Què farà Puigdemont amb la clau?

Junts trencarà amb el PSOE? Abans de contestar, cal definir què significa trencar en aquest cas. Ja fa temps que Junts negocia “llei a llei” i no són poques les votacions en què s’alinea sense complexos amb el PP i Vox. És improbable que doni suport als Pressupostos i Pedro Sánchez ja ha dit que continuarà de totes maneres. Llavors, què se suposa que es trencaria? Una consulta a la militància de Junts que donés per liquidada la relació entre els dos partits seria el certificat de defunció de la majoria que va donar la presidència a Sánchez. Representaria la confirmació que el president no té el suport del Parlament. Pot continuar, sí, però escoltant diàriament que s’aferra sense sentit al poder i les veus que li demanaran eleccions seran majoria al Congrés. Tot això no és menor.

Per saber si Junts trencarà amb el PSOE cal repassar el que ha passat entre tots dos últimament. Carles Puigdemont dona mostres d’inquietud des de fa mesos i ja va anunciar que, si no obtenia resultats tangibles, “a la tardor passaran coses”. Les últimes reunions a Suïssa amb José Luis Rodríguez Zapatero no han alleujat aquest neguit. Cap de les exi­gències de Junts (català a Europa, delegar la immigració o aplicació de l’amnistia) s’han culminat i Puigdemont basa el diàleg amb el PSOE en una imatge d’infle­xibilitat davant d’una ERC a la qual sempre va retreure tebiesa i entreguisme. A sobre, les enquestes no són bones per a Junts, assetjada per Aliança Catalana. Tot això aboca la ruptura. Les últimes setmanes, els socialistes demanaven als seus interlocutors paciència i prometien progressos imminents, però a l’altra banda només trobaven escepticisme.

El Govern ha treballat pel català davant Merz durant mesos amb la pressió en contra del PP

L’acord de Brussel·les que va permetre investir Sánchez va ser ratificat pels afiliats. La ruptura, per tant, passaria per les bases. Fa temps que Puigdemont ho va expressar així als seus col·laboradors. L’expresident va decidir donar temps al PSOE fins aquesta nit, per si s’aconseguia cap progrés. I demà, a l’executiva, pensava plantejar la consulta. Els socialistes li asseguraven que hi hauria novetats sobre el català. La coincidència de Sánchez i del canceller Friedrich Merz al Consell Europeu de dijous podia desbloquejar les reticències d’ Alemanya, principal país contrari a l’oficialitat d’aquesta llengua – amb l’eusquera i el gallec– a la UE. En efecte, en aquesta cimera es va veure Sánchez parlant amb Merz i divendres els dos presidents van emetre un comunicat conjunt que obria la porta al català. Que dos presidents emetin una nota conjunta és un gest inusual. Però no ha estat cosa d’un dia. El Govern esperava que Merz comprovés que la seva concessió podria permetre-li comptar amb Espanya com un aliat en altres batalles polítiques dins de la UE. Segons fonts de la negociació, Sánchez ha procurat alinear-se amb Merz en cada discussió a Brussel·les en aquest temps. La posició del canceller té un efecte col·lateral: és una revés per a Alberto Núñez Feijóo. El PP ha anat a totes per impedir aquest pas. Ha utilitzat la seva influència en el PPE, al qual pertany Merz. Fa un mes Feijóo va explicar en persona al canceller que Sánchez estava en una “situació agònica”. I persones properes a Feijóo han insistit al PPE en què Sánchez cauria si no obtenia l’oficialitat del català. A Merz no se li escapa que el seu gest pot ajudar el socialista a mantenir-se a la Moncloa. El PP pressionava ahir perquè Alemanya reculi.

Tornem a Junts. Puigdemont va convocar l’executiva quan ja se li havia fet arribar que això del català era a tocar. Aquests dies passats es van produir dues reunions més per calmar Junts. Una sobre balances fiscals i una altra sobre l’amnistia. La primera va servir de poc. Els de Puigdemont en van sortir molt molestos. Junts exigia les dades que demostrarien que Catalunya pateix un dèficit fiscal d’entre 16.000 i 20.000 milions entre el que aporta i el que rep de l’ Estat. Però Hisenda el limitava a 10.000 milions. Junts va reclamar informació sobre les interioritats d’aquests càlculs sense èxit. Pel que fa a l’amnistia, un alt dirigent de Junts va rebre una detallada explicació sobre els passos i el calendari previsible per a aplicar-la. El Constitucional preveu resoldre sobre l’amnistia en casos de malversació abans del març del 2026. Aleshores, espera que ja s’hi hagi pronunciat el Tribunal de Justícia de la UE.

El PSOE i Junts han negociat la publicació de les balances fiscals sense arribar a un acord

El PSOE s’ha mobilitzat al màxim. Ha intentat que Podem reconsideri el seu rebuig de la delegació de competències d’immigració a la Generalitat i estudia altres peticions de Junts sobre ocupacions de pisos, multireincidència o autònoms. N’hi haurà prou? La decisió es prendrà demà. Però dijous a la tarda es va produir un fet que ho dificulta tot, quan es va saber que es plantejava una possible consulta a la militància. Hi havia malestar en la direcció de Junts per la filtració, atès que ara no fer-la semblaria una cessió a Sánchez i abona la imatge d’un partit que amenaça però no castiga. Va passar una cosa semblant fa gairebé un any, quan Puigdemont va exigir a Sánchez que presentés una qüestió de confiança. Va costar tres mesos girar full.

Puigdemont té la clau de la governabilitat a Espanya des de fa dos anys i està convençut que no la rendibilitza, mentre AC l’acusa de deixar-se prendre el pèl per l’ Estat espanyol. El partit de Sílvia Orriolss’alimenta de la frustració de milers d’independentistes que es van bolcar en el procés. A més, AC exhibeix contundència ideològica mentre els postconvergents proven de recuperar una identitat que va trontollar els últims anys. Per això, Puigdemont està cada vegada més convençut que la clau de la governabilitat a Espanya li pesa més que una altra cosa i està temptat de llançar-la per la borda. Això suposa més irrellevància, perquè aquesta clau és avui l’objecte més valuós que té Junts, però alhora no pot arribar a unes eleccions com a aliat de Sánchez. Veurem si la ruptura arriba ara o d’aquí uns mesos.