El 29 d’octubre farà un any de la tragèdia de la dana de València i la nostra delegació a la capital valenciana ens ofereix avui un ampli desplegament informatiu a les seccions de Política i Societat de com es viu la situació en aquest aniversari. La dana ha deixat cicatrius. Humanes, com els 229 morts, o econòmiques, com les empreses i comerços que han hagut de tancar els negocis per a tota la vida. Però la cicatriu més gran, a parer nostre, és la permanència de Carlos Mazón al capdavant de la Generalitat Valenciana, malgrat la seva passivitat el dia de la tragèdia.
Un any després, encara no se sap on era el president valencià aquella fatídica tarda. La justícia està fent la seva feina i la instructora del cas ja ha dictaminat que la tardança a enviar l’alerta a la ciutadania va ser clau en l’elevat nombre de morts que hi va haver. Mazón s’escuda en el fet que no va tenir res a veure en les decisions que es van prendre, perquè ell no tenia responsabilitat directa i no era membre de l’ òrgan que havia d’assumir les responsabilitats. La justícia és la que acabarà decidint si n’era responsable o no, però existeix l’ètica política. Un any després, amb 229 morts damunt la taula, costa d’entendre el desvergonyiment de mantenir-se en el poder sense aclarir quin va ser el seu paper i on va ser aquella maleïda tarda. Mazón ha passat un any d’angoixes, amb manifestacions i actes de repulsa per mantenir-se en el poder.
I la responsabilitat s’estén al PP. S’estén també al president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, incapaç d’obligar-lo a presentar la dimissió després d’una tragèdia d’aquestes característiques. Què més ha de passar perquè un alt dirigent polític dimiteixi del càrrec? No són suficients 229 morts per no avisar a temps d’una tragèdia?
Podem coincidir que les primeres hores, després del sinistre, el Govern de Pedro Sánchez tampoc no va estar a l’altura quan va esperar que la Generalitat li demanés ajuda, i no va assumir el control total de la situació. Però l’origen de tot va ser la fallada en el sistema d’alertes. I no ho diem nosaltres. Ho diu la jutgessa: aquesta va ser la causa de la mort de tantes persones. Un any després, Mazón no hauria de continuar com a president.
