Resa la dita que tots mereixem una segona oportunitat. En això està Rafael Recio (52 anys, Ripollet). Abans del 2017, gaudia d'una bona posició. Dirigia la seu a Barcelona d'una multinacional alemanya. Però un bon dia, explica, va cometre un error i va acabar entre reixes. Allà, a la presó, va passar set durs anys (dos a Brians i cinc a Lledoners). L'experiència va ser tan traumàtica que va intentar llevar-se la vida en dues ocasions. El març del 2024 va obtenir el tercer grau. Sens dubte, una bona notícia, encara que es le cap a una muntanya reinserir-se de nou en la societat, en especial venint d'on venia. Gràcies al programa Reincopora de la Fundació La Caixa, fa vuit mesos que va trobar feina.
“El vaig passar molt malament a la presó”, afirma. En particular -sosté-, perquè no s'ha dedicat mai a la delinqüència. “Vaig cometre un gran error que va suposar una gran fractura en la meva vida. Quan no ets un delinqüent i et trobes allà, crec que encara ho passes pitjor. La resta d'interns ho noten, ho saben i es volen aprofitar de tu”.
El que et trobes allà és el pitjor de la societat”
Relata que cada dia que obrien la porta de la seva cel·la i havia de conviure amb la resta de reclusos, era una autèntica lluita. “El que et trobes allà és el pitjor de la societat. Jo havia de pagar pel que vaig fer, sens dubte, però no sé si en aquell context”. La situació era tan irrespirable que va tenir dos intents de suïcidi –“imagina't si el vaig passar mal”–, el que el va portar a acudir al psiquiatre (encara ho fa) i haver de medicar-se.
Abans de convertir-se en reclús, dirigia la seu a Barcelona d'una multinacional alemanya. Era una feina gratificant –explica-, encara que amb un nivell d'estrès molt alt. Això el va portar a patir ansietat, i fins i tot a caure en una depressió. “No vaig saber gestionar l'estrès, i tinc aquella espina clavada”. Una cosa –diu- li va portar a una altra, i aquesta, a una tercera, i així successivament. “Un dia, un dels meus empleats em va oferir cocaïna; la vaig rebutjar. Posteriorment, hi va haver més oferiments, fins que vaig cometre l'error d'acceptar-la. Al provar-la, vaig pensar: 'Jo puc amb aquesta empresa i tres més'. Va ser la meva perdició”.
Rafael va tenir dos intents de suïcidi mentre va ser a la presó
Per sobreviure a la presó, omplia l'agenda del dia amb activitats: anava al gimnàs, acudia a l'escola… fins al punt que es va graduar en Administració i Direcció d'Empreses, grau que havia iniciat abans d'ingressar. Fins i tot va fer classes d'anglès. “Jo treballava en aquell idioma. Se'm va ocórrer, l'hi vaig dir a l'educadora de la presó i li va semblar una bona idea”.
Més enllà d'exercir de professor, va realitzar altres feines dins. “L'últim que vaig fer va anar de cuiner. Estava molt bé a la cuina, i ells estaven molt contents amb mi. Això feia que em pugés l'autoestima”. També va ser responsable de l'economat, la qual cosa li va guanyar alguna enemistat. “Hi havia interns que em demanaven que els fiés sota el pretext que en pocs dies cobrarien. Jo em negava moltes vegades. Però clar, després has de sortir al pati”. Assegura que una vegada, de la pallissa que li van donar, el van ingressar a l'hospital inconscient, i tot perquè es va negar a donar-li un paquet de tabac a un reclús. “La presó és així. També aprens a defensar-te: o ho fas, o no sobrevius”.
Un dia em van donar tal pallissa al pati que vaig ingressar a l'hospital inconscient”
Ell va sobreviure. I el març del 2024 va obtenir el tercer grau. El panorama que es va trobar a casa quan va sortir no va ser fàcil. Els seus sogres, tots dos amb alzheimer avançat, vivien allà. Li va dir a la seva dona que no contractés ningú per cuidar-los, que ho faria ell.
També es va centrar a recuperar la relació amb la seva família, una cosa que no va ser fàcil. “No sabia de què parlar amb els meus fills [en té dos, bessons: noi i noia de 18 anys]. Això cal viure-ho. Quan vaig entrar a la presó, tenien deu anys. Al sortir, 17. Ja no podia parlar amb ells de Pocoyó”. A la presó, el visitaven una vegada al mes, però el temps no donava per a gaire: “Hora i mitja d'abraçades, de preguntar pels seus estudis i de parlar amb la meva dona sobre coses de casa”.
Quan vaig sortir de presó, no sabia de què parlar amb els meus fills”
Després de cuidar-se durant un any dels pares de la seva parella, va acabar desgastat. “És una feina molt dura, encara que els vulguis molt. Era depressiu, però pensar en mi em semblava egoista. Al final el vaig parlar amb la meva dona. Necessitava tenir el meu sou i la meva feina, recuperar la meva vida”. Allà va ser quan va entrar en contacte amb el programa Reincorpora de la Fundació La Caixa, del que havia escoltat parlar.
Una de les seves inquietuds més grans era què fer amb el seu currículum. “Explico que he estat a la presó, o no? Perquè treballar, he treballat allà dins, he cotitzat. Però clar, quina empresa poso?”. En aquest punt, argüeix, el van ajudar molt en el programa. “Em van dir que no havia d'ocultar res, encara que tampoc no explicar-ho tot. Pots posar que has treballat per a la Generalitat, que és veritat, em van aconsellar”.
Totes les persones que ens arriben són un repte”
Ell no va fer formació, encara que molts d'altres sí que la necessiten. “Hi ha perfils de tota mena. El de Rafael és un dels que titllem de fàcils”, explica Esther Atanes, psicòloga i tècnica del programa Reincorpora de l'Associació Social Andròmines. “però hi ha altres persones que tenen un nivell d'espanyol molt baix, que estan tramitant fins i tot documentació per poder tenir permís de treball, que no tenen formació… Tot són reptes. Volem que hi creguin i guanyin en autoestima”.
Un altre avantatge del programa –afirma Rafael- és que les empreses que l'anaven a entrevistar, i que col·laboren amb Reincorpora, ja coneixien la seva història. “Això et treu un pes de sobre molt important”.
Que les empreses que t'entrevistaran ja coneguin la teva història, et treu un pes de sobre”
Després de fer tres entrevistes amb diferents empreses, va trobar l'ocupació que més s'adequava al que buscava. Des de març, treballa com a responsable d'una nau de l'associació Andròmines, on es donen aules de formació i tallers de tota mena. També hi ha un magatzem en el qual entitats sense ànim de lucre guarden material. “En aquesta empresa ho he trobat tot. Et prometo que el salari m'és igual. M'aixeco al matí content. Abans, quan era director general, em despertava fatal. Em pagaven molt bé? Sí, però no tenia vida”.
Compta amb un contracte de reinserció laboral de dos anys, encara que el seu cas és una mica particular perquè substitueix un altre treballador que es va jubilar. Per això té esperances de poder continuar passats els dos anys.
L'experiència és espectacular. No he tingut cap problema”
En l'associació estan contents amb ell. També està satisfeta amb les persones que li han arribat a través d'aquest programa Anna Albuixech, directora general d'ohla boutique hotels (del grup Aqua Hotel), que col·labora amb Reincorpora. “L'experiència és espectacular. No he tingut cap problema”, afirma.
De vegades –prossegueix- “hi pot haver, per qüestions religioses o de desconeixement de l'idioma, alguna dificultat d'adaptació, però aconseguim solucionar-lo en la majoria dels casos. Amb algunes persones ha anat molt bé, amb altres, bé. El mateix que ocorre amb altres treballadors que no venen d'aquest programa. Els estigmes no serveixen per a res”.
La feina m'ha tret del clot”
Al final, es tracta d'un win-win, assegura. “Quan tinc una necessitat, unes vacances per cobrir per exemple, passo el perfil que necessito i em presenten candidats. Fem l'entrevista i, si m'agraden, els selecciono. M'és igual si venen de la presó. Vull una persona que m'agradi, que ens agradem, que treballem ben junts, que hi hagi un compromís i una il·lusió per la feina”.
Durant el 2024, a tot Espanya, 4.137 persones van participar en el programa, que va aconseguir 2.117 contractacions laborals amb la col·laboració de 1.229 empreses i 111 centres penitenciaris. A Catalunya, es van aconseguir 455 insercions laborals en 436 empreses. “La feina m'ha tret del clot”, conclou Rafael.
