Fa uns dies, ja en plena cacera de suposades narcollanxes al Carib i el Pacífic, que alguns qualifiquen d’“execucions extrajudicials”, el vicepresident J.D. Vance va tenir una resposta per a aquests crítics.
“M’importa una merda com els anomenis”, va respondre a la pregunta que n’hi ha que descriuen aquestes operacions com a “crims de guerra”.
“No tinc ni un dòlar ni ganes de fer negocis als EUA”, respon Petro a les sancions de Trump
Des d’aleshores, l’enfonsament d’embarcacions de presumptes narcotraficants, sense presentar cap prova, ha augmentat. Que se sàpiga, el balanç fins ahir era de deu bots destruïts i 43 morts. No s’ha d’oblidar que la condemna als Estats Units per tràfic de drogues és de temps a la presó i no de pena capital.
La qüestió transcendeix la crònica de successos. Donald Trump, el president pacificador, toca tambors de guerra, mentre l’homòleg veneçolà, Nicolás Maduro, va acusar Washington “d’inventar-se conflictes bèl·lics”.
“Ja veurem què passa amb Veneçuela”, va comentar Trump ahir durant el vol cap a Malàisia. “Hem parat totes les drogues que venien per mar i molt aviat pararem totes les drogues que venen per terra. Ho veureu començar perquè ells no ho volen fer. No arribaran drogues al nostre país, com hem parat que ens enviessin presoners o drogoaddictes”, va insistir.
Washington reitera que ofereix 50 milions de dòlars per pistes per a la detenció de Maduro i l’aposta va pujar divendres quan van imposar sancions al president de Colòmbia, Gustavo Petro, i la seva família. “El president de Colòmbia és un narcotraficant”, va repetir Trump.
Petro no va fer la sensació d’estar preocupat. Va replicar en un discurs a Bogotà que no té ni béns ni comptes en aquell país. “No tinc un dòlar ni ganes de fer negocis als EUA”, va proclamar.
Tot i això, la qüestió ha pres un caire més perillós amb l’enviament a la zona del USS Gerald Ford , un dels portaavions més moderns i avançats tecnològicament de l’Armada dels Estats Units. Va acompanyat de tres a cinc destructors i s’espera que arribi a les aigües sud-americanes en un termini de set a deu dies, en funció de la velocitat i condicions meteorològiques en el desplaçament des de l’àrea mediterrània de Croàcia. La dotació és d’uns 5.000 homes i arribaran a una zona on els EUA ja disposen de vuit vaixells, un submarí nuclear, bombarders B-1 i al voltant de 10.000 efectius. Es tracta d’un desplegament sense parió en la història recent per a una regió relativament tranquil·la, sense el perill del polvorí de l’ Orient Mitjà.
“Sumant el Ford a les forces que ja hi ha es crea un grup de combat naval únic i poderós al Carib que recordi en la meva memòria”, va afirmar a The New York Times l’almirall James Stavridis, excap del comando sud dels EUA, ara retirat.
Tot això suposa, a més, un gir dels objectius i les perspectives de Washington. El desplegament del portaavions destaca aquesta modificació en les prioritats de seguretat nacional, més centrada en la pàtria dels Estats Units de l’hemisferi occidental. Com va dir Pete Hegseth, secretari del Departament de Guerra, els narcotraficants són actualment els nous combatents islamistes, cosa que no deixa de ser una altra manera de justificar les morts sumaríssimes.
Jack Goldsmith, professor de la facultat de Dret de Harvard i ex advocat principal del Departament de Justícia del govern de George W. Bush, va explicar al Times les diferències entre governs.
“Nixon intent mantenir els seus crims en secret i l’administració Bush va ocultar les tortures, i aquest secret va reconèixer la norma que aquestes coses estaven malament. Trump, com sol fer quan infringeix les lleis o les normes, actua públicament i sense vergonya ni inquietud”, va destacar. “Aquesta és una manera reeixida de destruir l’eficàcia de les lleis”, va insistir.
Tot i això, en un pas més enllà, la campanya ha escalat sobretot contra Veneçuela i això s’observa com un intent de provocar un canvi de règim, en part causant un setge que faci que les forces militars veneçolanes enderroquin el president chavista.
El que és clar per als analistes és que l’enfonsament de bots i el gran desplegament militar signifiquen una transformació dràstica en l’enfocament dels Estats Units en aquella regió, un que amenaça moltes de les associacions en què la Casa Blanca ha confiat durant molt de temps.
