El britànic Martin Handford va crear el 1987 el personatge de Wally per a una sèrie de llibres, que no eren de lectura sinó de joc. Es tractava de trobar Wally, que vestia un suèter de ratlles horitzontals vermelles i blanques i una gorra de llana a joc, entre milers de personatges que l’ocultaven a les seves pàgines. Però si Handford va triomfar amb la seva idea de descobrir on era Wally al vendre tones dels seus llibres a tot el planeta, el periodisme, la política i els tribunals porten mesos intentant saber on va ser el president valencià, Carlos Mazón, les hores crítiques de la dana durant les quals van morir 229 valencians.
Certament, no portava un pul·lòver tan vistós per reconèixer-lo, ni tampoc una gorra que li donés visibilitat. I, a més, se suposa que l’acompanyaven els escortes i un mòbil que permet la traçabilitat, però de moment és un misteri saber on va ser entre les 18.45 i les 19.45 hores. Mazón ha assegurat que se’n va anar d’ El Ventorro a la Generalitat, però ni aquesta institució ha difós imatges –sí ho va fer de la seva arribada al Cecopi a les 20.28 h– ni ha aportat proves que fos al seu despatx.
Es desconeix on va estar Mazón durant una hora, el dia de la dana, al sortir d’El Ventorro
ElDiario.es ha recollit en un documental titulat On era Mazón? tota la informació disponible, inclòs el relat d’un escorta que coneix el dispositiu amb què compta el president i que explica: “Els companys em diuen que aquest home, quan acaben de dinar allà, se’n va a casa. Es donarà una dutxa, dormirà la mona o alguna cosa, saps? i els escortes tornen al Palau”.
L’actuació de Mazón el dia de la tragèdia és inexplicable, començant pel seu dinar de quatre hores amb una periodista, a qui se suposa que li va oferir la direcció de la televisió autonòmica i que va rebutjar l’oferta, mentre a Mazón li anaven arribant al mòbil notícies de l’ aiguat.
Lee tambiénPerdre llençols a cada bugada
Quan fa un any de la dana, el Govern espanyol ha organitzat un funeral d’Estat al qual ha convidat Mazón. Aquest ha resistit en el càrrec atacant Sánchez, que això sempre agrada en el PP, però Feijóo ha fet un pas enrere amb el personatge, tot i que no li ha demanat la dimissió, després que pactés els pressupostos amb Vox. Però Mazón va escàs de futur i enfila un difícil present. Els seus silencis comencen a resultar eixordadors.