Econòmicament parlant, dir Guissona és dir BonÀrea, un conjunt format per la cooperativa –matriu del grup–, l’empresa i CaixaGuissona. Es tracta d’un conjunt formidable per tres motius: pel model, pels resultats econòmics i per l’acció social. Repassem-los breument:
Es tracta d’un conjunt d’activitats que parteixen de la terra (on es produeixen aliments) i de la granja, passen pel gran centre alimentari on es processa la carn, continua per la xarxa de botigues que comercialitzen el producte i finalitza amb el reciclatge (en aquest moment les botigues de Tarragona experimenten la recuperació de les safates amb què els consumidors s’enduen el producte). Es tracta d’un model profundament arrelat en un territori allunyat de la Catalunya metropolitana a què aporta autonomia i modernitat i on l’any passat van invertir 118 milions d’euros. Els directius proclamen que són la història de l’FP dual perquè va començar a BonÀrea i perquè són una de les vuit empreses catalanes que han rebut dos reconeixements d’excel·lència. Cada any 150 persones s’hi formen, un 75% de les quals s’incorporen a la plantilla.
BonÀrea demostra que les coses es poden fer molt bé respectant les regles
Pel que fa als resultats, l’últim exercici l’empresa ha guanyat prop de 89 milions després d’impostos, 12,7 dels quals ha distribuït entre els milers d’accionistes, la major part dels quals també són socis de la cooperativa. El balanç, de 1.300 milions, impressiona per la solidesa.
Pel que fa a l’acció social, els directius es mostren orgullosos de la certificació “Residu Zero” de l’Aenor, de la xarxa de formació que creen als municipis del voltant perquè els alumnes de primària i secundària es formin amb la tecnologia de robotització LEGO Education, de la residència-centre social que han creat a Guissona (seu de la Fundació BonÀrea) i de mil iniciatives més. També expliquen com formen i integren laboralment immigrants a qui algú, a Canàries, ha facilitat els mitjans perquè arribin a Guissona.
En resum, BonÀrea és un exemple de societat que ha demostrat que les coses es poden fer molt bé respectant les regles del joc. I ho ha demostrat amb discreció.
Tot i això, les regles del joc han de canviar, perquè el model de BonÀrea és intensiu en mà d’obra de formació elemental i salaris baixos. Això canvia (si els titulats superiors representaven el 10% de la plantilla fa 15 anys, ara ja en són el 15%), però ha de canviar molt més, perquè el salari mitjà és de 26.200 euros, i això és socialment insostenible: cadascun d’aquests llocs de treball aporta en concepte d’IRPF, IVA i impost de societats menys de dues terceres parts del que rebrà al llarg de la vida només de la Generalitat en concepte de salut, ensenyament dels fills, serveis socials, policia i justícia. Els directius saben que el futur de BonÀrea passa per la robotització massiva dels processos, i tot fa pensar que sabran dirigir el procés amb èxit. Pel bé de l’empresa, del territori i del país.