T’ofereixo l’oblit

Un moment sublim de la història de la cultura catalana al segle XX: la penya de l’Ateneu envia Josep Pla a la jove Unió Soviètica perquè un periodista català expliqui als lectors què hi passa des de l’òptica d’aquí. Hi pensava l’altre dia, al Teatre Nacional, tot veient Boira de Lluïsa Cunillé, un drama ambientat en un país de l’Est, el 2014, vint-i-cinc anys després de la caiguda del mur de Berlín. L’escenografia, que reprodueix el format Cinemascope, és magnífica. Cinemascospe per explicar una història de caiguda, desesperació i esperances traïdes! Hi he tornat a pensar llegint Polonesa de Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957), que passa entre Varsòvia i Jerusalem entre gener i febrer del 1992 i que tracta d’un espia doble dels anys de la guerra freda, que torna a l’acció –és un dir: és una novel·la bastant estàtica– en el clima de dissolució de la Unió Soviètica. Els escriptors catalans viatgen al passat –em sembla significatiu que sigui al passat i no pas al present– no tant per explicar el que ha estat al públic català, des d’una òptica catalana, sinó per escriure obres que, de fet, podrien ser alemanyes o israelianes, i on costa trobar-hi el ganxo que les faci properes a la nostra cultura. 

Un amic a qui li vaig comentar el fet a la sortida del teatre em va dir: tu creus que cal? Jo no crec res, només constato el que sembla que passa. Veig la fascinació de Villatoro per l’escriptor israelià Amos Oz i penso que vol ser com Amos Oz. Penso que, abans de construir trames estrambòtiques amb agents del Mossad amagats a Mollerussa, ja està bé que la història sigui una història europea de cap a peus. Constato la diferència que hi ha amb el Jo confesso de Jaume Cabré que, bona o dolenta, establia aquest lligam que dic amb els catalans. Les conclusions definitives ja les trauré més endavant si el fenomen persisteix, que fa la pinta.

⁄ Un llibre ben construït, modelat amb ofici, d’un novel·lista competent, interessat per la literatura i per la història

 Un espia, diu Villatoro diverses vegades al llarg del llibre, és un actor. Representa diferents identitats, amb diferents històries personals, té diversos pares i mares segons convingui, fa servir passaports amb fotografies canviades. La prudència elemental recomana que tots els personatges tinguin la mateixa edat que ell en el moment de la missió-representació. Una part del llibre és una paradoxa de l’espia, en la qual –a la manera de la paradoxa del comediant– Villatoro aprofundeix en la humanitat desconcertada del seu protagonista, enfrontat a un joc de ficcions sobre ficcions, que desplega amb naturalitat. El lector acompanya un home que es diu Saul Shalev, amagat sota la màscara de Klaus Steinberg, un alemany que va a Polònia a aprofitar-se del desmanegament del país i fer-hi negocis, però que en realitat es diu Andrzej Zelig –recorden el Zelig de Woody Allen, que es mimetitzava amb la gent que tenia al voltant?– fill de dos herois comunistes polonesos, caiguts en les purgues de l’ocupació soviètica. 

La trama d’espionatge té a veure amb la descomposició de l’exèrcit de la URSS i el mercat negre d’armament d’aquells anys, quan els alts comandaments militars, que no cobraven la paga, van començar a vendre tancs, i fins i tot avions amb el pilot incorporat, i prometien míssils nuclears als països que es barallaven. Zelig-Shalev és un agent israelià retirat, ha perdut la dona, fa de professor de literatura i s’ha especialitzat en novel·les d’espies. El fan sortir del seu recer per anar a negociar amb un interlocutor misteriós. Aquest argument permet Villatoro abordar el tall generacional entre els espies de la guerra freda i els joves del 1992, amb una idea molt diferent de la professió, més pragmàtica. Davant la jove Lia, Zelig-Shalev se sent com una ruïna. L’altre tema és el xantatge per a que torni a estar operatiu, amb l’amenaça de fer córrer el dossier de l’arxiu de la KGB que el retrata com a agent doble. Les dues trames lliguen en un cop final. 

Polonesa és un llibre ben construït, modelat amb ofici, d’un novel·lista competent, interessat per la literatura i per la història.

Vicenç Villatoro
Polonesa
Proa. 299 pàgines. 20,80 euros