Carlos Mazón no pensa dimitir. I fins i tot no ha descartat, de moment, presentar-se a la reelecció en les pròximes eleccions autonòmiques del 2027. Alberto Núñez Feijóo no l’hi ha demanat, i no sembla que el president del PP vulgui obrir una crisi al PP valencià a curt termini, i amb tanta antelació abans del pròxim combat electoral (2027), per escollir un substitut o substituta. A més, el president té a favor l’estabilitat institucional que li ofereix el suport total de Vox, a canvi, això sí, d’àmplies cessions que està fent a la dreta extrema a la Comunitat Valenciana en matèries com la immigració, cooperació o en la guerra que el partit d’ Abascal està executant contra la cultura en valencià. Vox ha trobat en aquesta autonomia el laboratori ideal per imposar, de mica en mica, el seu relat polític amb bastant èxit i sense gairebé resistència del PP valencià. Vet aquí una de les claus per entendre la seguretat amb què Mazón afronta un moment clau; l’aniversari de la dana que va provocar 229 morts, que se celebrarà dimecres que ve, 29 d’octubre, amb la presència dels Reis.
Ni les enquestes, que ofereixen una crítica evident de la societat valenciana a Mazón, ni el seu àmpliament qüestionat paper en aquella jornada tràgica han aconseguit forçar-lo a fer un pas enrere. El president valencià està convençut que tot el temps que guanyi jugarà a favor seu i confia que la gradual i lenta recuperació acabi suavitzant les dures paraules contra ell, de l’oposició i, principalment, de les associacions de familiars de les víctimes mortals i damnificats de la dana que n’exigeixen la dimissió en manifestacions com la celebrada ahir. Sense defugir una altra qüestió fonamental: que ser aforat li permet esquivar la possibilitat que la jutgessa que instrueix la causa el citi com a imputat. De fet, la instructora l’ha convidat, dues vegades, a comparèixer voluntàriament com a investigat; oferta que ell ha rebutjat.
Vox sosté el president a canvi de convertir València en un laboratori per imposar el seu relat
Carlos Mazón sap que, fins ara, no hi ha indicis directes de la seva participació en les erràtiques decisions que l’equip d’ Emergències de la Generalitat Valenciana, al famós Cecopi –liderat per l’exconsellera Salomé Pradas, imputada en la causa amb el seu exsecretari autonòmic, Emilio Argüeso–, va adoptar el dia de la dana. I fins i tot s’ha esforçat, en les poques entrevistes que ha concedit, a subratllar que ell no era membre d’aquest òrgan, que no va donar cap ordre a Pradas i, sobretot, que no va participar de cap manera en cap instrucció sobre l’ ES-Alert. Una alarma que, a criteri de la jutgessa, es va llançar tard i malament, la qual cosa, per la instructora, va ser clau en l’elevat nombre de morts. El president, a més, ha promogut un “relat alternatiu” al de la jutgessa segons el qual els culpables de la tardança en la reacció d’ Emergències van ser les previsions de l’agència estatal Aemet (l’avís vermell es va donar a primera hora del matí) i la informació que aquell dia va divulgar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Relat que la magistrada ha anat desmuntant en cada una de les seves interlocutòries amb contundència. De tota manera, la instrucció no ha finalitzat, i no es pot descartar que la jutgessa acabi elevant petició al TSJ valencià per poder imputar-lo. Més encara després de la decisió de l’ Audiència de València de citar com a testimoni la periodista que va dinar amb ell. Una citació prevista per al 3 de novembre que pot canviar l’escenari judicial i complicar molt la situació política de Mazón.
Però l’àmbit judicial avança en paral·lel amb el polític, on el dirigent alacantí afronta un greu problema. Perquè la instrucció revela que des del matí, amb alerta vermella, ja es van anar divulgant notícies molt greus de la situació en la geografia valenciana i, tot i això, el president va optar per mantenir la seva agenda, que incloïa un dinar amb la periodista Maribel Vilaplana que es va allargar durant gairebé quatre hores al restaurant El Ventorro de València. Després, segons ell ha afirmat, es va desplaçar al Palau de la Generalitat Valenciana i des d’allà va anar al Cecopi, on va arribar a les 20.28 del vespre, com confirmen les imatges registrades de la seva arribada. Des de les 15 hores d’aquell dia, en què es va iniciar l’àpat, fins que va arribar al Centre d’ Emergències, el president valencià va estar, com ell mateix ha afirmat, al corrent del que succeïa però sense oficialitzar cap ordre per a la gestió de la crisi: aquesta és la seva principal carta davant una hipotètica imputació. Però l’oposició i algunes associacions de víctimes l’acusen, directament, d’haver estat allunyat de la gestió de l’ Emergència quan mitja província de València quedava arrasada pel temporal. I han sol·licitat reiteradament proves, com la geolocalització del seu telèfon mòbil o l’itinerari del seu cotxe oficial, per saber exactament quins moviments va fer aquella tarda.
Ni la mala valoració als sondejos ni la pressió social i judicial han fet que Mazón faci un pas enrere
Aquelles hores, entre el dinar i el seu trasllat al Cecopi, són la càrrega política més gran contra Mazón. I és el que més ha reforçat la crítica partidista (i també social) contra la seva persona. Ell ha defensat que des de les 17.37, quan ja estava convocat el Cecopi, va mantenir una primera conversa amb Salomé Pradas, segons la llista de trucades que ha facilitat a les Corts Valencianes. No se sap, de moment, si va fer alguna trucada entre les 15.00 hores i les 17.37. Però en aquesta llista –que no especifica el temps de durada– es comprova com el president valencià no va parlar amb la consellera entre les 18.30 i les 19.43 hores. A més, i és significatiu, Mazón no va fer cap trucada entre les 18.57 i les 19.34 hores, en els moments més crítics de la riuada. En aquell període, segons es va veure en la documentació del telèfon de Pradas que es va lliurar a la jutgessa, a les 19.10 hi va haver una trucada cancel·lada entre l’exconsellera i el president.
Durant aquest any, la confrontació política entre Carlos Mazón i l’oposició del PSPV i Compromís ha girat entorn del “bucle” del dia 29. Tots els intents del PP, i de la Generalitat Valenciana, d’allunyar del debat polític aquella jornada s’han vist afectats pels detalls que, dia rere dia, continuen emergint de la gestió d’aquella jornada: documents, informes, vídeos dels quals es desconeixia l’existència, àudios entre professionals d’ Emergències i els equips de bombers, i nous testimonis que, un darrere de l’altre, continuen relatant a la jutgessa que aquell Cecopi va ser, en el millor dels casos, un òrgan en el qual es va trigar una eternitat a adoptar decisions dirigides a la protecció dels valencians. N’hi ha prou amb veure com la jutgessa reconeix que ja hi havia morts abans del migdia, mentre que l’alerta ES-Alert no es va enviar fins a les 20.11 hores.
La instrucció avança, s’ha citat la periodista que va dinar amb ell i no es pot descartar la imputació
Al PP valencià, en les primeres setmanes després de la dana, quan encara es continuaven rescatant cadàvers del fang, hi va haver molt moviment amb Génova sobre el que podia passar amb Mazón. Però Feijóo va acabar aplicant la màxima de deixar passar el temps i fins i tot va oferir suport al president valencià. El seu futur el va condicionar a la “capacitat d’executar la recuperació”. Arribat l’estiu, dos factors van desviar el focus de Génova sobre Carlos Mazón: l’esclat del cas Koldo, i els seus afegits amb Ábalos (valencià) i Cerdán, i la qüestionada gestió dels incendis en algunes autonomies governades pel PP, en especial a Castella i Lleó.
Passat l’estiu, una altra qüestió delicada per al PP també va alleujar la pressió sobre el president valencià: l’escàndol polític per les proves de càncer de mama a milers d’andaluses, que ha posat en una complexa situació política Juanma Moreno Bonilla. En poc temps, el PP espanyol ha sumat a la crisi política de la dana dues greus crisis més que, en termes polítics, han alleujat la tensió que Génova tenia en la persona del mandatari valencià. Aquesta és una realitat que fins i tot ha contribuït al fet que el president hagi recuperat el seu caràcter en les entrevistes concedides, on no ha dubtat a passar a l’ofensiva contra els qui qüestionen el seu paper en aquella fatídica jornada. Fins i tot va anunciar que el 5 de novembre executarà una remodelació del seu Consell coincidint amb la sortida del seu vicepresident per a la Reconstrucció, el tinent general retirat Francisco José Gan Pampols. Amb aquesta remodelació, vol donar un nou impuls a la seva acció de Govern confiat que, passat l’aniversari de la dana, la crítica política i la tensió al carrer contra ell baixin de to.
Mazón no pensa dimitir i, segons el seu entorn, se sent fort i amb ganes d’“ajustar comptes”
El problema és que serà difícil sortir del bucle del dia 29 d’octubre. Ben aviat, Mazón compareixerà davant les comissions d’investigació de la riuada al Congrés i les Corts Valencianes, on també hauran de declarar Pradas i Argüeso, membres de l’Executiu valencià, tècnics que ja han declarat davant la jutgessa, la periodista Maribel Vilaplana i fins i tot el propietari del restaurant El Ventorro o el xofer del president. I en paral·lel, és probable que la instrucció continuï oferint, a partir de proves i testimonis, noves dades sobre la gestió d’una Emergència en la qual les sospites ja no només afecten l’exconsellera i el seu número dos, també altres responsables que aquell dia no van saber o no van poder adoptar decisions àgils per minimitzar les pèrdues humanes. N’hi ha prou amb veure el que s’ha fet en les dues danes d’aquest mes d’octubre, en què l’ ES-Alert es va enviar al cap de poc que es decretessin els avisos vermells d’ Aemet, per assumir que aquell 29 d’octubre es va actuar tard i malament.
Carlos Mazón no pensa dimitir i, segons fonts del seu entorn, se sent fort i amb ganes d’“ajustar comptes”, mentre Vox continua condicionant a València cada vegada més el relat polític del PP. El que queda per saber és com es traduirà en unes eleccions autonòmiques tot el malestar acumulat per aquesta gestió. Les enquestes divulgades apunten que en aquesta autonomia Vox en serà el gran beneficiat en detriment del PP. Potser aquesta és la clau que motiva Génova a adoptar una decisió, en el sentit que sigui, sobre el qüestionat futur de Carlos Mazón.
