Ja tenim un vol directe de Shanghai a Barcelona i de Barcelona a Shanghai, i també entre Shanghai i Madrid. Shanghai és la millor ciutat de la Xina per a temes universitaris, empresarials, mèdics, etcètera. I Barcelona i Madrid tenen el més alt nivell a Espanya en aquests temes. Fins fa poc, per anar a Shanghai des de Barcelona havies de canviar de vol a París, Múnic o Zúric, i si el teu primer vol arribava endarrerit et trobaves que no et quedava més remei que buscar una alternativa que ocupava temps i, en qualsevol cas, et feia arribar més tard.
Posar aquests vols directes ha estat una gran ajuda. Els vols van plens. Això sí, Barcelona és molt lluny de Shanghai i el vol dura molt, surt de Barcelona a les 10.55 h i arriba a les 5.50 (hora d’allà). Però per a nosaltres són les 23.50 h. Passem un mínim d’11 hores seguides volant.
Una aerolínia amb avió supersònic segur que tindria el mercat de vols llargs
L’ avenç del tema dels avions és molt lent. Un vol avui és molt semblant a un vol amb el mateix recorregut fa 20 anys. Fins i tot pot ser pitjor. Amb la grandíssima activitat de vols, sembla que haurien d’haver millorat els avions (amb motors més ràpids), la quantitat de passatgers que podrien viatjar còmodes o la programació dels vols perquè eviti endarreriments de sortida per haver arribat tard.
Jo vaig tenir l’oportunitat de volar en avions supersònics. Recordo que hi havia un vol de París a Boston. L’avió arrencava amb molt soroll, però de sobte es produïa un silenci total perquè ja volava per sobre de la velocitat del so. Es podia treballar bé i a més escurçava moltíssim la durada del viatge. Però aquesta és una altra meravella de què ens vam oblidar. Ja no podem volar en un supersònic. Si haguessin passat aquestes dècades des que el van suspendre estudiant com millorar-los, avui els faríem servir molt i ens podríem permetre per preus recuperar l’esforç d’investigació requerit.
Les grans cues que es produeixen als aeroports importants quan cal passar la seguretat és un altre tema que la tecnologia podria
facilitar. No és presentable que cada vegada hàgim de dedicar més temps a aquests temes de seguretat, que òbviament són molt importants, però cal aconseguir que tots els passatgers els coneguin bé i evitin pèrdues de temps per a tothom. I podríem estimular també els avions supersònics de passatgers que permetien estalviar molt de temps.
Si una aerolínia aconseguís avions supersònics molt segurs i els acceptessin les autoritats, tindria el mercat dels vols llargs que requereixen moltes hores. És una mica trist que invents que podíem utilitzar fa uns vint anys es prohibissin després de tres o quatre anys d’excel·lent servei. Els competidors tenien poder.