Aquest dimecres 29 d’octubre es complirà un any de la tràgica dana que va causar 229 morts i desenes de milers de damnificats a València. La xifra de morts en aquella jornada, la més gran mai registrada en una riuada a la Comunitat Valenciana, és prou greu per raonar que els valencians no van ser alertats a temps de la riuada que els queia al damunt. Malgrat que des de les 7.36 del matí Aemet havia llançat un avís vermell per a aquella geografia, i que des de dies abans s’havia informat des d’aquesta agència que una enorme tempesta s’aproximava a aquella zona, l’ òrgan d’ Emergències de la Generalitat Valenciana, el Centre de Coordinació Operativa Integrat, Cecopi, no va llançar el seu ES-Alert fins a les 20.11 hores d’aquell dia, quan la majoria de morts ja s’havia produït i quan gairebé 70 localitats estaven inundades amb milers d’habitatges i comerços destrossats.
La jutgessa de Catarroja que instrueix el cas, en coincidència amb el que senten les víctimes, afirma que la tardança a llançar l’alerta va ser clau perquè aquestes més de dues-centes persones morissin atrapades en plantes baixes, garatges o al mateix carrer, arrossegades per la riuada. Sobre aquesta hipòtesi, la instructora està desenvolupant una exhaustiva investigació en la qual ja està imputada la que va ser consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i el seu número dos, l’exsecretari autonòmic, Emilio Argüeso. Tot i que encara queden testimonis clau que han de comparèixer davant la jutgessa, la instrucció està descobrint diverses coses: que el Cecopi es va convocar a les 17 hores, quan des de les 12 ja es coneixia l’enormitat de la tragèdia, ja que s’estaven rescatant persones a Utiel i altres poblacions. Que l’ òrgan d’ Emergències va ser, en poques paraules, un caos, sense que hi hagués una direcció clara en la presa de decisions, que corresponia per llei a la Generalitat Valenciana, amb contínues interrupcions i amb l’exasperant lentitud per alertar la població, en aquest cas pel possible trencament de la presa de Forata. El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, va arribar a dir, com va reconèixer davant la jutgessa: “Envieu l’alerta d’una puta vegada!”.
Carlos Mazón va mantenir l’agenda i va ser lluny de la presa de decisions en els moments més greus
Mentre tot això succeïa, Carlos Mazón va estar allunyat del centre de decisions i, com ell mateix ha dit, en cap moment no va donar cap ordre a Salomé Pradas, ni per convocar el Cecopi, ni per mobilitzar recursos ni tampoc perquè es llancés l’ ES-Alert. El president valencià no va suspendre en cap moment la seva agenda, que incloïa un dinar amb una periodista valenciana, Maribel Vilaplana, cridada a declarar davant la jutgessa el proper 3 de novembre. Mazón va ser des de les 15 hores en aquest àpat que va finalitzar sobre les 18.45, segons va revelar la periodista i ell no ha desmentit; és a dir, gairebé quatre hores. Posteriorment, segons el seu relat, va anar al Palau de la Generalitat i, des d’allà, va arribar al Cecopi a les 20.28 del vespre, quan l’alerta ja s’havia llançat.
No hi ha dubte que la principal preocupació del president valencià és eludir qualsevol responsabilitat penal, per la qual cosa confirmar que va estar allunyat de qualsevol decisió executiva d’ Emergències el pot ajudar en la instrucció. Però no és menys cert que la seva responsabilitat política queda greument danyada, ja que transmet que el màxim representant dels valencians no va participar en la jornada més tràgica viscuda per ajudar en la gestió de recursos o, també, per liderar l’ànim d’aquells que en aquell moment intentaven trobar solucions a la magnitud de la catàstrofe.
La instructora valora que la tardança a llançar l’alerta va col·laborar a l’elevada xifra de morts
Mazón ha defensat que va estar en tot moment informat del que passava, la qual cosa, si fos certa, agreuja encara més la seva responsabilitat política, ja que si coneixia la situació que vivien els ciutadans que governa costa de comprendre que no empatitzés immediatament amb la situació i abanderés, com a president de la Generalitat Valenciana, la gestió de recursos més enllà de les Emergències, com exigir tot seguit la participació de tots els mitjans disponibles del Govern espanyol. Tampoc no s’entén que, malgrat demanar-l’hi Alberto Núñez Feijóo, no decretés el nivell d’emergència 3 mentre, durant dies, desenes de milers de valencians es van sentir, com ha assenyalat l’empresari Juan Roig, “desemparats”.
Queda finalment denunciar per incomprensible que la Generalitat valenciana i el Govern central no hagin estat capaços de col·laborar en tot aquest temps per accelerar la reconstrucció de les zones devastades. L’ Estat va fallar a reaccionar els primers dies, i continua fallant a unir forces en benefici dels damnificats. Un ampli malestar existeix en la societat valenciana, veurem com es tradueix en un pròxim combat electoral.