Peces clau de l’economia moderna

L’actual guerra geoestratègica dels minerals recorda la que es va viure amb el petroli al segle XX: és conseqüència de la importància que tenen els metalls en l’economia moderna.

✚ Què són les terres rares?

Són uns 17 minerals que formen part de la taula periòdica, amb uns noms que eren desconeguts pel gran públic fins fa poc (neodimi, itri, escandi...). No n’hi ha escassetat (en contra del que suggereix el seu nom, són abundants), estan repartits pel planeta, però el que és escàs són les mines operatives. La Xina produeix al voltant del 60% de les terres rares extretes al món i controla prop del 90% del seu processament i refinament.

✚ Per què ara són tan importants?

Perquè l’economia mundial ara es dirigeix cap a l’electrificació, la digitalització i la transició energètica. La seva aportació per a la indústria és essencial.

✚ Quines són les seves propietats?

Combinats amb altres elements, fan, per exemple, que un determinat bé sigui més resistent a la calor, o tingui més potència magnètica o més solidesa.

✚ En quins productes es troben?

En una àmplia gamma de béns que ara s’han convertit en estratègics. Un caça F-35 pot portar 400 kg de terres rares. Algunes, com el neodimi, són essencials per als magnets permanents, que representen l’ús industrial més habitual que es dona a les terres rares. Aquests minerals es troben des dels auriculars sense fil fins als cotxes: a les finestres automàtiques, al motor del vehicle. Els robots a les plantes industrials també les necessiten per funcionar.

✚ Poden substituir-se per altres materials?

Hi ha alternatives parcials, però cap no ofereix el mateix rendiment magnètic o tèrmic. Només l’1% de les terres rares es pot reciclar.

✚ Quines conseqüències tenen les restriccions a les exporta­cions imposades per la Xina ?

La mesura impacta on fa més mal. Als EUA afecta el seu poderós sector militar. A Europa, castiga la ja malparada indústria automobilística, afectada per la transició energètica i la manca de semiconductors.

✚ Com aconsegueixen ara les empreses occidentals l’accés a les terres rares xineses?

Presentant una sol·licitud i dient per a què les faran servir i com. Les empreses es veuen obligades a compartir informació sensible i propietat intel·lectual, els temps són llargs i gairebé la meitat de les peticions estan pendents i és impossible planificar la producció.

✚ Per què la Xina en domina el refinament i el processament?

Perquè va planificar aquesta estratègia fa quatre dècades. I perquè Occident va preferir externalitzar aquesta tasca quan es va estendre la globalització de les cadenes de valor. La Xina ha destinat subvencions públiques a un sector que inicialment té elevats costos.

✚ La seva extracció té impacte ambiental?

Depèn del mineral que es consideri. N’hi ha alguns que obliguen a baixar a 400 metres de profunditat i d’altres a 5 metres de la superfície. Pel que fa a les emissions, l’extracció d’alguns minerals és molt més contaminant que la producció d’acer. La Xina ha construït centres d’explotació aprofitant una legislació mediambiental (i laboral) més laxa que la dels països occidentals.

✚ Europa i els EUA poden posar en marxa una indústria minera pròpia?

Ja ho estan fent, però no és una cosa immediata, de manera que la Xina pot utilitzar el seu lideratge per pressionar Occident durant vint anys. Els xinesos tenen un altre avantatge: com que produeixen més barat amb economies d’escala, faran que les teòriques terres rares extretes a Europa siguin més cares. Això, a més de qüestionar la viabilitat mateixa de la mina, pot repercutir posteriorment sobre preus i inflació. I amb la mina sola no n’hi ha prou: caldria muntar una cadena que incorpori processament i refinament.

✚ Espanya té terres rares?

A Ciudad Real, s’han identificat jaciments de monacita amb presència de neodimi. S’estima que podrien cobrir fins a un 33% de les necessitats europees anuals. Els projectes per a explotar-los estan paralitzats per motius mediambientals.