Óscar López: “Junts ha de triar entre avançar o tornar a l'Espanya del node”

Després d’un llarg periple polític a la vora de José Luis Rodríguez Zapatero, Alfredo Pérez Rubalcaba i Pedro Sánchez –ha estat des de secretari d’organització del PSOE fins a cap de gabinet a la Moncloa, entre altres càrrecs–, Óscar López (Madrid, 1973) ja ha complert un any com a ministre de Transformació Digital i Funció Pública. I, com a líder dels socialistes madrilenys, afronta un desafiament immens: disputar a Isabel Díaz Ayuso el tron de la Puerta del Sol en les pròximes eleccions autonòmiques.

Caurà el Govern central?

A Madrid hi ha ampolles de xampany que s’han refredat... i s’han tornat a escalfar”

Carles Puigdemont reunirà demà l’executiva de Junts per decidir si, com ja va advertir Miriam Nogueras a Pedro Sánchez, ha arribat “l’hora del canvi” a Espanya, amb una consulta a la militància. Hi ha temor al Govern espanyol d’una ruptura que faci inviable la legislatura i aboqui a un avançament de les eleccions generals?

No. Hi ha màxim respecte per Junts i màxima voluntat de diàleg i de continuar avançant en acords. Es tracta de triar entre l’ Espanya del nodo o l’ Espanya moderna, tornar al passat o continuar avançant cap al futur. Aquest Govern ha demostrat que Espanya avança en drets i econòmicament. No veig cap sentit a interrompre aquest avenç.

La ultradreta està en auge i ni Espanya ni Catalunya són una excepció. Però la portaveu de Junts, i els d’altres grups de la investidura com ERC o el PNB, els adverteix que ja no n’hi ha prou amb alertar que l’alternativa és el PP i Vox.

No, cal governar i impulsar mesures, és el que fa aquest Govern, que és la demostració al món sencer que es poden fer polítiques justes i que són més eficaces econòmicament. Pedro Sánchez és el gran modernitzador de l’economia espanyola i la prova del cas d’èxit de la socialdemocràcia. Cap president no havia fet mai tant per canviar els paradigmes de l’economia. Avui Espanya és líder mundial en creixement i creació d’ocupació, i alhora avança en drets. Això és el que no suporta la ultradreta. El cas espanyol desmunta els mantres de la ultradreta.

Espanya registra rècords de creixement i creació d’ocupació, però bona part del debat polític gira entorn del presumpte finançament irregular del PSOE o les causes judicials contra la família i l’entorn de Sánchez. El Govern central no aconsegueix rendibilitzar la seva gestió?

Sí, l’ Executiu la rendibilitza. De fet, en les últimes eleccions el PSOE va pujar un milió de vots. El PP està obsessionat per trobar un cas Gürtel o Kitchen en aquest Govern, però aquells casos es van donar en l’ executiu del PP. Aquest és un Govern net, i el PSOE actua amb contundència i rapidesa quan hi ha la més mínima ombra de dubte. Aquesta és la diferència, no som el mateix. El PP va muntar els grans magatzems de la corrupció a Espanya: primera planta, Gürtel, obra pública i comissions; segona planta, Kitchen, espionatge als rivals polítics utilitzant els recursos de l’ Estat; tercera planta, Hisenda i Montoro, favors fiscals als amics i amenaces als que no pensen igual.

Les investigacions sobre presumptes pràctiques corruptes i comportaments de José Luis Ábalos, Santos Cerdán i Koldo García han suposat un cop per al PSOE, i van estar a punt de tombar Sánchez abans de l’estiu. Aquesta crisi ja està superada o tot dependrà de si acaben apareixent més escàndols?

A Madrid hi ha ampolles de xampany que s’han refredat... i s’han tornat a escalfar ja no sé quantes vegades. No sé quants cops han celebrat el final d’aquest Govern, però ja més de set anys que hi és i continua governant. És cert que els mesos de juny i juliol van ser durs, però el PSOE va reaccionar amb contundència i claredat. Per això, tornant de l’estiu s’ha vist encara més clara la nuesa del projecte polític de Feijóo. No té res, no proposa res, no diu res: només fang, fang i més fang. Però copiant els discursos i les propostes de Vox només s’assembla a Vox i per tant només l’enforteix. Aquest és el drama: una dreta rendida a la ultradreta.

Sánchez va prometre presentar els pressupostos per al 2026, els primers d’aquesta legislatura. Però no tenen garantit el suport parlamentari. Pot sostenir-se el mandat si es tomben els pressupostos?

No només pot, sinó que és el que caldria. Espanya és, dels grans països, el que creix més i bat rècords d’ ocupació, ja amb 22,4 milions d’afiliats a la Seguretat Social, apuja el salari mínim i les pensions, i alhora retalla dèficit i deute. Per tant, esclar que sí. Aquesta Espanya val la pena, el que no val la pena és tornar a l’ Espanya del nodo, que és el que suposa un govern del PP amb Vox. No ha estat mai fàcil, però tinc la impressió que hauran de tornar a refredar el xampany, perquè se’ls va tornar a escalfar a l’estiu.

Serà el pròxim candidat electoral del PSOE a la Comunitat de Madrid, igual que María Jesús Montero a Andalusia, Diana Morant a la Comunitat Valenciana, Pilar Alegría a l’Aragó o Ángel Víctor Torres a les Canàries. Urgeix una crisi de Govern perquè puguin centrar-se en els seus objectius electorals o consideren que l’ Executiu és precisament la plataforma des d’on poden plasmar millor la seva alternativa?

Correspon al president del Govern espanyol decidir quan canvia els ministres. Però, políticament, el contrast del que fa el Govern amb el que fan les comunitats del PP és demolidor. L’ Executiu ha transferit a les autonomies quantitats ingents de recursos. Madrid ha rebut més de 100.000 milions d’euros, més de 40.000 milions més del que rebia amb Rajoy. A on han anat aquests diners, a la sanitat pública madrilenya o al grup Quirón? Entre tots hem construït un Estat de benestar, que en gran part està en mans de les comunitats. Hi ha autonomies de la dreta que estan desmantellant la sanitat pública i privatitzant l’ Estat de benestar. No és casualitat que a Madrid hi hagi un milió de persones en llistes d’espera. Llancen un missatge contundent: facin-se una assegurança privada. Després passa el que hem vist a Andalusia.

Des del Govern estatal denuncien la gestió dels presidents autonòmics del PP amb qui s’enfrontaran a les urnes. Ayuso, per la polèmica amb l’avortament o els morts a les residències durant la pandèmia; Mazón, per la gestió de la dana; Moreno Bonilla, per la crisi dels cribratges del càncer; Mañueco, per la gestió dels incendis d’aquest estiu...

La dreta no sap gestionar, gestiona pitjor l’economia i els serveis. Estic convençut que hi ha una immensa majoria de madrilenys que volen la sanitat i l’educació pública, o la universitat pública, que és la gran fàbrica d’igualtat, però que ara estan escanyant. Quan arribi el moment, els madrilenys poden elegir i optar per un canvi, perquè hi hagi un govern decent, que no sigui notícia cada dia per haver dit una burrada més gran que l’anterior. I que doni suport a la gent que es mobilitza contra un genocidi i no a qui protagonitza el genocidi.

Ayuso va construir el seu lideratge polític a Madrid per contraposició a Sánchez... i ja té majoria absoluta. Les investigacions sobre el presumpte frau fiscal de la seva parella, de moment, asseuran al banc dels acusats el fiscal general de l’ Estat. I ara rebutja la normativa estatal sobre avortament, habitatge o memòria democràtica. Creu que això afectarà Ayuso a les urnes?

És una presidenta alegal, no compleix la llei de memòria, la de l’avortament o la d’habitatge. Però són lleis aprovades per a tot el territori. Una dona madrilenya ha de tenir garantit el dret a l’avortament, no se li pot dir que se’n vagi a una altra banda a avortar. El problema de l’habitatge es pateix, sobretot, a Madrid, on els lloguers i les compres són impossibles. Però durant anys han aplicat la golden visa , amb què molts milionaris de moltes parts del món han comprat illes senceres, i s’han desregulat els pisos turístics i s’han expulsat els madrilenys. Ayuso proposa de no fer res, nosaltres proposem construir habitatge públic a Madrid, i prohibir que es pugui vendre a fons voltors. La gent haurà d’elegir, i serà el seu vot el que decidirà.

Contraposa la gestió d’ Ayuso i altres presidents autonòmics del PP a la de Salvador Illa a Catalunya.

El principal encert d’ Illa és que la seva agenda és la de la gent. El seu projecte polític per a Catalunya es resumeix en dues paraules: prosperitat compartida. No puc estar-hi més d’acord. En política fa falta molta més gent com Illa, i molta menys com Ayuso.

Al Govern espanyol i al PSOE qüestionen el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo al PP, diuen que per no posar ordre a les seves files, però també per deixar-se arrossegar pels marcs polítics de la ultradreta en matèries com la immigració, l’avortament o l’ocupació d’habitatges. Però com més creixi Vox més difícil li serà a Feijóo arribar a la Moncloa?

Al PSOE qüestionem menys Feijóo que al PP, on el qüestionen molt més. Feijóo va dir que arribava a la presidència del partit per fer política per a adults i el que ha fet és política per a ultres. El primer que va fer va ser obrir la porta dels governs municipals i autonòmics a la ultradreta, una cosa impensable al nostre país, que ve d’on ve. Aquest és el llegat po­lític de Feijóo. I ara hi com­peteix copiant-los el discurs. Aquest és un PP petit i acomplexat, on a més Feijóo té una doble pinça. Una d’externa, Abascal, i una altra d’interna, Ayuso. I després hi ha un gran líder que és Aznar, el que al final posa ordre. Al PP manen els mateixos de sempre, l’ala dura, però ara tenen un competidor extern que es diu Abascal. Feijóo ha decidit entregar-se a aquesta dreta dura i això li acabarà passant factura, perquè només enforteix Vox.