Rigor alemany ‘mediterranejant’

Hansi Flick va aterrar l’any passat en un Barcelona mancat d’autoestima. O el que és el mateix, després d’una temporada en blanc, no hi havia grans expectatives ni dins ni fora del club. Es partia de zero sota la seva batuta i, després de tancar un curs pràcticament impol·lut en què al seu Barça només li va faltar arribar a la final de la Champions i intentar guanyar-la, el tècnic alemany es va erigir en el pilar d’un equip molt jove i amb poca experiència. “És la Lliga de Flick, no la de Lamine i els joves”, insistien al club.

Aquest any, aquella inexperiència juvenil és menor, però encara rellevant en el dia a dia del tècnic. I pot ser perillosa quan es barreja amb les altes expectatives que emanen tant de l’entorn barcelonista com del vestidor i d’unes altes esferes que Flick coneix cada vegada millor. “Els egos maten l’èxit”, va advertir el teutó després de l’empat a Vallecas. Una frase que va quedar encunyada al seu nom i que s’ha convertit en un lema que bé podria estar gravat a les parets del vestidor de Sant Joan Despí. Flick es referia llavors a les actituds i comportaments que havia detectat en un equip agitat i crescut internament.

El tècnic blaugrana busca l’equilibri en un club amb un vestidor molt jove i en el qual persisteixen alguns egos

Hi ha qui assegura a la ciutat esportiva que Hansi ha arrufat les celles, en un context en què l’equip ja no està tan blindat com abans. Fins i tot va aprofitar l’última aturada de seleccions per descansar uns dies a la seva Alemanya natal, deixant els jugadors no convocats en mans de fisioterapeutes, preparadors i altres membres del seu cos tècnic. Entre ells, Lamine Yamal, que es va desplaçar a Croàcia aquell cap de setmana amb el vistiplau tant del club com de Flick. El tècnic considera que els futbolistes són amos del seu temps lliure i de la seva privacitat; només intervé quan arriben tard o percep una actitud inadequada dins del terreny de joc.

“El més important per a mi és que tots estiguin compromesos amb el club”, repeteix sovint Flick, que exigeix una afecció incondicional a l’escut que ell mateix comença a sentir com a propi. Així ho va demostrar en el partit contra el Girona, en què va acabar expulsat i va celebrar el gol d’ Araújo amb fins a tres botifarres. “Aquest club m’ha canviat”, deia després. El rigor alemany es va mediterranejant .

Flick, que avui lamentarà que el seu net no pugui veure’l assegut a la banqueta del clàssic per la doble groga que li va mostrar Gil Manzano, no sol assenyalar públicament els àrbitres, però sí que li agrada explicar-se. Després de l’expulsió, va buscar l’ àrbitre per demanar-li un aclariment. Però Gil Manzano, simplement, se’n va anar.

El tècnic, que en 86 partits amb el Bayern només va veure una groga, ja havia estat advertit: “No critiquis públicament els àrbitres, et perjudicarà molt”, li va dir Xavi Hernández quan tots dos es van reunir a casa de l’exentrenador blaugrana, a petició de Flick. L’alemany va seguir el consell al peu de la lletra, però no deixa de sorprendre’l –i d’irritar-lo– l’actitud arbitral a la Lliga. De fet, valora molt més els arbitratges de la Champions League, on, a parer seu, el quart àrbitre empatitza amb els tècnics i els avisa si han de rebaixar pulsacions a la banqueta.

Flick va optar ahir pel vot de silenci. Va voler cedir el protagonisme a Marcus Sorg, el seu segon, per reforçar la seva figura. Sorg el coneix des del 2021, quan tots dos van coincidir a la selecció alemanya. I sap que continua mantenint l’esperit teutó, disciplinat i poc emocional.

Pel que fa a Lamine Yamal i el seu polèmic “el Madrid roba i es queixa”, el tècnic hauria preferit el mateix silenci. Per Flick, el grup sempre està per sobre de les indi­vidualitats i s’hauria estimat més que només es parlés de futbol i de l’equip. Un equip que avui haurà de jugar sense Ra­phinha, que considera un pilar bàsic. El Flick més emocional creu que potser el van forçar massa perquè fos al clàssic, és a dir, el partit de les emocions.