Una dada defineix la personalitat de Xabi Alonso, que avui als 43 anys viurà el seu primer clàssic des de la banqueta del Bernabéu. Cap jugador del Real Madrid no es va significar més en el seu suport dins del vestidor a José Mourinho (amb l’excepció potser d’Álvaro Arbeloa) que el de Tolosa en les tres temporades en què el portuguès va fer i desfer al club. Això no li va impedir deixar el Madrid plantat al començament de la temporada 2014-2015, després d’haver guanyat la Champions, per anar-se’n al Bayern Múnic arran d’una trucada ni més ni menys que de Josep Guardiola, l’enemic públic número u de Mou.
No era la primera vegada que Alonso deixava tirat el Madrid. L’estiu del 2004 Florentino Pérez tenia un principi d’acord amb José Luis Astiazarán per emportar-se Alonso, que havia firmat dues grans temporades amb la Reial Societat. Els blancs necessitaven un migcampista per cobrir la baixa de Makelele i la primera opció era el basc i la segona Patrick Vieira, el preferit de José Antonio Camacho, que només duraria a la banqueta fins a la tercera jornada. El Madrid va oferir al club basc 12 milions d’euros. Quan tot semblava fet, el Liverpool va oferir 15 milions i es va emportar el jugador perquè el Madrid no va voler apujar la licitació. Hauria estat el primer espanyol fitxat per Florentino Pérez, registre que correspondria a Sergio Ramos la temporada següent. Cinc temporades després, en la 2009-2010, Alonso arribaria per fi al Bernabéu, però per 35 milions. El Liverpool el va deixar marxar perquè s’havien enrarit les relacions entre l’entrenador, Rafa Benítez, i el jugador. Aquell setembre, Xabi Alonso declararia a la revista Champions Magazine : “Tothom sap que un jugador agraeix sentir-se estimat, un copet a l’esquena de tant en tant, però en Rafa no és d’aquest tipus de persones”.
“No valoro el que ha dit en Lamine; hi ha moltes declaracions per part de gent de Barcelona i no puc analitzar-les totes”
Al Madrid Alonso es va veure al mig d’un vestidor amb molts egos. Va viure la sortida de Raúl i Guti quan va aparèixer Mourinho i després les tensions entre Casillas i Diego López que van acabar amb la marxa del de Móstoles. També la sortida de director general, Jorge Valdano. Alonso va surfejar l’ onada entre uns i altres fins a convertir-se en un soldat de Mourinho.
Tot això va ser fins a la trucada per anar-se’n al Bayern de Guardiola, que va definir “com un geni, un perfeccionista i un visionari, algú que no imposa la seva filosofia, sinó que ens en convenç”. A Valdebebas es va fer viral un vídeo d’Alonso i Guardiola discutint d’aspectes tècnics del joc. Aquesta és una altra de les característiques d’Alonso, algú que se sabia que acabaria d’entrenador des que era un xaval que jugava a l’ Antiguoko, el club que va sanejar la seva economia quan el va traspassar a la Reial. Fill (de Periko Alonso, que va arribar a jugar al Barcelona) i germà de futbolista, Xabi Alonso respira futbol i personalitat.
Hi ha detalls que el fan diferent. Tan bon punt va arribar al Madrid va deixar la urbanització de luxe La Finca, on (juntament amb La Moraleja) viuen la majoria dels futbolistes del Madrid, per instal·lar-se a El Viso, un barri residencial proper al Bernabéu.
Com a entrenador, va començar a La Fábrica, però la temporada següent va saltar a la Reial Societat B i d’allà al Bayer Leverkusen, on va estar tres campanyes i ho va guanyar tot a Alemanya en la segona. Al Madrid se’l considera més algú que coneix bé la casa que no pas un home de la casa. Afable i directe en el tracte personal, ha perdut contra el PSG i l’ Atlètic, però ha guanyat totes les batalles menors. En necessita una de gran. A diferència de Mourinho, no es fica en merders i només vol parlar “a la gespa”, una de les seves expressions constants.
Alonso presumeix de llegir poc la premsa i tant li fa el que diguin els rivals: “No valoro el que ha dit en Lamine. Hi ha moltes declaracions per part de gent de Barcelona i no puc analitzar-les totes”. Sempre respon amb un mig somriure.
