Somia en gran Alan Pace, que no té un pla però considera que les circumstàncies i la perseverança poden obrar miracles, com ara que l’Espanyol sigui una marca global o que competeixi amb el Barça de tu a tu en la captació de nous simpatitzants en una ciutat com Barcelona. És realista la visió del president perico o es tracta d’una quimera? Quatre experts analitzen per a La Vanguardia els anhels del nou president.
Per a Toni Segarra, un dels publicistes i creatius més reputats del món, els somnis de Pace s’acosten a una quimera. “La quota de mercat del Barça a Barcelona és absurda, gairebé monopolística. No conec cap altre cas al món. Entenc que això, vist per un observador extern, es percebi com una oportunitat”, concedeix sobre la visió de Pace.
Però creu que en el cas de Barcelona “el Barça ha aconseguit ser alhora la víctima (gràcies a la seva permanent reclamació de suposats greuges del Reial Madrid), i el guanyador (12 de les últimes 20 Lligues), i ocupa tot l’espai”. A aquesta preeminència en l’àmbit esportiu, el Barça afegeix “una complicitat poc dissimulada dels mitjans. El Barça a Catalunya és alhora el Reial Madrid i l’ Atlètic de Madrid. Sense oblidar un component polític que té la seva influència. És molt difícil lluitar contra això, la veritat”, conclou.
Més optimista és José María Piera Martorell, també publicista reconegut al capdavant de Wunderman Thompson Spain, que considera que amb al Barça “esclar que es pot competir”. I anar robant-los espai “de mica en mica, metre a metre o mil·límetre a mil·límetre”.
De fet, Piera Martorell creu que “per pura supervivència s’hi ha de competir en tot. En la venda de tiquets i en el que calgui. Però ha de ser utilitzant armes que ells no poden ni sabran fer servir mai”. Aquestes són, segons la seva experiència, valors exclusius. “La dissidència, la resistència, l’autenticitat, la rebel·lia... El Barça és institucionalitat. És sistema. L’Espanyol és rebel·lia. És ànima. Aquí els guanyem per golejada”.
Per Albert Viñas, expert en turisme esportiu i CEO i fundador de Mare Nostrum Cup i Tecnifutbol, l’Espanyol disposa d’un enorme potencial per aconseguir tots dos objectius. “El club ha de crear un departament que no tingui res a veure amb l’àmbit esportiu per treballar la seva marca”. I convida a aprofitar-se del camí recorregut pel Barça per aconseguir els objectius. “El Barça segons en quines coses no és competència. Juga en una altra lliga. En comptes d’entrar en aquesta guerra, hem de ser més llestos i aprofitar la marca Barcelona, que no és exclusiva d’ells”, conclou.
“Jo no soc de filosofia cruyffista”, explica Jaume Gil Lafuente, catedràtic de màrqueting esportiu i professor de la Universitat de Barcelona, que no veu possible el creixement sense èxit esportiu. “Això de posar els diners al camp i no al banc ha acabat amb la situació econòmica que té el Barça”, recorda.
I considera que “caldria invertir a estructurar un primer equip d’una manera molt racional i equilibrada”. Seria llavors més senzill “donar-te a conèixer; la gent no es fa d’un club perquè sigui solidari o per les seves estrelles, sinó perquè guanya. Cal trobar un equilibri entre l’èxit esportiu i la visibilitat”, resumeix.
