Des que el 3 d’octubre es va registrar en una granja de l’Alt Empordà el primer cas de dermatosi nodular contagiosa (DNC) d’Espanya, una malaltia que afecta només els bovins, un total de 18 explotacions de Girona han hagut de sacrificar tot el seu bestiar. Són prop de 2.500 vaques de llet o d’engreix menys, i 150.000 animals immobilitzats fins a nou avís. El virus, que es transmet per la picada d’insectes, com mosquits, mosques o tàvecs, i per contacte directe entre animals malalts, no es contagia als humans, ni per la ingesta de llet o de carn, que es ven amb normalitat. Els carnissers no detecten preocupació entre els consumidors, però el neguit és total entre els ramaders de boví, ja que un sol positiu a la granja pot posar d’un dia per l’altre al modus vivendide generacions.
En aquesta situació està ara un ramader de l’Alt Empordà que no vol revelar la seva identitat per por a eventuals “represàlies de l’Administració”, i que de la nit al dia veia com li sacrificaven les 270 vaques de llet per un positiu a la granja, de la qual vivien tres famílies, que s’han quedat sense ingressos. Calcula pèrdues d’un milió d’euros entre els animals sacrificats, el pinso que s’ha hagut de destruir i els cultius que servien per alimentar les vaques. Això sense comptar la potent inversió de 350.000 euros que havia fet fa poc per modernitzar-la. “Sense ingressos hem de continuar pagant”, es lamenta. Depèn dels ajuts de l’Administració per a la continuïtat. De moment, el Govern català ha mobilitzat una primera partida de quatre milions d’euros per als afectats.
“Hem d’anar davant del virus i no pas darrere, com ara; cal vacunar tot el bestiar”, diu un ramader
Encara amb molts anys de vida laboral, aquest jove ramader no s’imagina canviant d’ofici. “Dependrà de les indemnitzacions que rebem”, reconeix. “Cada vaca de primer part, a punt de donar a llum per produir, costa entre 2.800 i 3.200 euros. La idea és poder tornar a arrencar. Quan t’has dedicat a això, en 15 dies no et planteges la vida d’una altra manera”, reconeix.
Qui no començarà de zero, però també ha hagut de sacrificar bestiar, és Joan Lluís Gelabert, de Castelló d’Empúries. El seu va ser el primer cas detectat a Espanya, el 3 d’octubre. Va haver de matar 123 vedells d’entre un i set mesos. “No sé com va arribar el mal, no comprem animals a fora”, explica. Manté dues granges que, de moment, no s’han vist afectades pel virus, que es fa molt evident en el bestiar que la pateix per símptomes com febre alta, pèrdua de pes, baixada de la producció de llet o nòduls a la pell. També voldria repoblar la granja, “sempre que hi hagi prou cèntims per comprar” i suficient oferta al mercat. De moment, tot són incògnites.
Ramaders i sindicats agraris s’han mostrat molt crítics amb l’actuació del Departament i el Ministeri d’Agricultura en aquesta crisi, ja que consideren que s’ha reaccionat tard. Més encara tenint en compte que a l’estiu ja s’havien detectat casos a França, a l’Alta Savoia i a Itàlia i que era qüestió de temps que el mal arribés també a Catalunya. La principal hipòtesi amb què treballen els científics és que el virus hagi entrat a través del comerç d’animals vius des de França. Marc Xifra, responsable del sector lleter d’Unió de Pagesos, lamenta que no es tanquessin abans fronteres, com assegura que ja van fer al juny Algèria i el Marroc. Aquesta setmana sí que s’han tancat les exportacions d’animals vius des d’Espanya.
També critiquen la demora per aconseguir vacunes. Les primeres dosis es van començar a posar sis dies després de detectar-se el primer brot. “Països com Alemanya o Dinamarca encara no tenen cap cas, però ja tenen les vacunes a punt en cas que sigui necessari vacunar”, explica Jordi Cros, ramader de Peralada, que també viu amb molt de “neguit” la situació. El radi de l’Alt Empordà, uns 50 quilòmetres a la rodona de Castelló d’Empúries, encara no ha arribat a la immunitat de grup, cosa que passarà quan s’hagin vacunat el 95% de les granges i hagin transcorregut 21 dies del subministrament de la vacuna. Per ara, hi ha el 80% de bestiar vacunat. Serà aleshores quan es podrà demanar a la Unió Europea que deixi de sacrificar tots els animals d’una granja quan es detecti un únic cas. Quan s’arribi a aquest escenari, si apareix un positiu només s’haurà de sacrificar l’animal contagiat. “Tinc angoixa perquè veig trontollar la meva vida i el llegat de tota la meva família”, diu Cros, quarta generació d’una granja de 400 vaques que va fundar el besavi.
“Hem d’anar davant del virus i no pas darrere, i per això caldria vacunar totes les ramaderies de Catalunya i Espanya”, diu Carles Pagès, amb vaques a l’Alt Empordà. Una idea, la de fer més extensiva la vacunació, que comparteixen sindicats agraris i també alguns veterinaris, com ara Clàudia Romero, de Semega, que reconeix que si no es fa és qüestió de dies o setmanes que apareguin més casos i el virus s’escampi.
Reclamacions que podrien tenir una resposta aviat. Agricultura ha anunciat un nou pla vacunal que inclou diverses zones de Catalunya per contenir la malaltia. Un document que ja està en mans del ministeri i de la Comissió Europea per a l’aprovació final i que garantirà la vacunació de “bona part de la cabana de boví”.