Diuen que no s’ha de deixar mai de pedalar, per no caure. Aquesta màxima d’estar en continu moviment és la que han seguit a Mango, l’empresa fundada per Isak Andic, des que l’empresari va morir al desembre. Les circumstàncies de la seva mort encara s’investiguen i aquests dies han tornat a la conversa pública quan ha transcendit que la jutgessa investiga per homicidi el seu fill gran, Jonathan Andic.
Tot i això, les turbulències del cas no han arribat al negoci tèxtil. Tant els tres fills d’ Andic, ara propietaris a parts iguals del 95% de la companyia, com el consell d’administració, presidit per Toni Ruiz, han aconseguit blindar Mango de la polèmica i fins i tot han accelerat plans i processos l’últim any.
La transformació del consell, la denominació social i les obertures s’han succeït l’últim any
La primera decisió que ha ajudat a separar el negoci del cas ha estat la de situar Ruiz, alhora conseller delegat i accionista minoritari, al cim de la direcció. “ En Jonathan no té per què ser el president”, afirmaven algunes veus al cap de pocs dies de la mort de l’empresari a Montserrat, quan pràcticament tothom donava per fet que el primogènit assumiria el càrrec. Finalment, Ruiz va ser designat president de Mango al gener, amb Jonathan Andic com a vicepresident, càrrec que manté.
Els canvis no s’acaben aquí. El nou consell ha insistit en la professionalització de la gestió de Mango, que ja havia començat el mateix Isak Andic, amb el nomenament de Manel Adell (ex conseller delegat de Desigual) i de Helena Helmersson, ex consellera delegada d’H&M, com a consellers independents. La companyia s’envolta, per tant, de figures de pes dins del sector.
Paral·lelament a l’ampliació del consell, hi ha hagut moviments al comitè de direcció amb el nomenament de Marlies Hersbach al capdavant del negoci en línia, un dels puntals de la firma, i a l’àrea de producte amb la sortida de Jonathan Andic de Mango Man, línia que havia dirigit des de feia anys. L’hereu –juntament amb les seves dues germanes– s’ha desvinculat, d’aquesta manera, de la gestió directa de la cadena de moda per centrar-se en les seves tasques com a accionista.
No són les úniques transformacions que ha viscut l’empresa els últims dotze mesos. Aquest estiu va deixar la denominació de societat limitada i es va constituir com a societat anònima, un pas que a la sala de màquines de Mango desvinculen d’una eventual sortida a la borsa i que circumscriuen a l’actual mida i estructura corporativa de la companyia. “No ser a la borsa és un avantatge”, ha dit, de fet, alguna vegada Toni Ruiz.
El domicili social també s’ha traslladat a la nova seu, al mateix municipi de Palau-solità i Plegamans, per centralitzar-la a l’anomenat Campus Mango, un gran complex de modernes oficines que allotja totes les operacions de la companyia i que està decorat amb algunes de les obres d’art de la col·lecció que va pertànyer a Isak Andic.
Mentrestant, el volum de negoci de l’empresa ha anat creixent per sobre del mercat. El primer semestre d’aquest any la facturació va augmentar un 12%, fins als 1.728 milions d’euros, nou rècord, després d’ingressar 3.339 milions d’euros el 2024 i guanyar 219 milions (+27%).
D’aquesta manera, Mango és, un any després de la mort d’ Isak Andic, una empresa d’estructura més professionalitzada i de més mida, segons els plans que el mateix fundador havia dissenyat i que els successors compleixen. A més, han apostat per elevar el valor de les col·leccions i obrir més botigues en un moment de cert replegament comercial de la resta de cadenes de moda.
El negoci ha quedat, per tant, al marge de la convulsió de la investigació policial. Mango continua amb el seu pla estratègic i pretén transmetre una imatge de dinamisme. L’últim pas en aquest sentit, un esdeveniment al Soho de Nova York divendres per presentar nova col·lecció amb models internacionals. El tipus d’actes que tant agradaven a Isak Andic en una de les seves ciutats preferides.
