De tant en tant, salten a les agències de premsa notícies sobre uns lloros famosos que viuen a les Midlands angleses. La primera vegada que en vam tenir notícia va ser l’any 2020, quan en plena pandèmia el Lincolnshire Wildlife Park va acollir cinc lloros grisos cuavermells (Psittacus erithacus), una espècie amb una gran facilitat de paraula. Els cuidadors de les instal·lacions de seguida es van adonar, estupefactes, del variat repertori d’insults i grolleries que sortien dels seus becs. Semblava la banda sonora d’una taverna en dia de partit.
Un lloro gris de cua vermella.
Aviat van comprovar, alleujats, que la reacció dels visitants quan aquestes curioses criatures els engegaven a prendre pel sac era de jocosa incredulitat, i al final tothom es feia un tip de riure. La qüestió és que la fama de Billy, Tyson, Elsie, Jade i Eric ha anat en augment. Al principi, els responsables del zoo van intentar reeducar-los, barrejant-los amb un centenar d’altres psitàcids benparlats, però va ser pitjor el remei que la malaltia, perquè de seguida es van adonar que alguns papagais i guacamais veïns començaven a jurar en arameu.
Els Swearing Parrots són com els bots encaputxats de les xarxes socials
Al capdavall, els Swearing Parrots (els lloros malparlats) han esdevingut una de les principals atraccions d’aquest modest zoològic, el nombre de visitants ha augmentat i les seves proeses criden l’atenció d’un bon nombre de redactors desvagats de notícies breus.
Lee tambiénLa batalla cultural
L’última excusa per parlar dels Swearing Parrots ha estat la seva nova afició a reproduir el so dels pets. Esperonats per la reacció del públic, fan com els còmics dolents, que exageren les bromes gruixudes per fer créixer el botí de rialles, transformant l’humor en una activitat del tot innòcua.
Els Swearing Parrots són com els bots que a les xarxes socials insulten a tort i a dret, normalment encaputxats rere un àlies protector. Podríem comparar la llista d’insults que maneguen els uns i els altres i no hi trobaríem grans diferències. Potser l’única és que els psitàcids grisos cuavermells fan riure i els trols de xarxa fan plorar. Però és una mica trist que un establiment dedicat a la preservació animal s’hagi fet un nom només perquè cinc lloros renegaires diuen el nom del porc a tothom qui s’acosta a un pam de la gàbia.