima d’una pubàlgia que no li ha permès desplegar tota la seva explosivitat i per la qual continua buscant la seva millor versió. Curiosament, aquesta molèstia ha aparegut el mateix any en què va decidir canviar la seva celebració del “304” de Rocafonda pel gest de col·locar-se una corona que busca cada dia. En l’últim entrenament abans d’enfrontar-se a l’ Olympiacos grec, per exemple, va ser un dels últims que va abandonar el camp del primer equip: es va quedar amb Rashford i Koundé practicant llançaments de penal. I en va marcar un l’endemà.

Malgrat el respecte que sent per Messi, l’ídol de l’extrem sempre ha estat Neymar; ara, el Barça mira de protegir-lo i acompanyar-lo millor

La seva inspiració sempre ha estat Neymar, que, malgrat el seu talent, va viure la seva millor època a l’ombra del geni Leo Messi. Tot i així, Lamine corria a l’habitació de casa de la seva àvia, al barri de Rocafonda, per veure a YouTube els vídeos del brasiler, i després baixava al parc de la plaça Joan XXIII per imitar els seus driblatges. “I molts em sortien com a ell”, explicava al seu entorn més proper aquest estiu, abans de viatjar al Brasil per conèixer el seu ídol amb el permís del club, que va considerar positiu que complís el seu somni de petit. Encara no havia fet els 18 anys, i a l’entitat sempre han estat partidaris de permetre-li viure l’adolescència amb naturalitat i sense cremar etapes a deshora. Són conscients que Lamine és avui la millor carta del Barça, el líder que ha permès que la massa barcelonista superi el dol per la sortida de Leo Messi l’agost del 2021, al qual no vol ni busca assemblar-se. Han estat gairebé quatre anys de travessia pel desert amb poca “gallina de piel”, que diria Johan Cruyff.

Ara bé, al si del club coincideixen que la tasca més immediata és acompanyar el seu jove crac a surfejar l’ onada de l’èxit. No és fàcil, ja que s’ha convertit en un multimilionari que ingressa 40 milions d’euros bruts anuals. Aquesta barreja afecta un entorn humil que s’ha vist igualment enlluernat per l’èxit del 10 .

De la seva educació se’n va ocupar la Masia, d’on va sortir quan va demanar d’emancipar-se un cop fets els 17 anys. De la seva maduresa ha intentat fer-se’n càrrec Hansi Flick, que, tot i que respecta la vida privada dels seus jugadors, procura mantenir-los amb els peus a terra: que no arribin tard als entrenaments i compleixin el que se’ls demana. Al club no veuen de mal ull, per exemple, que Lamine viatgi a Croàcia els dies de descans o participi en la Kings League, sempre que sigui puntual en els entrenaments. Això sí, consideren que declara­cions com ara que el Madrid “roba i es queixa” generen un caldo de cultiu innecessari.

També ha entrat en escena l’artista Nicki Nicole. D’orígens humils, com ell, les altes esferes que ja l’han coneguda a la llotja de Montjuïc consideren que la seva presència pot ajudar-lo. També ha estat cridat a files Jorge Mendes, el seu agent, que es va reunir amb Lamine fa una setmana i després amb Deco per, entre tots, acompanyar-lo millor. Amb tot, des de la ciutat esportiva asseguren que qualsevol polèmica actua de gasolina en el cas de Lamine Yamal, que, per bé o per mal, és la millor arma del Barça al Bernabéu.