Al principi va ser la burla, la intolerància davant les alertes meteorològiques. Quan va tenir lloc la tragèdia de València, els insults i amenaces a les xarxes socials contra els professionals de l’ Agència Estatal de la Meteorologia ja eren costum. Els meteoròlegs han de ser difamats perquè s’han convertit en els pedagogs del canvi climàtic. Els homes i les dones del temps no han d’espatllar el negoci hoteler al país dels magnífics caps de setmana.
Baralla domèstica que connectava amb un corrent molt més ampli: l’ofensiva contra els estudis del clima i la constant denigració de la ciència. La confiança en la ciència ha de ser laminada perquè contribueix a crear un ordre social basat en la raonabilitat, cosa que reforça l’universalisme, el globalisme. “Ho diu la ciència? No m’ho creuré fins que no ho llegeixi a la meva xarxa social de confiança. Visca la subjectivitat!”. Aquesta estratègia no es va dissenyar a València, per descomptat. Aquesta estratègia forma part de la gran batalla mundial en curs, però va ser determinant en la tragèdia de València.
A l’onada difamatòria contra la meteorologia i a la consigna de no perjudicar els interessos de l’hostaleria s’hi va afegir el liberalisme castís. 4 de novembre del 2023. Un any abans de la dana valenciana, la Comunitat de Madrid va assajar l’enviament d’una alerta als telèfons mòbils pel risc de pluges torrencials. Era la primera vegada que es duia a terme a Espanya. Va ploure molt, però no hi va haver greus danys a la capital d’Espanya. Un mes abans, una altra forta borrasca havia causat inundacions i dues morts a la perifèria de Madrid. Aquesta alerta als mòbils no va agradar al liberalisme castís. Intolerable intromissió de l’ Estat en la vida dels ciutadans! Xiulet orwel·lià! Bona batussa hi va haver a Madrid contra l’ Aemet el novembre del 2023. Fins i tot el president de la Junta d’ Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla , es va ficar a la baralla: “Si un organisme públic avisa de perill extrem, n’ha d’estar molt segur, perquè això té conseqüències socials i econòmiques”. El Partit de l’ Hostaleria mana molt a Espanya. Al final, ferida en el seu orgull, Isabel Díaz Ayuso va haver de sortir en defensa del missatge d’alerta, propiciat pel pronòstic dels meteoròlegs, però enviat als telèfons mòbils pel seu govern. “Amb el que ens hem de quedar és el que s’ha evitat gràcies a aquesta alerta”, va dir, amb notable lucidesa.
Totes les batalles culturals que s’enfornen a Madrid tenen repercussió a les províncies . Els altaveus del Madrid DF són potents. Es va obrir un solc, una via: cal desconfiar dels meteoròlegs, no alarmem massa la gent, tinguem molt en compte que hi ha altres interessos que cal cuidar.
Imatge del restaurantEl Ventorro, al centre de València
La fatídica setmana del 29 d’octubre del 2024 presentava un pont de tres dies, ja que la festa de Tots Sants queia en divendres. Divendres, dissabte i diumenge, un magnífic cap de setmana per sortir de casa abans que la tardor es refredi. Crec que anem entenent per què els governants valencians no tenien gaire pressa a enviar una alerta general que tingués efectes dissuasius per als possibles visitants forans, que podien ser milers i milers. Molts diners.
L’hostilitat contra les alertes meteorològiques en un país turístic va contribuir al desastre
No era una ordre, no era una consigna. Era una actitud. Era una òptica. Era la línia de fons. Carlos Mazón havia nomenat consellera de Turisme i Indústria l’advocada Nuria Montes , presidenta d’ Hosbec, l’associació hotelera més gran d’ Espanya, entitat sorgida a Benidorm. El dia de la dana ja feia setmanes que l’administració regional valenciana treballava en la modificació de la legislació urbanística per autoritzar la construcció d’hotels a dos-cents metres de la platja. Pacte PP- Vox que ha invalidat els cinc-cents metres establerts per l’anterior govern presidit per Ximo Puig .
(La senyora Montes va ser destituïda dies després de la dana per haver-se encarat amb familiars de les víctimes que intentaven localitzar els seus parents al dipòsit de cadàvers instal·lat a la Fira de València.)
Hi havia una atmosfera. Hi havia una campanya contra les alertes meteorològiques. Hi havia uns prejudicis i uns interessos. I després es va saber allò d’El Ventorro. I des d’aleshores Espanya està tancada a El Ventorro, l’àmbit en què els polítics es comporten de manera manifestament irresponsable sense que passi res. Mazón no ha dimitit perquè li falta coratge cívic, qualitat que probablement desconeix, i perquè Alberto Núñez Feijóo , escola Romay Beccaría , no vol embolics al PP valencià, no vol embolics en general, i confia que el temps vagi diluint a poc a poc el malestar de la gent, en espera que la magistratura liquidi Pedro Sánchez , si no el liquida abans Carles Puigdemont , terroritzat pel creixement d’ Aliança Catalana a les enquestes.
Ha passat un any i el guanyador és Vox, sense cap mena de dubte. Vox capitalitza el malestar i ha fet presoner el PP valencià, ja que Mazón els deu la supervivència. La Comunitat Valenciana és avui l’aparador de la captura estratègica del PP en benefici del seu nou rival. Vox estava fa un any al 9% i ara ja cavalca cap al 20%.
La dana va inaugurar un estrany període d’ensulsiades: la gran apagada del 28 d’abril, que ha obert una descomunal batalla d’interessos en el mercat elèctric; els terribles incendis forestals d’aquest estiu a Castella i Lleó, Extremadura i Galícia, amb evidents actituds negligents en instàncies polítiques, i ara l’escàndol de les mamografies a Andalusia.
Guanya Vox, el partit de la desconfiança; ha capturat Mazón i puja arreu d’Espanya
Alguna cosa passa des que Espanya es va quedar tancada a El Ventorro.
